Els rosegadors actuen com a reservoris per a una àmplia gamma de patògens virals, bacterians i paràsits, i contribueixen tant a l’expansió de malalties endèmiques com propenses a brots d’aquestes malalties. En són exemples la leptospirosi, els hantavirus, el arenavirus o la pesta; totes infeccions greus que poden causar grans danys i fins i tot la mort als humans.

Tot això cal emmarcar-ho, segons un editorial publicat per diversos investigadors a Frontiers, en l’enfocament “One Health” (Una sola salut), una perspectiva que posa el focus en la interdependència entre la salut humana, l’animal i l’ambiental.

Així doncs, els autors de l’article expliquen que “diversos factors ambientals i antropogènics agreugen el risc de malalties transmeses per rosegadors“. De fet, afirmen que “el canvi climàtic i els canvis d’hàbitat s’han relacionat amb alteracions en la dinàmica de la població de rosegadors i l’augment de la transmissió de patògens”. En aquest sentit, expliquen que “les temperatures més càlides i els fenòmens meteorològics extrems s’han associat amb brots d’hantavirus a Amèrica i Europa, ja que les condicions ambientals canviants estenen els cicles de cria de rosegadors i les taxes de transmissió de virus”.

D’altra banda, “la ràpida urbanització agreuja encara més el problema, ja que l’eliminació de residus mal gestionats i un sanejament inadequat a les ciutats densament poblades faciliten la proliferació de rosegadors, augmentant el risc de vessament de patògens”. A més a més, “l’augment de la resistència als antimicrobians (AMR) en patògens associats al rosegador s’ha convertit en una preocupació emergent”, cosa que complica les estratègies de tractament per a les infeccions zoonòtiques.

A l’editorial es recullen múltiples resultats d’estudis i investigacions d’autors diversos que evidencien aquesta interrelació entre entorn i malalties zoonòtiques transmeses per rosegadors. Podeu llegir l’article sencer (en anglès) en aquest enllaç.

Científics vinculats al Sistema Sanitari Públic d’Andalusia han aconseguit descriure l’evolució genètica i els nous llinatges del virus del Nil Occidental en un estudi que suggereix un canvi en la seva epidemiologia i un increment del potencial endèmic, és a dir, de la seva capacitat d’establir-se a Andalusia.

Aquest treball posa de manifest l’existència a Andalusia d’un llinatge “diferent” al que històricament ha provocat els contagis. El virus del Nil té vuit llinatges, segons els estudis que s’havien dut a terme fins ara. El que ha estat causant la malaltia a Espanya, la febre del Nil, ha estat el llinatge 1 fins al moment de l’estudi. Tot i això, la seqüenciació genòmica i les anàlisis de control fetes al virus d’un pacient contagiat el setembre del 2024 han confirmat la presència del llinatge 2 a Andalusia, cosa que posa de manifest un canvi en l’epidemiologia del virus del Nil Occidental en aquesta regió.

A la publicació científica, que la Conselleria de Salut de la Junta d’Andalusia ha referenciat en un comunicat, els investigadors documenten la primera aparició del llinatge 2 l’any 2004 a Hongria, des d’on es va expandir a Europa Central, Rússia i la conca de la Mediterrània oriental en què s’ha tornat endèmic. Segons els científics, els dos llinatges coexisteixen ara a països com Itàlia, Xipre, Grècia i Sèrbia, cosa que demostra un patró d’expansió a tot Europa.

Tot i que la presència del llinatge 2 es va detectar per primera vegada el 2017 a certes aus de Catalunya, no ha estat fins al setembre del 2024 quan s’ha notificat el primer cas humà causat pel llinatge 2 del virus del Nil mitjançant transmissió autòctona. Ha estat a Jaén, segons assenyala l’estudi.

La investigació, publicada a la revista One Health, descriu la caracterització molecular detallada d’aquest llinatge i addueix al canvi climàtic, a l’alteració dels patrons migratoris i a l’augment de poblacions d’aus, els vectors principals, com a factors que podrien haver facilitat la seva expansió.

Podeu veure el comunicat de la Conselleria de Salut d’Andalusia aquí, i l’estudi complet en aquest enllaç.

 

L’escassetat de personal al sector de la salut ambiental té el seu origen en dos factors principals. D’una banda, el desconeixement que en general té la societat sobre la professió, així com la imatge incorrecta (per desinformació) que se’n té.

D’altra banda, la insuficient oferta formativa homologada, necessària per a l’exercici professional, a què se suma la falta d’orientació d’alumnes cap a aquests cursos i, especialment, la presencialitat obligatòria juntament amb l’escassetat de centres homologats en algunes zones, principalment a Tarragona i Girona.

Per abordar aquests desafiaments, des d’ADEPAP s’han establert contactes amb tots els organismes oficials competents en la matèria (el Servei d’Ocupació de Catalunya, l’Agència de Formació Professional de Catalunya i l’Agència de Salut Pública de Catalunya), així com amb acadèmies privades. Amb això volem aconseguir tres objectius principals: la promoció del sector, el desenvolupament de la formació i la captació de personal qualificat per a les empreses.

Podeu trobar més informació sobre les accions que estem duent a terme i els resultats esperats en el següent document informatiu:  Promoció-del-sector-Formació Professional

El programa +Xarxa +Sostenibilitat, de La Xarxa de Televisions Locals i conduït per Clàudia Brunsó, va entrevistar el 25 de juny el vicepresident i portaveu d’ADEPAP, Andreu Garcia, per parlar de les plagues d’estiu a Catalunya.

Garcia va oferir consells per evitar que les plagues entrin als habitatges i també algunes recomanacions per tenir cura de l’entorn i evitar que alguns d’aquests animals es reprodueixin i proliferin.

Podeu veure l’entrevista en aquest enllaç.

A la pàgina web dels Centres per al Control i Prevenció de Malalties (CDC per les sigles en anglès) dels Estats Units, dins l’apartat anomenat “Yellow Book”, s’hi inclou un espai específic sobre infeccions i malalties associades a viatges.

A l’inici d’aquest espai web s’hi explica que l’objectiu és que els professionals de la salut puguin “preparar viatgers internacionals per a infeccions i malalties associades a viatges”.

A cadascun dels capítols que s’hi poden trobar s’hi detalla com aprendre a diagnosticar, tractar i prevenir diverses malalties. És per aquesta prevenció que des d’ADEPAP que creiem que la informació pot ser d’interès per als associats.

S’hi detalla informació al respecte de malalties com ara el chikungunya, la covid-19, el dengue, el Zika, la malària, la febre groga o l’encefalitis transmesa per paparres, entre moltes d’altres.

Podeu consultar aquest espai web (en anglès) clicant en aquest enllaç.