L’expansió del virus del Nil Occidental a Europa obliga a intensificar el control de vectors
La Unió Europea ha registrat 1.715 casos humans autòctons i 130 morts, les xifres més altes de la història. L’avanç del patogen cap al nord del continent i la seva presència a la península Ibèrica posen de manifest la necessitat d’apostar pel control professional de plagues i l’enfocament “Una sola salut”.
La circulació del virus del Nil Occidental (VNO) ha convertit la temporada d’aquest any en la més intensa i greu mai registrada a la Unió Europea. Segons l’última notificació del Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC), els països comunitaris han confirmat 1.715 casos humans autòctons i 130 defuncions. Enfront d’aquest escenari, les autoritats sanitàries europees han fet una crida urgent a no abaixar la guàrdia i a intensificar la prevenció, la vigilància entomològica i la gestió ambiental.
Expansionisme geogràfic cap al nord i afectació a l’Estat espanyol
Itàlia es manté com el país més afectat del continent, amb 748 casos notificats, seguit de Grècia (445) i França (144). Tanmateix, una de les dades més preocupants per als experts és la progressiva expansió del virus cap a latituds més septentrionals, on fins ara la seva presència era testimonial o inexistent. Els Països Baixos han comptabilitzat 59 contagis humans i Bèlgica n’ha confirmat 15 —els primers casos autòctons de la seva història—, la qual cosa evidencia que el vector s’està adaptant i consolidant en noves zones.
A L’Estat espanyol, la vigilància epidemiològica es manté activa a diferents regions. Andalusia ha hagut de declarar alertes en diversos municipis i reforçar els plans municipals de control de mosquits després de detectar-hi casos humans i altes densitats de vectors. Així mateix, en comunitats com Aragó s’han notificat focus equins (amb la confirmació de cavalls positius), fet que activa immediatament la vigilància activa en humans davant de possibles quadres de meningoencefalitis d’origen desconegut.
Transmissió, símptomes i el paper del mosquit comú
El virus del Nil Occidental es transmet principalment per la picada de mosquits del gènere Culex, especialment el mosquit comú (Culex pipiens). Aquests insectes actuen com a vectors en picar aus infectades (que són el reservori natural del virus) i posteriorment transmetre el patogen als éssers humans o als cavalls, que actuen com a hostes finals (no retransmeten el virus a altres mosquits).
Tot i que la majoria d’infeccions humanes són asimptomàtiques o cursen amb símptomes lleus similars als d’un procés gripal (febre, mal de cap, dolor articular o erupcions cutànies), un percentatge reduït de pacients pot desenvolupar complicacions neuroinvasives greus, com ara meningitis o encefalitis, que poden resultar mortals, especialment en persones de la tercera edat o amb el sistema immunitari compromès.
La gestió de plagues i l’estratègia “One Health”
Davant d’aquesta amenaça creixent, l’ECDC i les entitats del sector subratllen la importància d’abordar la situació des d’una perspectiva “Una sola salut” (One Health), integrant la salut humana, la veterinària i la mediambiental. Céline Gossner, experta de l’ECDC, recorda que cap sector pot gestionar el risc de manera aïllada.
En aquest context, el paper de les empreses de serveis de gestió de plagues i salut ambiental és fonamental. Per tal de mitigar la circulació del virus, resulta imprescindible coordinar i executar mesures col·lectives de control de vectors:
- Vigilància entomològica continuada: monitoratge de les poblacions de mosquits i mapatge de les zones de risc.
- Tractaments de control larvari: aplicació de larvicides autoritzats en punts d’aigua estancada públics.
- Conscienciació ciutadana: recomanar l’ús de repel·lents, vestir roba de màniga llarga al capvespre i eliminar qualsevol petit acumulador d’aigua a patis i jardins (jardineres, cubells, abeuradors, etc.).
Mantenir plans de prevenció estructurats i comptar amb l’assessorament d’empreses especialitzades és la millor eina per protegir la salut pública i anticipar-se als futurs brots que es puguin produir a mesura que el canvi climàtic afavoreixi la presència del vector.


