El BPCIF es consolida com a punt de trobada i de coneixement per al sector

El  BPCIF One Day, punt de trobada per als professionals de la salut ambiental que va reunir més d’un centenar de professionals, va tenir lloc el passat 26 de gener a Barcelona.

Després de la benvinguda institucional del president d’ADEPAP, Quim Sendra, la conferència “Desinfeccions abans i després de la Covid”, a càrrec de Luís Lozano, consultor i assessor extern en salut ambiental va encetar el programa del matí, que va incloure també una taula rodona sobre dispositius smart. En la taula “Connectivitat amb software operatiu” hi van intervenir Josep Parnau, director tècnic de Killgerm; Julio Pérez, responsable de la Divisió Professional de Mylva; Josep Sellas, prescriptor i formador per als mercats nacional i d’exportació de Quimunsa; Manuel García, responsable de coordinació, suport i supervisió de les Delegacions Central i Nord, així com de les Estratègies de Desenvolupament Tecnològic de Rentokil Initial; Ángel Serrano, CEO de Igeo; i Joaquin Aguilar, investigador de l’Àrea d’Enginyeria Ambiental TEXPIA, de la Universitat de Còrdova.

“Global Standards: presentació dels estàndards que unificaran el sector”, de la mà d’Albert Ponjoan, president des de l’1 de gener de 2023, en representació d’ADEPAP, de la Global Pest Management Coalition, va obrir les ponències de la tarda. Posteriorment, Agustí Oliva, consultor d’Ambicat Consulting,  va parlar del “Nou RD de legionel·la: elaboració de plans de PPCL i PSL”.

Van cloure el congrés la Dra. Carmen Cabezas, secretària de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya, i el president d’ADEPAP, Quim Sendra.

Diferents representants de l’administració pública i altres associacions del sector van ser presents al Fòrum.

Des d’ADEPAP volem agrair el suport dels premiun partners del BPCIF 2023: Killgerm, Mylva, Quimunsa, Igeo i Rentokil Initial, a més de BASF, com a partner.

 

Mètodes mecànics i físics per al control de plagues

Els mètodes mecànics i físics, junt amb d’altres, s’utilitzen dins les estratègies de pràctiques de control i prevenció integrals de plagues. Així com en un article anterior parlàvem de les mesures d’higiene i sanejament del medi, convé conèixer també d’altres metodologies molt útils abans de recórrer a l’ús de productes químics.

Pel que fa als mètodes mecànics, trobem els esquers, les rateres i les trampes de captura ràpida. Anomenem esquer qualsevol aliment o substància que l’imiti per atraure una presa i fer-la caure en un parany. Les rateres, com el seu nom indica, són trampes per capturar les rates, ratolins i altres animals de la família dels múrids. D’altra banda, les trampes de captura ràpida són uns paranys de cartró o plàstic molt consistents que fan que l’animal hi quedi atrapat. Aquestes últimes s’utilitzen tant per a múrids com per a paneroles i altres tipus d’insectes. Aquestes trampes funcionen segons el principi d’esquer i captura, ja que contenen un atraient natural que se situa a l’interior del parany.

Els mètodes físics utilitzats en els plans d’actuació de gestió de plagues o en els de salut ambiental i alimentari són l’aplicació de temperatura, els aparells insectocaptors i l’aspiració. Com a norma general, una temperatura elevada (entre 60 °C – 70 °C) permet la desinsectació d’objectes o superfícies, com podria ser, per exemple, el cas de les xinxes de llit. D’altra banda, les temperatures baixes produeixen la interrupció de l’activitat dels organismes o fins i tot, amb un temps suficient, poden provocar la mort. Els aparells insectocaptors, associats a la llum ultraviolada i de taula adhesiva, són molt útils per a atraure i eliminar petits insectes, com ara mosques i mosquits. Aquests aparells són silenciosos, discrets i higiènics, i no existeix perill que els insectes resultin fragmentats i expulsats de l’aparell, la qual cosa permet que siguin utilitzats prop d’àrees delicades. Per tant, són preferibles als aparells de descàrrega elèctrica, la graella elèctrica dels quals pot fragmentar i expulsar a l’insecte, amb risc de contaminar amb partícules altres productes.  Finalment, l’aspiració s’utilitza, per exemple, per eliminar els àcars.

Tant els mètodes mecànics com els físics es fan servir en el control integrat de plagues. Aquest sistema permet controlar els organismes perjudicials utilitzant estratègies de pràctiques de control i prevenció per tal d’evitar que les plagues superin el llindar de dany o tolerància, així com mètodes que minimitzin la utilització de biocides, mitigant o reduint al mínim els riscos que plantegen aquests productes per a la salut humana i el medi ambient. Per tant, els biocides s’usen només quan són estrictament necessaris.

Els professionals especialitzats tenim en compte tots els factors (ambientals, biològics, la velocitat de multiplicació, el comportament, etc.) que intervenen en l’aparició i desenvolupament d’una plaga a l’hora de fer un pla per al control integrat. Tot plegat per utilitzar els mètodes més adients, ja sigui a través de mesures preventives (higiene i sanejament), mètodes passius (barreres físiques que dificultin el l’accés i al màxim possible el refugi i l’alimentació), i mètodes actius (físics i mecànics, biològics o ecològics o químics, minimitzant aquests últims tan com sigui possible).

Aquesta metodologia de treball en els plans d’actuació de gestió de plagues o en els de salut ambiental i alimentari representa una manera més sostenible d’evitar la proliferació d’organismes nocius minimitzant els riscos per a la salut i el medi ambient.

El coipú, la nova espècie invasora que s’estén a Catalunya

El coipú (Myocastor coipus) és un mamífer rosegador de la família dels miocastòrids, propi d’Amèrica del Sud, de pell molt apreciada. Forma part de la llista de les 100 espècies invasores més nocives d’Europa.

Van arribar al continent europeu per ser criats en granges pelleteres, i és possible que alguns d’aquests exemplars s’escapessin i aconseguissin sobreviure en estat salvatge. A Catalunya van arribar travessant la frontera amb França per les conques fluvials de l’Albera.  Des de fa uns anys aquest mamífer amenaça l’equilibri ecològic, especialment els ecosistemes fluvials, i cultius com el de l’arròs.

A les zones humides catalanes, el coipú ha trobat un lloc ideal per expandir-se i es reprodueix amb molta rapidesa: cada femella té entre 2 i 8 cries cada any. Té molt pocs depredadors -algun rapinyaire i la guineu- i és difícil de capturar, segons va explicar el cap dels Agents Rurals de Girona.

Es troba en expansió ja que l’Alt Empordà ara n’està ple i s’han estès exemplars per la Muga, el Fluvià i el Ter, i ja han arribat fins al Ripollès i la Selva, passant pel Pla de l’Estany, el Gironès, el Baix Empordà i la Garrotxa.

Tot i que el coipú té un cert aspecte de rata, la seva grandària el fa impossible de confondre amb cap altre rosegador o insectívor d’hàbits amfibis. De fet, la seva aparença és com una barreja de rata, castor i llúdriga. És un animal gran i massís (pot pesar entre 3 i 7 kg.), amb una cua llarga i esquamosa, de secció rodona, gairebé desproveïda de pèl. Altres trets que el caracteritzen són la presència de membranes interdigitals als peus, unes orelles petites, unes vibrisses llargues i uns incisius potents de color ataronjat.

El seu hàbitat és a les vores de masses d’aigua corrents o estancades amb abundant vegetació a les ribes. De costums amfibis, neda i busseja amb facilitat, i quan s’espanta pot romandre ben quiet sota l’aigua durant uns quants minuts. A terra, en canvi, no es mou amb tanta agilitat. Viu en colònies o en parelles en unes galeries no gaire profundes i poc ramificades que construeix a la vora de l’aigua, i és actiu sobretot al crepuscle i a la nit, però també de dia.

 

El 2 de febrer se celebra el Dia Mundial de les Zones Humides

El Dia Mundial de les Zones Humides se celebra el 2 de febrer de cada any. Va ser decretat l’any 1997 i la data va ser triada en commemoració a la Convenció sobre les Zones Humides d’Importància Internacional, que es va celebrar el 2 de febrer de 1971 a Ramsar, Iran.

Les zones humides són extensions de terra amb la particularitat d’estar inundades de forma permanent. En aquesta categoria hi ha els pantans, aiguamolls, torberes, maresmes, esculls de corall, manglars, els llacs, els rius, etc. Són ecosistemes híbrids que poden ser d’aigua dolça o salada i els anomenats aiguamolls artificials com ara els embassaments, les salines o els estanys.

La seva importància és fonamental per a la vida a tot el planeta gràcies al fet que són ecosistemes, on viuen un gran nombre d’espècies animals i vegetals, i que s’encarreguen de regular el cicle de l’aigua i el clima, creant així un equilibri perfecte. A més, aporten recursos indispensables perquè les persones puguin gaudir d’una millor qualitat de vida.

Tot i això, avui dia veiem amb preocupació com els aiguamolls corren el risc de desaparèixer ja que s’estan degradant de manera vertiginosa. Es calcula que en els darrers 35 anys han desaparegut més del 50% dels aiguamolls a tot el món.

Control d’aus urbanes, una competència dels ajuntaments

El control de les poblacions d’aus urbanes (coloms i altres ocells) correspon als ajuntaments, d’acord amb l’establert a l’article 16 del text refòs de la Llei de Protecció dels Animals. Són aquestes administracions públiques, doncs, les responsables de prendre les mesures més adients a l’espai de domini públic per tal d’evitar o reduir els possibles problemes de salut, urbanístics i les molèsties que ocasionen, vetllant alhora per mantenir un equilibri que permeti la convivència amb garanties de salubritat.

Per tot plegat, les actuacions dels municipis en aquest àmbit han d’orientar-se a definir i dur a terme plans de control integral d’aus. En aquests plans, l’anàlisi de la situació de partida és fonamental per decidir les mesures més adequades per al control de les poblacions. A més, amb aquesta finalitat, l’ajuntament pot informar els veïns i propietaris d’immobles sobre les actuacions preventives que han d’adoptar i, si escau, prendre les mesures oportunes perquè es compleixin les directrius marcades des de cada consistori.

En aquest sentit, la Diputació de Barcelona té actualment oberta una convocàtoria d’ajuts econòmics (fins el 9/02/2023) per a les actuacions de Salut ambiental dels ajuntaments, que es pot consultar aquí. Aquest mateix organisme ofereix també un servei d’assessorament per al control d’aus urbanes.

Publicades les dates de l’entrada en vigor d’apartats del RD sobre prevenció i control de la legionel·losi

El RD 487/2022, pel qual d’estableixen els requisits sanitaris per a la prevenció i control de la legionel·losi, va entrar en vigor el 2 de gener de 2023. Però no tots els apartats de la normativa han entrat en vigor en aquesta data, ja que alguns ho faran al llarg dels propers anys.

Per aquest motiu, el Ministeri de Sanitat també va emetre una nota informativa amb les dates d’entrada en vigor d’alguns del apartats del nou Reial Decret.

La nota informativa Relació de dates d’entrada en vigor dels diferents apartats del Reial Decret 487/2022, de 21 de juny, per qual d’estableixen els requisits sanitaris per a la prevenció i el control de la legionel·losi es pot consultar aquí.

Kraken: la nova variant de la covid que ve dels Estats Units

La nova variant XBB.1.5 del virus de la covid descoberta a Nova York, anomenada comunament Kraken, amenaça d’expandir-se a escala global durant les properes setmanes i causar una nova onada de contagis, amb el consegüent augment d’hospitalitzacions de persones vulnerables.

Les dades dels Estats Units indiquen que XBB.1.5 té una capacitat de contagi molt superior a la de qualsevol variant anterior i s’ha convertit ràpidament en la variant majoritària al país. Forma part de la família de variants òmicron, que es caracteritzen per una alta capacitat de contagi i un risc baix de causar complicacions greus en persones vacunades. S’espera que aquesta variant s’imposi com la més comú a Europa ben aviat.

La capacitat més gran de propagació del virus XBB.1.5 s’explica per una mutació que li permet fixar-se millor a les cèl·lules que infecta, segons ha demostrat Yunlong Cao, de la Universitat de Pequín. Concretament, la mutació F486P permet fixar-se millor al receptor ACE2 de les cèl·lules humanes. D’aquesta manera, la nova variant conserva l’alta capacitat d’evadir-se dels anticossos de la variant XBB.1, de la qual baixa, ia més a més li suma una capacitat més gran d’infectar cèl·lules.

Les vacunes que s’administren ara a Espanya com a dosi de reforç es van dissenyar per immunitzar contra les variants de la família òmicron i protegeixen millor contra els coronavirus XBB que les vacunes que es van fer servir per a les dosis anteriors, va informar al diari La Vanguardia Magda Campins, epidemiòloga de l’hospital Vall d ‘Hebron i presidenta del comitè científic assessor de la covid de Catalunya.

Per tot plegat, les autoritats sanitàries recomanen seguir les pautes vacunació amb la corresponent dosi de record i prendre les precaucions ja conegudes: higiene de mans i mascareta en llocs tancats i amb molta densitat de persones, com ara el transport públic.

Des d’ADEPAP, a més, continuem insistint en la importància de les desinfeccions professionals especialitzades per evitar al màxim la propagació de virus i bacteris.

Aprovat un nou Reial Decret per a la gestió d’envasos i residus d’envasos

El nou RD 1055/2022 d’envasos i residus d’envasos té com a objectiu prevenir i reduir l’impacte dels envasos i residus d’envasos al medi ambient al llarg de tot el cicle de vida d’aquests i contribuir a la transició cap a una economia circular. Mitjançant aquest Reial Decret s’incorpora a la legislació espanyola la Directiva (UE) 2018/852 relativa als envasos i residus d’envasos, i es desenvolupa la Llei 7/2022 pel que fa als requisits de responsabilitat ampliada del productor, aplicada a tots els envasos posats al mercat i residus d’envasos generats al territori de l’Estat: domèstics, comercials o industrials i independentment dels materials utilitzats per produir-los, d’acord amb l’actual legislació de la UE.

La nova normativa estableix, tanmateix, mecanismes per incrementar la transparència i el seguiment adequat i control de les obligacions dels productors, tant pel que fa a la posada al mercat de productes com pel que fa a la gestió dels residus d’aquests.

Per això, d’acord amb el principi de jerarquia de residus, s’estableixen mesures destinades com a primera prioritat a la prevenció de la producció de residus d’envasos, i successivament a la reutilització d’envasos, al reciclatge i altres formes de valorització dels residus d’envasos. Tot plegat per aconseguir la reducció i l’eliminació final d’aquests residus.

Aquesta nova norma aplica a tots aquells productors que treballin en els àmbits del cartró, la comercialització, els envasos, la gestió de residus, la fusta, el plàstic, els productes alimentaris, el vidre i les substàncies perilloses, entre d’altres.

En aquesta mateixa línia i també en relació a la Llei 7/2022, el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública va aprovar el passat 30 de desembre de 2022 l’Ordre HFP/1314/2022, que regula el compliment de les obligacions derivades del nou Impost Especial sobre els Envasos de Plàstic no reutilitzables, que va entrar en vigor el dia 1 de gener de 2023. Amb aquesta Ordre, s’aprova el model d’autoliquidació de l’Impost 592 i el model de sol·licitud de devolució A22. Així mateix, estableix el procediment d’Inscripció al Registre Territorial i la gestió i presentació del Llibre de Comptabilitat i d’Existències.

Les noves plagues: senglars, conills i cabirols

Més enllà de les plagues més conegudes (rates, mosquits, vespa asiàtica, paneroles o xinxes, entre d’altres), cada cop és més habitual sentir parlar de noves plagues, en aquest cas de mamífers, que proliferen als entorns urbans i/o agrícoles i creen problemes per allà on passen.

Cada cop són més els porcs senglars que surten de boscos i muntanyes i s’acosten a les ciutats, especialment a les grans, on poden trobar aliment de manera fàcil entre la brossa acumulada prop de contenidors. A més, aquests animals han perdut la por a les persones i fins i tot als vehicles. Tenen un olfacte molt desenvolupat per poder detectar arrels i cucs sota terra i això fa que puguin localitzar menjar amagat i per poder accedir-hi provoquin destrosses. Tot i que Unió de Pagesos va reclamar ja fa anys que se suprimissin les vedes per caçar aquesta i altres espècies, com els cabirols, els experts avisen que per molt que se n’augmenti la caça, això no és una solució per si sola, ja que es reprodueixin més i fan reproduir animals més joves per continuar creixent com a espècie. Les esterilitzacions tampoc seran efectives si no s’hi posen molts més recursos dels que s’hi dediquen avui dia, diuen.

Enguany els mitjans de comunicació també s’han fet ressò de plagues de conills al pla de Lleida. Aquestes plagues són un problema habitual al Segrià, però cada cop d’estenen a més poblacions i a més plantacions d’arreu de Catalunya, per la seva gran capacitat reproductiva. Els conills destrossen les collites ja que no només mengen el que troben arran de terra i roseguen les soques dels arbres podent-ne provocar la mort, sinó que també salten de branca a branca fins a destroçar-los. El govern de la Generalitat ja va reconeixer aquest estiu passat que les densitats de conills són “excessives” i que han crescut sense parar l’última dècada. Per resoldre-ho, el Departament d’Acció Climàtica va idear unes primeres propostes: avançar la temporada de caça, prohibir capturar guineus, posar gàbies trampa per a conills o cartografiar les zones afectades.

De la seva banda, el cabirol és un dels animals salvatges que acostuma a fer malbé els conreus, especialment a la vinya, menjant els brots tendres i evitant que ja no en surti raïm. Normalment, ataca des de principis de la primavera i fins l’agost. Els pagesos del Priorat denuncien que és un mal endèmic.

 

 

 

Les xinxes també estan actives a l’hivern

Tot i que la majoria de plagues acostumen a augmentar durant els mesos més càlids de l’any, n’hi ha d’altres que no són tan estacionals i que perduren, d’una manera o altra, també en els mesos de fred.

És el cas dels tèrmits, les aranyes, els rosegadors o les xinxes de llit. Aquestes últimes solen habitar en climes temperats, però com que s’amaguen en llocs concrets dels habitatges i la temperatura d’aquests sol ser més càlida que a l’exterior, és una plaga que es pot patir, i molt, també a l’hivern.

Les xinxes de llit o domèstiques (Cimex lectularius) són molt difícils d’eliminar -calen diverses actuacions per eradicar-les- i se solen amagar als matalassos, capçals, sofàs, esquerdes dels mobles i fins i tot als sòcols dels habitatges. A la nit, surten a xuclar la sang dels mamífers, ja siguin persones o animals, que hi visquin.

Algunes persones responen a infestacions de les xinxes de llit amb ansietat, estrès i insomni. També es poden produir infeccions de la pell i cicatrius en rascar les picades.

Aquests insectes arriben als habitatges transportades per les persones i per tant, cal tenir molta cura, especialment si es viatja a països de climes càlids o temperats. En aquests casos, cal que es revisin a fons les estances on es passarà la nit, així com les maletes en tornar a casa. També cal rentar la roba que s’ha utilitzat durant el viatge a la màxima temperatura possible. I, un cop la plaga ja és present, cal l’actuació de professionals especialitzats en control de plagues, per la complexitat a l’hora de combatre aquests insectes.