El vicepresident i portaveu d’ADEPAP, Andreu Garcia, va ser entrevistat el 6 de maig de 2026 a l’informatiu Bàsics, de Betevé, per parlar del brot d’Hantavirus al creuer MV Hondius.
“En el marc del brot d’Hantavirus, volem traslladar un missatge de tranquil·litat. El risc és mínim”, va explicar Andreu Garcia.
Podeu veure l’entrevista sencera al següent vídeo.
La recent detecció, a principis del maig, d’un brot d’Hantavirus en un vaixell de creuer ha activat les alarmes de les autoritats sanitàries internacionals i posa de manifest, un cop més, la fragilitat dels entorns davant les plagues de rosegadors. Aquest incident, que ha afectat diversos passatgers i tripulants, recorda al sector de la gestió de plagues que la vigilància no pot baixar la guàrdia, ni en alta mar ni a casa nostra, on encara resta fresc el cas detectat al Berguedà el 2024.
El brot al creuer: un escenari de risc confinat
Tot i que s’investigues les causes de l’incident, es treballa en la hipòtesi que algun o alguns dels passatgers contraguessin el virus abans d’embarcar i que la resta de casos es van transmetre de persona a persona, un fet improbable però no impossible, segons els experts. De fet, segons informa l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), “els hantavirus presents a Europa no es transmeten de persona a persona” i “el risc general de transmissió d’aquesta malaltia es considera molt baix”.
Ara bé, tot i que la transmissió a les Amèriques és predominantment zoonòtica, hi ha antecedents de transmissió de persona a persona associats al virus dels Andes, endèmic del Con Sud (d’on va partir el creuer), descrits en brots anteriors a l’Argentina (1996 i 2018), en contextos d’exposició propera i prolongada, principalment en entorns domèstics.
Transmissió dels hantavirus
Els rosegadors infectats excreten el hantavirus en l’orina, femta i saliva 5-6 dies després d’haver-se infectat. Aquesta excreció dura uns dos mesos aproximadament durant els quals poden transmetre el virus. L’ASPCAT explica que “la infecció en humans es produeix principalment mitjançant la inhalació d’aerosols o pols contaminats pels excrements dels rosegadors, per la qual cosa, els llocs infestats són llocs de risc de contagi”. Segons l’Agència, “no es coneix transmissió de persona a persona pels hantavirus europeus, per tant, no cal l’aïllament de la persona infectada. Tampoc es coneixen vectors artròpodes per als hantavirus”.
Simptomatologia: la importància del diagnòstic precoç
L’hantavirus és una malaltia d’evolució ràpida que pot començar com un procés similar al d’una grip, però complicar-se en pocs dies. Els símptomes inclouen:
Cas d’Hantavirus al Berguedà (2024)
A Catalunya, la notificació d’un cas d’Hantavirus al Berguedà l’any 2024 va confirmar que el virus circula en el medi natural de l’interior del país. En aquella ocasió, es va identificar el ratolí de bosc com el reservori principal. Aquesta realitat obliga les empreses de gestió de plagues a tractar qualsevol infestació de rosegadors en entorns rurals, masies o magatzems amb un protocol de bioseguretat estricte.
Protocols de desinfecció i protecció professional
Davant d’aquests brots, ADEPAP recorda que la intervenció professional és l’única garantia per tallar la transmissió. Els protocols han de ser rigorosos:
L’Hantavirus ens recorda que la gestió de plagues és, per sobre de tot, una activitat de salut pública. Tant en un creuer de luxe com en una masia al Berguedà, el control professional de rosegadors és la barrera que salva vides.
En els darrers anys, l’estat espanyol ha vist com les malalties transmeses per vectors s’han convertit en un repte de salut pública creixent. Dins d’aquest grup, les malalties transmeses per paparres ocupen un lloc destacat a causa de la seva diversitat i l’augment de la seva incidència en diverses regions del país.
Per fer front a aquesta situació, el Ministeri de Sanitat ha publicat una actualització de la seva Guia de maneig clínic, integrada en el Plan Nacional de Prevención, Vigilancia y Control de las Enfermedades Transmitidas por Vectores.
Amb un enfocament d’“Una sola salut” (One Health), la guia neix amb l’objectiu de minimitzar l’impacte d’aquestes malalties des d’una perspectiva global que entén que la salut humana, l’animal i l’ambiental estan interconnectades. Aquest document proporciona pautes clares per al diagnòstic, tractament i vigilància de patologies tant endèmiques com emergents.
Principals malalties sota vigilància
La guia classifica les malalties en funció de la seva presència al territori espanyol:
Consells clau d’actuació davant d’una picada
Un dels punts més pràctics de la guia és l’actuació immediata després de detectar una paparra adherida a la pell:
La millor eina: la prevenció
La guia posa molt d’èmfasi en la prevenció quan es fan activitats a l’aire lliure en zones amb vegetació o presència d’animals:
Aquesta guia és una eina essencial tant per als professionals de la salut com per a la població general per tal de millorar la detecció precoç i reduir els riscos associats a aquests petits però perillosos artròpodes.
Podeu trobar la guia completa en aquest enllaç.
Entrevistem Albert Marcó, gerent de CONTROL INTEGRAT.
Quin tipus de serveis ofereix la vostra empresa? Oferim serveis de control de plagues urbanes, desinsectació, desratització i desinfecció. Treballem tant amb empreses com amb particulars. També fem manteniments preventius i assessorament tècnic.
Quin valor afegit aporteu a la vostra activitat en relació a d’altres empreses del sector? Apostem per solucions eficients i sostenibles, adaptades a cada client. Prioritzem la rapidesa
de resposta i el tracte proper. A més, treballem amb productes i tècniques actualitzades.
Com us ha anat l’activitat l’any 2025? S’ha modificat la demanda dels vostres serveis en relació a l’any 2024? El 2025 ha estat un any estable amb una lleugera tendència a l’alça. Hem notat més demanda en serveis preventius. També hi ha més conscienciació per part dels clients.
Què creieu que us aporta formar part d’ADEPAP? Ens aporta representació, suport i informació actualitzada del sector. També facilita el contacte amb altres professionals. És clau per estar alineats amb la normativa.
Des de l’associació hem treballat intensament perquè es reconegui el sector i les empreses professionals especialitzades. Com afrontaríeu vosaltres aquesta tasca? Creiem que cal seguir apostant per la professionalització i la formació contínua. També és important comunicar millor el valor del servei professional. I la col·laboració amb l’administració és essencial.
Quins creieu que són els reptes més immediats per al sector? L’adaptació a normatives cada cop més exigents. La lluita contra l’intrusisme professional. I la necessitat d’educar el client sobre la importància de la prevenció.
Cada 22 de maig, el món celebra el Dia Internacional de la Diversitat Biològica, una data proclamada per l’Assemblea General de les Nacions Unides l’any 2000. L’objectiu d’aquesta efemèride, que commemora l’adopció del Conveni sobre la Diversitat Biològica el 1992, és augmentar la comprensió i la conscienciació sobre els problemes que afecten la biodiversitat i la necessitat urgent de protegir-la.
Què implica la pèrdua de biodiversitat?
La biodiversitat no és només la varietat de plantes i animals, sinó també la riquesa dels ecosistemes i la variabilitat genètica. La seva degradació posa en risc serveis essencials com la pol·linització, el subministrament d’aigua neta i, de manera molt directa, la salut pública.
El paper del sector del control de plagues i de salut ambiental
Sovint es percep el control de plagues com una activitat aïllada de la natura, però des d’ADEPAP reivindiquem que el sector és un actor clau en la protecció de l’equilibri biològic:
En aquest Dia Internacional, des de l’associació refermem el nostre compromís de seguir treballant per una salut ambiental que protegeixi les persones i, alhora, garanteixi un futur divers i resilient per al nostre planeta.
En un context de preocupació creixent per la proliferació de les paparres i les malalties que transmeten, l’especialització dels professionals del control de plagues esdevé clau. Recentment, s’ha donat a conèixer el marc de treball T.I.C.K., una guia estratègica publicada originalment pel portal especialitzat Pest Management Professional (mypmp.net), que proposa un enfocament de Gestió Integrada de Plagues (GIP) per anar més enllà dels tractaments reactius.
L’acrònim T.I.C.K. (Treat, Inspect, Control, Keep) sintetitza els quatre pilars fonamentals per a un control eficaç d’aquests artròpodes:
Amb la implementació d’aquest full de ruta, les empreses del sector poden oferir un servei basat en el rigor tècnic i la prevenció, consolidant el compromís de l’ADEPAP amb la salut pública i l’excel·lència professional.
Podeu consultar l’article original complet a Control ticks with T.I.C.K.: An integrated management guide.
Dins del marc de la nova Formació Professional, aquest 2026 s’impulsa amb força el Grau C SEA_C_001_4B (Serveis de control de plagues/organismes nocius). Aquesta formació és clau per a la professionalització del nostre sector, i garantirà que els operaris adquireixin les competències necessàries per a la gestió ambiental i de salut pública.
Què és el Grau C SEA_C_001_4B?
De manera molt sintètica, podem resumir que el Grau C correspon a un Certificat de Competència, una oferta formativa parcial amb validesa oficial que forma part d’un Certificat de Professionalitat (Grau D). Està dissenyat per capacitar l’alumne en la preparació, transport i aplicació de mitjans i productes per al control de plagues, seguint criteris de seguretat, eficàcia i respecte per al medi ambient.
Estructura i continguts principals:
Properes convocatòries a Catalunya (Maig – Setembre 2026)
A partir del mes de maig, diversos centres de referència a Catalunya obriran les seves aules per a noves promocions d’aplicadors:
| Centre Formatiu | Ubicació | Data d’inici | Més informació |
| Salesians Sarrià | Barcelona | 04/05/2026* | Enllaç al curs |
| CIFO Santa Coloma | Sta. Coloma de Gramenet | 18/05/2026 | Enllaç al cercador |
| Can Calderón | Viladecans | 26/05/2026 | Enllaç al curs |
| Mas Carandell | Reus | 09/09/2026 | Enllaç al curs |
*Data susceptible de canvis segons el centre.
Cal destacar que el CIFO de Santa Coloma de Gramenet té prevista l’obertura de dos cursos simultanis el mateix 18 de maig, augmentant així la capacitat de formació de nous professionals a l’àrea metropolitana.
Altres formacions en curs
Així mateix, aquest mes d’abril ja s’ha iniciat una convocatòria a les Escoles Professionals Salesians (20 d’abril), reforçant el calendari de primavera per a aquells alumnes que ja s’han incorporat al sistema formatiu.
Des d’ADEPAP seguim apostant per la formació contínua i reglada com l’eina fonamental per a l’excel·lència en el servei i el reconeixement de la figura del tècnic de control de plagues.
Un grup de 15 científics xinesos han aconseguit immunitzar ratpenats per evitar el procés de transmissió de malalties infeccioses d’aquests animals als humans.
Els experts han anomenat aquest mètode “vacunació ecològica” i esdevé així una estratègia per prevenir la transmissió zoonòtica dels ratpenats. Aquests animals poden transmetre malalties greus com ara la ràbia, el virus Nipah, l’Ebola i la histoplasmosi.
Segons l’estudi, publicat a Science Advances, “els ratpenats són reservoris crucials de patògens zoonòtics, però també exerceixen funcions ecològiques essencials. Per mitigar els riscos de transmissió zoonòtica sense perjudicar les poblacions de ratpenats, desenvolupem una estratègia de vacunació multidirecció”.
Com que, segons els científics xinesos, els mètodes convencionals de vacunació són poc pràctics per a una implementació a gran escala en ratpenats silvestres, “per habilitar la vacunació en entorns silvestres, es van utilitzar Aedes aegypti, més coneguts com els mosquits del dengue, com a portadors de vacunes amb dos mètodes d’administració: ingestió de mosquits i picades de mosquits”. Cal tenir present que ls mosquits van ser esterilitzats abans de administrar-los la infecció viral.
Els resultats d’aquest estudi demostren, segons els investigadors, “una plataforma de vacunació flexible i amb base ecològica per immunitzar ratpenats silvestres, i ofereixen una estratègia escalable per reduir el risc de transmissió zoonòtica i, alhora, donar suport a la conservació de les ratapinyades”. Afegeixen, també, que “en condicions naturals simulades, la convivència amb mosquits portadors de vacunes va generar fortes respostes immunitàries als ratpenats, cosa que dona suport a la viabilitat més enllà dels entorns de laboratori”.
Podeu llegir l’article sencer sobre aquest estudi (en anglès) a “Ecological vaccination: A strategy to prevent zoonotic spillover from bats”.
La Comissió Europea, en col·laboració amb el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties (ECDC), insta en un informe a reforçar la integració de la salut animal i la vigilància de zoonosi, sota l’enfocament “Una sola salut” (One Health), per millorar la resposta davant d’amenaces sanitàries transfrontereres.
Així, la Comissió posa aquest tema entre els principals eixos que han de reforçar els països de la Unió Europea, amb la publicació d’un resum de recomanacions elaborat a partir de les actualitzacions enviades pels estats sobre prevenció, preparació, planificació de la resposta i implantació nacional.
El text presenta les recomanacions en tres grans blocs: planificació de la prevenció, la preparació i la resposta; vigilància i detecció primerenca; i resposta, capacitat davant de pics de demanda i continuïtat dels serveis essencials. A més, la Comissió demana que els plans estatals incorporin de manera plena l’enfocament “Una sola salut”, amb més coordinació, vigilància i intercanvi d’informació sobre dades de laboratori, clíniques i epidemiològiques dels àmbits humà, animal i ambiental. I també que tinguin en compte l’impacte del canvi climàtic sobre els riscos zoonòtics.
Existeixen diferents espècies de lepidòpters que produeixen pèls urticants que, en particular per contacte directe amb la pell o inhalació, poden causar reaccions urticants o al·lèrgiques en humans o animals, i/o poden tenir un impacte en les plantes.
Tot i que la més estesa a l’estat espanyol és la processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa), amb una gran incidència sobre humans i animals domèstics, són força les espècies amb interès sanitari per la seva afectació a la salut.
Les principals, a banda de la ja esmentada, són:
Més enllà d’aquestes espècies, n’hi ha d’altres d’interès sanitari que no són presents o no endèmiques a l’estat espanyol:
Podeu trobar més informació sobre l’exposició a erugues amb pèls urticants a Exposition aux chenilles émettrices de poils urticants (document en francès).
