Carles Xamani (Grupo GAXA): “Cal resoldre la manca de personal qualificat i amb interès pel sector”

El mes de gener de 2021 ADEPAP va engegar un seguit d’entrevistes als membres de l’associació, que s’aniran publicant per ordre d’antiguitat d’alta; tot deixant per al final els membres de la junta directiva.

Entrevistem Carles Xamani, propietari i gerent-administrador de Grupo GAXA.

Quin tipus de serveis ofereix la vostra empresa? Oferim serveis d’higiene ambiental i control de vectors, i estem especialitzats en la indústria alimentària, tant en control de plagues com legionel·la en tots els sectors.

Quin valor afegit aporteu a la vostra activitat? La qualitat del servei i una resposta i resolució ràpides de les incidències dels clients.

Com us ha anat l’activitat del 2023? S’ha modificat la demanda dels vostres serveis en relació al 2022? L’activitat al 2023 ha estat correcta, major que en el 2022. Hem tornat a la normalitat després de la pandèmia.

Què creieu que us aporta formar part d’ADEPAP? Ens aporta, sobretot, estar informats de les últimes tendències del sector, tant a nivell legislatiu com professional.

Des de l’associació hem treballat intensament perquè es reconegui el sector i les empreses professionals especialitzades. Con afrontaríeu vosaltres aquesta tasca? El més important és donar un bon servei, àgil i resolutiu, i també informar de tots els canvis que puguin tenir lloc al sector, a més de doner suport a la tasca de les empreses associades.

Quins creieu que són els reptes més immediats per al sector? Des del nostre punt de vista, el repte més immediat és resoldre la manca de personal qualificat i amb iniciativa i interès pel sector.

Publicació de l’OMS sobre la situació global del dengue

L’Organització Mundial de la Salut va publicar el mes de desembre passat un article sobre la situació mundial del dengue. Segons aquest organisme internacional, “la incidència mundial del dengue ha augmentat notablement en les darreres dues dècades, fet que planteja un important desafiament per a la salut pública“. Del 2000 al 2019, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va documentar un augment de deu vegades en els casos reportats a tot el món, passant de 500.000 a 5,2 milions. L’any 2019 va marcar un pic sense precedents, amb casos reportats que es van estendre per 129 països.

“Des de principis del 2023“, diu l’article, “la transmissió en curs, combinada amb un augment inesperat dels casos de dengue, ha donat lloc a prop d’un màxim històric de més de cinc milions de casos i més de 5.000 morts relacionades amb el dengue reportades a més de 80 països/territoris i cinc regions de l’OMS: Àfrica, Amèrica, Àsia sud-oriental, el Pacífic occidental i les regions de la Mediterrània oriental a nivell mundial”.

Per l’OMS, “hi ha diversos factors associats amb el creixent risc de propagació de l’epidèmia de dengue”. Entre aquest factors hi ha la distribució canviant dels vectors (principalment Aedes aegypti i Aedes albopictus); les conseqüències del fenomen del Niño el 2023 i el canvi climàtic (que condueixen a un augment de les temperatures i les altes precipitacions, la humitat, entre d’altres); sistemes de salut fràgils enmig de pandèmies com la covid-19, inestabilitat política i financera als països que s’enfronten a complexes crisis humanitàries i alts moviments de població.

Pel que fa a la incidència de la malaltia a Europa, l’OMS afirma que “el dengue no és endèmic a la Regió Europea de l’OMS i els casos estan principalment relacionats amb els viatges“; no obstant això, des del 2010 s’han reportat casos autòctons a diversos països de la regió, entre ells Croàcia, França, Israel, Itàlia, Portugal i Espanya.

Podeu veure l’article sencer clicant en aquest enllaç.

 

Augment de casos de criptosporidiosi el 2023

El Ministeri de Sanitat va detectar, entre juliol i setembre del 2023, un increment extraordinari de casos i brots de criptosporidiosi a la majoria de les comunitats autònomes de l’estat espanyol. De fet, fins a finals de l’octubre passat se n’havien notificat 3.400 casos, en comparació amb una mitjana de 569 casos anuals en el període entre el 2016 i el 2022.

L’augment de casos d’aquest zoonosi de transmissió fecal-oral es va vincular tant al consum d’aigua de xarxes d’abastiment com a l’ús de piscines i aigües recreatives. La criptosporidiosi és provocada pel paràsit Cryptosporidium spp., un dels més rellevants a la Unió Europea dels que es transmeten per l’aigua. Es poden trobar en tot tipus d’espais aquàtics, ja siguin naturals o artificials, i són molt resistents a les condicions ambientals, de manera que poden contaminar fàcilment tant l’aigua com el sòl.

La malaltia provoca febre, dolors intestinals i diarrea.

Els experts associen aquest increment extraordinari de casos a les condicions climàtiques extremes d’aquest estiu a tot l’estat, com ara onades de calor o pluges intenses i inundacions . Tot i això, no es descarta que la transmissió s’hagi pogut produir per aliments contaminats.

 

 

Patògens emergents que podrien causar grans epidèmies

L’Organització de les Nacions Unides (ONU) va establir, l’any 2016, una llista dels 9 patògens que podien causar la pròxima pandèmia, segons informava el setembre passat la redactora científica Adelaida Sarukhan en un article al blog de l’Institut de Salut Global de Barcelona.

Aquests nous patògens són, en tots els casos, virus dels quals se’n sabia poc i per als quals no hi havia, en aquell moment, vacunes ni tractaments. I es consideren emergents perquè, “tot i que existeixen des de fa centenars d’anys en reservoris animals, es van identificar en les darreres dècades en provocar malalties en humans“. Aquests patògens son temuts per “la seva alta taxa de mortalitat” i perquè “malgrat la taxa de contagi pot ser baixa, certes condicions hospitalàries o mutacions genètiques podrien augmentar la facilitat amb què els transmeten entre persones”, explica Saruhhan.

Aquests patògens establerts per l’ONU com a possibles causants de pandèmies són el virus de l’Èbola i el de Marburg, el virus del Lassa, els virus causants de la febre hemorràgica de Crimea Congo (FHCC) i el de la febre de la Vall del Rift (FVR), els coronavirus causants de la Síndrome Respiratòria d’Orient Mitjà (MERS) i de la Síndrome Respiratori Agut Greu (SARS, molt similar del de la covid), i els virus Nipah i Hendra.

Els virus del chikungunya i del Zika, segons l’article, “no es van incloure a la llista quan aquesta es va fer, però es van designar com una amenaça seriosa que requereix una inversió més gran en recerca i desenvolupament).

L’OMS va incloure al 2018 a la llista de malalties emergents la malaltia X, per “cridar l’atenció sobre el fet que hi ha molts patògens encara desconeguts capaços de provocar una epidèmia o una pandèmia“, així com “de la necessitat de desenvolupar eines” per a lluitar contra famílies de virus en comptes de “centrar-se només en virus específics”.

Podeu llegir l’article sencer al blog de Institut de Salut Global de Barcelona en aquest enllaç.

 

Convocatòries de cursos de certificats de professionalitat de Nivell II

Davant la necessitat de professionals especialitzats en el sector, cal preveure’n amb temps no només la contractació, sinó també la formació especialitzada.

El Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) ha publicat tres convocatòries de cursos de formació professional per a l’obtenció del certificat de professionalitat de Nivell II Serveis de control de plagues. Aquestes formacions començaran dins el primer trimestre de 2024.

Concretament, els cursos es faran en els següents centres: Institut Castellarnau (Sabadell), del 29/1 al 15/04; Can Calderón (Viladecans), del 01/03 al 28/06 (pràctiques incloses); i General d’Estudis (Lleida), del 11/03 al 11/06.

Podeu trobar tota la informació al respecte i el contacte de cadascun dels centres per a més qüestions en aquest enllaç.

 

Resposta a qüestions freqüents en relació amb el Reial Decret sobre legionel·losi

El Ministeri de Sanitat ha actualitzat el document de resposta a les qüestions més freqüents formulades en relació amb el Reial Decret 487/2022, de 21 de juny, pel qual s’estableixen els requisits sanitaris per a la prevenció i control de la legionel·losi.

Les respostes a les preguntes més freqüents incloses al document s’han formular en base al contingut de l’articulat i els annexos del Reial Decret. També s’hi inclouen notes a peu de pàgina sobre les modificacions previstes en aquesta normativa.

Podeu consultar les respostes a les preguntes més freqüents del RD 487/2022 clicant aquí.

També podeu trobar informació addicional relativa a les dates d’aplicació dels diferent apartats del RD 487/2022 en aquest enllaç.

 

Nota informativa del Govern Balear sobre el Reial Decret de legionel·losi

El Ministeri de Sanitat va publicar al maig de 2023 l’últim esborrany de la modificació del Reial decret 487/2022, de 21 de juny, pel qual s’estableixen els requisits sanitaris per a la prevenció i el control de la legionel·losi. Podeu consultar el projecte de modificació aquí.

Si bé el Ministeri de Sanitat en un principi va informar d’un nou període transitori per a l’aplicació dels PPCL o PSL, finalment, durant la Ponència de Salut Ambiental, va informar les comunitats autònomes de la supressió de l’esmentat període transitori. Així doncs, el dia 2 de gener de 2024 les instal·lacions de risc hauran hagut d’implantar un PPCL o un PSL. Podeu veure el text consolidat del RD 487/2022 aquí.

El Govern de les Illes Balears, de la seva banda, va publicar el 22 de desembre de 2023 una nota informativa on explica i assenyala alguns dels canvis d’aquest Reial decret. La podeu descarregar clicant en aquest enllaç.

La sostenibilitat en la indústria de control de plagues

La sostenibilitat és un equilibri que té en compte factors mediambientals, socials i econòmics. I per arribar-hi cal trobar aquest equilibri en el temps que cada empresa requereixi.

En un article a LinkedIn, Luis Lozano, coordinador tècnic d’ADEPAP, repassa com assolir aquest equilibri en la sostenibilitat tenint en compte els diferents aspectes d’allò que s’anomena valor compartit. Tot plegat, a més, fent especial èmfasi a l’aplicació al sector del control de plagues, pel que fa a la reducció de consums de biocides, i lligant-ho amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides.

Lozano afirma en el seu article que “la reducció de químics, eix central de la nostra activitat (…) és una sostenibilitat que ens vindrà imposada”, cosa que no veu malament “si no es fa perjudicant d’altres aspectes”.

Podeu llegir l’article sencer clicant en aquest enllaç.

 

Guia pràctica per a la implantació del Pla Sanitari enfront la Legionel·la

La Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana ha publicat recentment la Guia pràctica per a la implantació del Pla Sanitari enfront de Legionel·la (PSL).

Segons la Direcció General de Salut Pública, “la publicació d’aquesta guia té com a objectiu, d’una banda, plantejar una proposta per a identificar possibles perills generals i definir punts crítics dins de les instal·lacions de risc de proliferació de legionel·la, amb la finalitat de facilitar la implantació i avaluació dels plans sanitaris, i, d’una altra, servir d’eina per a poder establir, sobre la base del risc associat a la instal·lació, reduccions en les freqüències de manteniment i mostreig ajustant-se a les condicions definides en aquest”.

A més a més, a la pàgina web de la Conselleria s’hi ofereixen un seguit de Models de Registre Guia per al PSL. Els documents es poden descarregar  en format Word per ser emplenats directament.

Podeu descarregar-vos els documents clicant sobre els següents títols:

Guia pràctica per a la implantació del Pla Sanitari enfront de Legionel·la (PSL) (català).

Guía práctica para la implantación del Plan Sanitario frente a Legionella (PSL) (castellà).

Models de Registre Guia PSL (català)

Modelos de Registro Guía PSL (castellà)

 

Cimera de Salut Pública i Seguretat Alimentària, del 4 al 6 de juny a Miami

Ja són públiques les dates per a la propera Cimera Global de Salut Pública i Alimentària (Global Public Health & Food Safety Summit). El congrés tindrà lloc del 4 al 6 de juny de 2024 a Miami (Florida, EUA).

La cimera és una trobada de referència per al sector i els professionals compromesos amb la cura de la seguretat alimentària i la salut pública. Enguany la trobada reunirà els principals experts dedicats a abordar els desafiaments canviant en la gestió de plagues, en un programa dinàmic que combina investigació d’avantguarda, idees estratègiques i discussions col·laboratives.

Així doncs, la cimera uneix professionals del sector de les plagues per intercanviar els resultats de la investigació més recents, les millors pràctiques i les estratègies efectives per fer front a les plagues que representen amenaces importants per al benestar públic. A més, aquesta trobada es dedica a avançar en la missió crucial de salvaguardar les comunitats locals i mitigar els efectes adversos de les plagues sobre la salut, l’alimentació i la propietat, una responsabilitat primordial que assumeixen els professionals de la gestió de plagues.

Organitzada per l’Associació Nacional de Gestió de Plagues (NPMA, per les sigles en anglès), la Confederació d’Associacions Europees de Gestió de Plagues (CEPA, per les sigles en anglès) i la Federació d’Associacions de Gestors de Plagues d’Àsia i Oceania (FAOPMA, per les sigles en anglès), la cimera reconeixerà el paper vital que tenen els professionals de la gestió de plagues en la preservació del salut i seguretat de les comunitats a tot el món. Segons informen els organitzadors, junts com a comunitat, s’hi exploraran solucions d’avantguarda i es fomentarà el compromís de protegir el benestar públic dels impactes de les plagues.

Com a membres de la Global Pest Management Coalition (GPMC), que ADEPAP presideix des del 2023, els associats tenen un preu reduït per assistir a la Global Summit.

Podeu trobar més informació sobre la cimera en aquest enllaç.