Malalties transmeses per rosegadors, des de la perspectiva “Una sola salut”

Els rosegadors actuen com a reservoris per a una àmplia gamma de patògens virals, bacterians i paràsits, i contribueixen tant a l’expansió de malalties endèmiques com propenses a brots d’aquestes malalties. En són exemples la leptospirosi, els hantavirus, el arenavirus o la pesta; totes infeccions greus que poden causar grans danys i fins i tot la mort als humans.

Tot això cal emmarcar-ho, segons un editorial publicat per diversos investigadors a Frontiers, en l’enfocament “One Health” (Una sola salut), una perspectiva que posa el focus en la interdependència entre la salut humana, l’animal i l’ambiental.

Així doncs, els autors de l’article expliquen que “diversos factors ambientals i antropogènics agreugen el risc de malalties transmeses per rosegadors“. De fet, afirmen que “el canvi climàtic i els canvis d’hàbitat s’han relacionat amb alteracions en la dinàmica de la població de rosegadors i l’augment de la transmissió de patògens”. En aquest sentit, expliquen que “les temperatures més càlides i els fenòmens meteorològics extrems s’han associat amb brots d’hantavirus a Amèrica i Europa, ja que les condicions ambientals canviants estenen els cicles de cria de rosegadors i les taxes de transmissió de virus”.

D’altra banda, “la ràpida urbanització agreuja encara més el problema, ja que l’eliminació de residus mal gestionats i un sanejament inadequat a les ciutats densament poblades faciliten la proliferació de rosegadors, augmentant el risc de vessament de patògens”. A més a més, “l’augment de la resistència als antimicrobians (AMR) en patògens associats al rosegador s’ha convertit en una preocupació emergent”, cosa que complica les estratègies de tractament per a les infeccions zoonòtiques.

A l’editorial es recullen múltiples resultats d’estudis i investigacions d’autors diversos que evidencien aquesta interrelació entre entorn i malalties zoonòtiques transmeses per rosegadors. Podeu llegir l’article sencer (en anglès) en aquest enllaç.

Classificació i mecanismes d’alimentació d’insectes hematòfags

Els insectes hematòfags són aquells que s’alimenten de sang d’animals o persones, i poden transmetre malalties durant aquest procés. Les femelles necessiten nutrients sanguinis per produir ous.

Aquest tipus d’insectes es classifiquen en dos grans grups. Els solenòfags, que amb el seu aparell bucal perforen directament fins arribar als vasos sanguinis per alimentar-se; i els telmòfags, que tallen o laceren la pell per crear una petita hemorràgia i succionar la sang de la ferida.

Entre els solenòfags hi trobem els mosquits i les xinxes de llit. Les paparres, la mosca negra i les puces són en el grup dels telmòfags.

Podeu trobar més informació sobre els mecanismes d’alimentació d’aquests insectes en la nota tècnica elaborada per Luis Lozano, coordinador tècnic d’ADEPAP: Nota-Tècnica-Informativa Insectes Hematòfags

Confirmen a Andalusia un llinatge diferent del virus del Nil, amb més potencial endèmic

Científics vinculats al Sistema Sanitari Públic d’Andalusia han aconseguit descriure l’evolució genètica i els nous llinatges del virus del Nil Occidental en un estudi que suggereix un canvi en la seva epidemiologia i un increment del potencial endèmic, és a dir, de la seva capacitat d’establir-se a Andalusia.

Aquest treball posa de manifest l’existència a Andalusia d’un llinatge “diferent” al que històricament ha provocat els contagis. El virus del Nil té vuit llinatges, segons els estudis que s’havien dut a terme fins ara. El que ha estat causant la malaltia a Espanya, la febre del Nil, ha estat el llinatge 1 fins al moment de l’estudi. Tot i això, la seqüenciació genòmica i les anàlisis de control fetes al virus d’un pacient contagiat el setembre del 2024 han confirmat la presència del llinatge 2 a Andalusia, cosa que posa de manifest un canvi en l’epidemiologia del virus del Nil Occidental en aquesta regió.

A la publicació científica, que la Conselleria de Salut de la Junta d’Andalusia ha referenciat en un comunicat, els investigadors documenten la primera aparició del llinatge 2 l’any 2004 a Hongria, des d’on es va expandir a Europa Central, Rússia i la conca de la Mediterrània oriental en què s’ha tornat endèmic. Segons els científics, els dos llinatges coexisteixen ara a països com Itàlia, Xipre, Grècia i Sèrbia, cosa que demostra un patró d’expansió a tot Europa.

Tot i que la presència del llinatge 2 es va detectar per primera vegada el 2017 a certes aus de Catalunya, no ha estat fins al setembre del 2024 quan s’ha notificat el primer cas humà causat pel llinatge 2 del virus del Nil mitjançant transmissió autòctona. Ha estat a Jaén, segons assenyala l’estudi.

La investigació, publicada a la revista One Health, descriu la caracterització molecular detallada d’aquest llinatge i addueix al canvi climàtic, a l’alteració dels patrons migratoris i a l’augment de poblacions d’aus, els vectors principals, com a factors que podrien haver facilitat la seva expansió.

Podeu veure el comunicat de la Conselleria de Salut d’Andalusia aquí, i l’estudi complet en aquest enllaç.

 

Serveis de control de plagues amb aplicació d’IVA reduït

L’aplicació de l’IVA en els serveis de control de plagues està regulada per la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’Impost sobre el Valor Afegit, específicament en el seu Article 91. Aquest article estableix les condicions per les quals alguns serveis determinats poden beneficiar-se d’un tipus reduït del 10% en lloc del tipus general del 21%.

En el cas dels serveis de control de plagues en habitatges, locals comercials o similars s’aplica el tipus general del 21%. Ara bé, si aquests serveis s’emmarquen dins un tractament integrat per obres de renovació o reparació de l’habitatge (per a persones físiques) o comunitat de propietaris, sempre que es compleixin els requisits establerts per la normativa, es pot aplicar un tipus reduït del 10%.

També es beneficien del tipus reduït del 10% els serveis de desratització del clavegueram públic.

Podeu trobar informació ampliada sobre els requisits per aplicar l’IVA reduït del 10% en els serveis de control de plagues integrats en obres de reparació i renovació en aquesta nota tècnica informativa elaborada pel coordinador tècnic d’ADEPAP, Luis Lozano: Nota-Tècnica-Informativa IVA reduit

 

ADEPAP promou la formació en salut ambiental per combatre l’escassedat de personal

L’escassetat de personal al sector de la salut ambiental té el seu origen en dos factors principals. D’una banda, el desconeixement que en general té la societat sobre la professió, així com la imatge incorrecta (per desinformació) que se’n té.

D’altra banda, la insuficient oferta formativa homologada, necessària per a l’exercici professional, a què se suma la falta d’orientació d’alumnes cap a aquests cursos i, especialment, la presencialitat obligatòria juntament amb l’escassetat de centres homologats en algunes zones, principalment a Tarragona i Girona.

Per abordar aquests desafiaments, des d’ADEPAP s’han establert contactes amb tots els organismes oficials competents en la matèria (el Servei d’Ocupació de Catalunya, l’Agència de Formació Professional de Catalunya i l’Agència de Salut Pública de Catalunya), així com amb acadèmies privades. Amb això volem aconseguir tres objectius principals: la promoció del sector, el desenvolupament de la formació i la captació de personal qualificat per a les empreses.

Podeu trobar més informació sobre les accions que estem duent a terme i els resultats esperats en el següent document informatiu:  Promoció-del-sector-Formació Professional

Recull actualitzat de normativa sobre salut ambiental

El coordinador tècnic d’ADEPAP, Luis Lozano, ha preparat un recull de la legislació actualitzada sobre salut ambiental. S’hi relaciona la normativa sobre control de plagues —incloent-hi control d’aus—, legionel·losi, seguretat alimentària, qualitat ambiental interior, tractaments fitosanitaris, riscos laborals i formació associada.

En el mateix document s’hi inclou també la normativa sobre autorització, fabricació, envasament i etiquetatge, comercialització i utilització de substàncies biocides; sobre emmagatzematge de productes químics; de registre de transportistes i mitjans de transport d’animals vius; de transport de mercaderies perilloses per carretera; i de gestió de residus.

En tots els casos s’hi recull  tant la normativa europea com l’estatal i autonòmica (catalana).

Lozano recorda que s’està a l’espera de la modificació de la normativa estatal per la qual es regula el registre i les condicions d’autorització, fabricació, comercialització i ús de biocides, que derogarà l’actual i la modificarà substancialment.

El coordinador tècnic també adverteix que, com que es tracta d’una normativa tan extensa, es pot haver omès algun aspecte concret.

Podeu veure el recull de normativa sobre salut ambiental a Legislació Control de Plagues ( CAT)

La Xarxa entrevista ADEPAP per parlar de les plagues d’estiu

El programa +Xarxa +Sostenibilitat, de La Xarxa de Televisions Locals i conduït per Clàudia Brunsó, va entrevistar el 25 de juny el vicepresident i portaveu d’ADEPAP, Andreu Garcia, per parlar de les plagues d’estiu a Catalunya.

Garcia va oferir consells per evitar que les plagues entrin als habitatges i també algunes recomanacions per tenir cura de l’entorn i evitar que alguns d’aquests animals es reprodueixin i proliferin.

Podeu veure l’entrevista en aquest enllaç.

Andreu Garcia parla a ‘Migdia Cope’ de les plagues d’aquest estiu

El vicepresident i portaveu d’ADEPAP, Andreu Garcia, va ser entrevistat el passat 27 de juny a Migdia Cope Catalunya i Andorra, conduït per Mar Puerto, per parlar de les plagues que ja han començat a proliferar aquest estiu.

Garcia va parlar de les plagues de paneroles, mosquits, paparres i xinxes de llit, entre d’altres. Va explicar que les altes precipitacions durant la primavera i l’arribada cada cop més avançada de la calor han avançat l’arribada de les plagues, i tot plegat fa que la temporada sigui cada cop més llarga.

Enguany, va explicar el vicepresident d’ADEPAP,  cal tenir especialment en compte els mosquits, que completen el seu cicle vital en l’aigua, i que són vectors transmissors de malalties com el dengue, el Zika o chikungunya —en el cas del mosquit tigre—, o del virus del Nil occidental —en el cas del mosquit comú.

Podeu sentir l’entrevista sencera aquí.

Espai web d’interès sobre infeccions i malalties associades a viatges

A la pàgina web dels Centres per al Control i Prevenció de Malalties (CDC per les sigles en anglès) dels Estats Units, dins l’apartat anomenat “Yellow Book”, s’hi inclou un espai específic sobre infeccions i malalties associades a viatges.

A l’inici d’aquest espai web s’hi explica que l’objectiu és que els professionals de la salut puguin “preparar viatgers internacionals per a infeccions i malalties associades a viatges”.

A cadascun dels capítols que s’hi poden trobar s’hi detalla com aprendre a diagnosticar, tractar i prevenir diverses malalties. És per aquesta prevenció que des d’ADEPAP que creiem que la informació pot ser d’interès per als associats.

S’hi detalla informació al respecte de malalties com ara el chikungunya, la covid-19, el dengue, el Zika, la malària, la febre groga o l’encefalitis transmesa per paparres, entre moltes d’altres.

Podeu consultar aquest espai web (en anglès) clicant en aquest enllaç.

 

Nota tècnica sobre la diferència entre abelles i vespes

El coordinador tècnic d’ADEPAP, Luis Lozano, ha preparat una nota tècnica sobre la diferència entre abelles i vespes.

Aquests insectes, tot i tenir una aparença similar, són espècies diferents amb característiques pròpies. Entendre aquestes diferències, diu Lozano “pot ajudar a distingir les seves funcions dins l’ecosistema” i també a “saber com actuar amb cadascuna de manera segura”.

A la nota tècnica Lozano hi detalla les diferències físiques clau, el comportament i temperament de cada espècie, els diferents hàbits alimentaris, les estructures de nidació, els mecanismes de picada, els rols ecològics fonamentals i algunes conclusions generals.

Podeu consultar la nota tècnica a Nota-Tècnica-Informativa Diferència Vespa-Abella CAT

També podeu veure el detall de les diferències físiques clau a Abelles-vs-Vespes-Diferencies-Fisiques-Clau