La recent detecció, a principis del maig, d’un brot d’Hantavirus en un vaixell de creuer ha activat les alarmes de les autoritats sanitàries internacionals i posa de manifest, un cop més, la fragilitat dels entorns davant les plagues de rosegadors. Aquest incident, que ha afectat diversos passatgers i tripulants, recorda al sector de la gestió de plagues que la vigilància no pot baixar la guàrdia, ni en alta mar ni a casa nostra, on encara resta fresc el cas detectat al Berguedà el 2024.
El brot al creuer: un escenari de risc confinat
Tot i que s’investigues les causes de l’incident, es treballa en la hipòtesi que algun o alguns dels passatgers contraguessin el virus abans d’embarcar i que la resta de casos es van transmetre de persona a persona, un fet improbable però no impossible, segons els experts. De fet, segons informa l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), “els hantavirus presents a Europa no es transmeten de persona a persona” i “el risc general de transmissió d’aquesta malaltia es considera molt baix”.
Ara bé, tot i que la transmissió a les Amèriques és predominantment zoonòtica, hi ha antecedents de transmissió de persona a persona associats al virus dels Andes, endèmic del Con Sud (d’on va partir el creuer), descrits en brots anteriors a l’Argentina (1996 i 2018), en contextos d’exposició propera i prolongada, principalment en entorns domèstics.
Transmissió dels hantavirus
Els rosegadors infectats excreten el hantavirus en l’orina, femta i saliva 5-6 dies després d’haver-se infectat. Aquesta excreció dura uns dos mesos aproximadament durant els quals poden transmetre el virus. L’ASPCAT explica que “la infecció en humans es produeix principalment mitjançant la inhalació d’aerosols o pols contaminats pels excrements dels rosegadors, per la qual cosa, els llocs infestats són llocs de risc de contagi”. Segons l’Agència, “no es coneix transmissió de persona a persona pels hantavirus europeus, per tant, no cal l’aïllament de la persona infectada. Tampoc es coneixen vectors artròpodes per als hantavirus”.
Simptomatologia: la importància del diagnòstic precoç
L’hantavirus és una malaltia d’evolució ràpida que pot començar com un procés similar al d’una grip, però complicar-se en pocs dies. Els símptomes inclouen:
- Inici brusc: febre alta, calfreds, cefalees intenses i dolors musculars (miàlgies) localitzats a l’esquena i les extremitats.
- Afectació gastrointestinal: en molts casos del brot actual s’han descrit vòmits i dolor abdominal.
- Fase crítica: pot derivar en la Síndrome Pulmonar per Hantavirus (SPH), que provoca un edema pulmonar i dificultat severa per respirar, o en la Febre Hemorràgica amb Síndrome Renal (FHSR), amb risc de fallida renal.
Cas d’Hantavirus al Berguedà (2024)
A Catalunya, la notificació d’un cas d’Hantavirus al Berguedà l’any 2024 va confirmar que el virus circula en el medi natural de l’interior del país. En aquella ocasió, es va identificar el ratolí de bosc com el reservori principal. Aquesta realitat obliga les empreses de gestió de plagues a tractar qualsevol infestació de rosegadors en entorns rurals, masies o magatzems amb un protocol de bioseguretat estricte.
Protocols de desinfecció i protecció professional
Davant d’aquests brots, ADEPAP recorda que la intervenció professional és l’única garantia per tallar la transmissió. Els protocols han de ser rigorosos:
- Desinfecció prèvia a la neteja: no s’ha d’escombrar mai en sec per evitar la creació de pols en l’aire que pugui ser inhalada. Cal polvoritzar les zones sospitoses amb biocides autoritzats, deixant-los actuar el temps necessari.
- Protecció respiratòria: l’ús de mascaretes FFP3 és indispensable per al personal que faci inspeccions o tractaments en zones amb rastres de rosegadors. És important, també, garantir una bona ventilació de la zona i que els treballadors utilitzin —a més de mascareta—, guants, ulleres i altres mesures d’autoprotecció. A més, és essencial que portin roba fàcil de treure i de rentar un cop finalitzada la tasca.
- Gestió d’espais: cal assegurar una ventilació creuada prèvia i procedir a l’hermetització estructural per evitar noves entrades. L’ASPCAT recomana “prevenir l’entrada de rosegadors a dependències o espais sensibles (magatzems d’aliments, pinsos o palla) amb tancaments adequats i identificar i eliminar els caus de rosegadors a prop de les cases. Si la densitat de rosegadors és especialment alta, pot ser necessari l’esquer i la captura”.
L’Hantavirus ens recorda que la gestió de plagues és, per sobre de tot, una activitat de salut pública. Tant en un creuer de luxe com en una masia al Berguedà, el control professional de rosegadors és la barrera que salva vides.