NOTICIES – ADEPAP

ADEPAP assisteix al Dia dels Gremis i Associacions Empresarials de Pimec

Jordi Maluenda, tresorer d’ADEPAP, i Montserrat Parra, vocal de la Junta Directiva, van assistir el passat 26 de febrer de 2026 a l’Espai Endesa, en representació de l’associació, al Dia dels Gremis i Associacions Empresarials.

Aquesta jornada, organitzada per Pimec, té com a objectiu reunir les entitats que en formen part i reforçar, alhora, l’associacionisme com a motor de fortalesa i representativitat empresarial.

Enguany, la trobada va posar el focus en el relleu generacional, un repte estratègic que interpel·la el conjunt del teixit empresarial i que requereix una mirada compartida i responsable. Segons l’entitat, “l’associacionisme és clau per continuar construint un entorn empresarial sòlid, coordinat i capaç d’afrontar els reptes presents i futurs.” En aquest context, aquest acte “consolida la unitat del col·lectiu empresarial i posa en valor la importància estratègica de la col·laboració”.

A banda de tractar el tema del relleu generacional amb una ponència i un cas d’èxit, a l’acte també hi va tenir lloc una taula rodona sobre l’associacionisme empresarial com a motor de fortalesa i representativitat, a més d’una dinàmica de networking com a espai d’interacció entre els assistents.

Una representació d’ADEPAP visita Expocida

Una representació de l’Associació, encapçalada pel president, Josep Joan Domènech, va ser present a Expocida 2026, l’espai de trobada dels professionals de la gestió de plagues i la salut ambiental organitzat per ANEPCLA.

Expocida es va celebrar els dies 26 i 27 de febrer al Pavelló 5 d’IFEMA Madrid. Hi va tenir lloc tant el Congrés Expocida com la Fira Professional, a la qual van participar també algunes de les empreses sòcies d’ADEPAP.

Dirigit a empreses, organitzacions, administracions, mitjans de comunicació i professionals del sector, Expocida 2026 va oferir una àmplia zona d’exposició de més de 8.000 m² i va comptar amb la presència de les principals empreses nacionals i internacionals.

Expocida Fira va suposar també un espai clau per al networking, l’intercanvi de coneixement, la presentació d’innovacions i la creació d’oportunitats comercials.

A més, el Congrés Expocida 2026 va reunir ponents de primer nivell i va abordar temes rellevants i actuals del sector. El programa volia fomentar l’actualització professional i el diàleg entre experts, empreses i institucions en l’àmbit de gestió de plagues i salut ambiental.

Els associats d’ADEPAP es van poder inscriure al Congrés amb un descompte especial.

Biologia, detecció, control i prevenció de les plagues de xinxes de llit

Les plagues de xinxes de llit (Cimex lectularius) van reemergir de manera global a partir dels anys 90 del segle passat. Aquesta reemergència s’atribueix a causes diverses, com ara la prohibició d’algun insecticida, el desenvolupament de resistències a algunes substàncies actives, la globalització i l’increment de la mobilitat humana en viatges internacionals o el comerç d’objectes de segona mà.

Tot i que les xinxes no són transmissores de malalties, sí que tenen un impacte sanitari i social: des de l’impacte psicològic que provoca l’ansietat, insomni i estrès per tenir-ne una plaga, fins al cost econòmic elevat del seu control i erradicació. Tot plegat fa que aquesta plaga es consideri un problema emergent de salut pública.

Les xinxes de llit tenen una alta supervivència (de 2 a 5 mesos) en dejuni prolongat. S’alimenten de sang dels humans a la nit i després s’amaguen sobretot en matalassos, somiers, capçals de llit, materials tèxtils, mobles, escletxes o fissures de terra i parets i altres espais propers a les persones.

Un cop es detecta una plaga, cal inspeccionar l’espai per determinar la ubicació i l’abast de la infestació, que pot ser de baixa (si es limita a un espai molt concret, com ara un llit) a molt alta (en diversos punts de l’habitació o fins i tot s’ha dispersat en habitacions contigües).

Pel que fa al tractament, l’objectiu sempre és l’erradicació completa de la plaga, ja que no hi ha un llindar tolerable. Es tracta de fer tot un seguit d’actuacions per tractar cada objecte de l’espai a tractar segons convingui i combinar diverses estratègies: des de mètodes físics i mecànics, fins a biològics i, si convé, químics.

Com sempre, però, cal treballar la prevenció per evitar que aquesta plaga s’instal·li als habitatge. En l’àmbit domèstic, controlant els objectes que s’entren a la llar especialment després de viatges i rentant la roba a temperatura alta. Però també cal una bona formació tant dels professionals del sector com dels usuaris i, quan ja s’ha patit una plaga, mantenir després la vigilància.

El coordinador tècnic d’ADEPAP, Luis Lozano, analitza amb detall la biologia, detecció, control i prevenció de les plagues de xinxes de llit en la nota informativa Xinxes de llit Síntesi Biologia, detecció, control i prevenció.

El futur dels gels insecticides a Europa

La norma europea que regula la comercialització i l’ús dels productes biocides és el Reglament (UE) núm. 528/2012 del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de maig de 2012. Segons aquesta norma, les substàncies actives que es poden fer servir com a biocides són aprovades per al Unió Europea. En canvi, els productes biocides s’autoritzen en l’àmbit estatal i només són vàlids en un territori concret, tot i que es pot sol·licitar el “reconeixement” en d’altres estats membres.

Les substàncies actives, doncs, han de ser aprovades per la Unió Europea i o bé ser excloses per al seu ús com a biocides. Els criteris d’exclusió s’apliquen a substàncies carcinògenes, mutàgenes, tòxiques per a la reproducció, disruptors endocrins i les que són persistents o molt persistents, bioacumulatives o molt bioacumulatives i tòxiques.

D’altra banda, actualment també hi ha substàncies actives que són candidates a ser renovades o substituïdes per no complir alguns o alguns dels criteris d’exclusió malgrat en el passat hagin estat usades en productes biocides.

Tot i això, tant per a les substàncies actives a aprovar com les que poden ser substituïdes, hi ha excepcions als criteris d’exclusió abans esmentats: aquelles presents en un biocida que suposin un risc insignificant per a les persones, els animals o en medi ambient; i aquelles que són essencials per prevenir o controlar un perill greu per a la salut humana, animal o el medi ambient. Així, per decidir si una substància activa pot aprovar-se, una consideració clau serà la disponibilitat de substàncies o tecnologies alternatives adequades i suficients.

Per tot plegat, cal estar al dia de l’estat de les principals substàncies actives pel que fa a l’aprovació, renovació, substitució o bé que ja estan “caducades” perquè no tenen aprovació vigent. En aquest sentit, a la web de l’Agència Europea de Substàncies i Mescles Químiques (ECHA, per les sigles en anglès) es pot trobar la relació de matèries actives registrades per a Tipus de Producte (PT18) Insecticides, acaricida i productes per controlar altres artròpodes. Es pot consultar aquí.

Per facilitar la comprensió de tots aquests conceptes es pot consultar la nota informativa elaborada pel coordinador tècnic d’ADEPAP, Luis Lozano, a El-futur-dels-gels-insecticides-a-Europa.

Tornen a augmentar, un any més, les actuacions de control de plagues de rosegadors i paneroles

Més actuacions de control de rosegadors i paneroles l’any 2025, especialment a grans ciutats, com Tarragona o Girona, i a l’àrea metropolitana de Barcelona. És el quart any consecutiu d’augment de les activitats en aquest àmbit, segons es desprèn de l’enquesta que ha fet ADEPAP, l’Associació Catalana d’Empreses de Salut Ambiental, entre els seus associats. Aquesta mateixa enquesta, centrada en l’evolució de les actuacions de salut ambiental, revela que també es mantenen a l’alça els controls de legionel·la.

Les actuacions de control d’algunes plagues —rosegadors i paneroles, sobretot— han augmentat significativament durant l’any 2025 a Catalunya (per quart any consecutiu), així com també s’han mantingut a l’alça els controls de legionel·la. Pel que fa a les activitats de control de xinxes de llit, paparres i aus majoritàriament s’han mantingut estables o han disminuït, tot i que per a algunes empreses han augmentat. Aquests són els principals resultats de l’enquesta sobre l’evolució de l’activitat de salut ambiental que ADEPAP ha fet als seus associats.

Per entendre els resultats de l’augment de l’activitat de control de plagues cal tenir molt present la climatologia del 2025, un any càlid arreu i plujós a la majoria de les comarques, segons l‘Butlletí anual 2025 del Meteocat. Segons aquest informe, l’any 2025 —com ja va passar el 2024— ha estat normal o plujós a bona part de Catalunya i fins i tot molt plujós en àrees de l’extrem sud, en què s’ha situat entre els més plujosos dels darrers vint-i-cinc anys. Així mateix, les temperatures han estat càlides arreu, amb entre 1 i 1,5 °C més del que seria habitual al 80% de la superfície, i amb els valors més elevats a àrees del litoral, prelitoral i també punts de l’interior. Aquestes condicions —pluja i temperatures altes— afavoreixen el desenvolupament de les plagues, que tendeixen a desestacionalitzar-se i a estendre’s més a tot el territori.

Segons Andreu Garcia, vicepresident i portaveu d’ADEPAP, “la climatologia del 2025 ha afavorit la proliferació d’insectes en general, ja que són animals als quals la calor afavoreix i fa que els seus cicles vitals s’accelerin i es reprodueixin més”. Pel que fa a la panerola americana (Periplaneta americana), sol ser la que requereix més actuacions en els mesos càlids ja que “la seva activitat principal es troba tant a les xarxes de clavegueram públiques com en les privades o interiors dels edificis”. En aquests casos “l’augment ve motivat, entre altres causes, per l’activitat reproductiva-colonitzadora de l’espècie i les altes temperatures; però també per l’estat de manteniment de les xarxes de clavegueram per la quantitat de matèria orgànica (aliment disponible) que hi ha i els desperfectes a la pròpia xarxa”. Tot això “sense oblidar les restriccions cada cop més grans en l’ús de biocides”, explica el portaveu d’ADEPAP.

Podeu veure la informació sencera a NP_ADEPAP_Evolució activitat salut ambiental 2025_febrer2026.

També podeu consultar l’informe amb els resultat de l’enquesta d’activitat 2025 a Informe resultats enquesta activitat salut ambiental 2025.

Sanitat publica el primer informe d’avaluació de riscos en edificis prioritaris

El Ministeri de Sanitat ha publicat el primer informe nacional d’avaluació de riscos i control sanitari de l’aigua en edificis prioritaris.

Segons afirma l’informe, “el control sanitari de l‟aigua de consum és un objectiu prioritari de la Salut Pública. Les Directives europees i la legislació nacional estan destinades a garantir que l’aigua de consum sigui salubre i neta, eliminant o reduint la concentració de contaminants microbiològics, fisicoquímics i radioactius que puguin afectar la salut humana”.

El document estableix quin tipus d’edificis es consideren “prioritaris”: “grans edificis o locals, diferents dels habitatges particulars, amb un elevat nombre de usuaris que es poden veure exposats a riscos relacionats amb l’aigua, en particular grans locals d’ús públic”. Destaca en particular:

Hospitals o clíniques de més de 200 llits o aquells que tinguin unitats de cures augmentades.
Residències geriàtriques amb més de 150 llits.
Hotels, aparthotels o similars amb més de 400 places d’allotjament.
Centres d’ensenyament amb més de 1.000 places o internat (amb més de 200 llits).
Instal·lacions esportives cobertes amb més de 3.000 metres quadrats.
Centres penitenciaris amb més de 1.000 places.

S’hi avaluen riscos en relació a la qualitat de l’aigua en origen, les característiques de l’edifici o local, origen de l’aigua, sistema d’aigua freda i d’aigua calenta sanitària, punts de mostreig i d’ús, dispositius addicionals, i el tractament, neteja i materials en aquest tipus d’edificis.

En les conclusions, els autors de l’informe hi destaquen les següents troballes:

Magnitud i diversitat d’edificis prioritaris: S’han registrat 890 edificis prioritaris, amb predomini d’hotels i establiments turístics (43,6%), seguits per hospitals i clíniques (18,2%) i centres d’ensenyament (16,4%). Hi ha comunitats autònomes sense registrar encara els seus edificis prioritaris, així com altres territoris que presenten poca participació, per la qual cosa preval fer una major tasca de difusió, que aconsegueixi que arribi als titulars dels edificis prioritaris.
Origen de l’aigua i la complexitat dels sistemes: El 91,6% dels edificis s’abasteix de la xarxa pública, mentre que un 8,4% disposa de sistemes propis o mixtos, concentrats principalment a hotels i hospitals. Aquesta diversitat exigeix controls específics per prevenir riscos associats a estancament, acumulació i deficiències en el tractament.
Avaluació del risc i pla sanitari de l’aigua (PSA): L’aplicació del mètode semiquantitatiu permet prioritzar riscos mitjançant la combinació de gravetat i probabilitat, i identificar punts crítics a l’origen de l’aigua, els sistemes d’aigua freda i ACS, així com, als punts d’ús i dispositius addicionals.
Qualitat de l’aigua i control analític: El control de rutina i el control a l’aixeta, així com el mostreig periòdic és essencial per garantir la salubritat, especialment en entorns on els usuaris més habituals són la població més sensible.
Mesures preventives i correctores: L’informe evidencia la necessitat de reforçar la notificació de neteja i desinfecció periòdica, la substitució de materials no conformes (especialment plom) i la implementació de sistemes de protecció en dipòsits i escomeses. La formació del personal i la traçabilitat documental són factors crítics per a l’eficàcia del PSA.
Ús d’eines digitals: EDIBASE i EDI-PSA es consoliden com a instruments clau per a la gestió del risc, encara que es requereix incrementar la seva utilització, millorar la qualitat de les dades notificades, així com agilitzar el desenvolupament de noves funcionalitats per part de l’equip responsable de les aplicacions.

“En síntesi”, s’afirma al document, “la implantació del PSA a edificis prioritaris representa un canvi de paradigma cap a un enfocament preventiu que reforça la seguretat de l’aigua de consum. No obstant això, persisteixen desafiaments relacionats amb l’antiguitat de les infraestructures, l’heterogeneïtat dels sistemes i la necessitat de millorar la traçabilitat i la notificació. La continuïtat en
l’actualització del PSA, la verificació anual i la cooperació entre administracions i titulars seran determinants per a reduir riscos i garantir la protecció de la salut pública”.

L’informe s’ha elaborat per complir amb la normativa (Reial Decret 3/2021) que estableix els criteris tecnicosanitaris de qualitat de l’aigua de consum, el seu control i subministrament, que especifica que “el Ministeri de Sanitat elaborarà l’«Informe Nacional de l’Avaluació del Risc a edificis prioritaris», sobre l’avaluació de riscos de les instal·lacions interiors dels edificis prioritaris, amb la informació recollida al Sistema d’Informació Nacional d’Aigua de Consum (SINAC) o altre sistema d’informació per a aquest àmbit”.

Podeu consultar l’informe sencer en aquest enllaç.

L’Assemblea General Ordinària 2026 d’ADEPAP se celebrarà el 20 de març

La propera Assemblea General Ordinària d’ADEPAP tindrà lloc el dia 20 de març de 2026 al matí al Restaurant Castell de Rocamora (Montferri, Tarragona).

La jornada començarà a les 9.30h amb l’Assemblea General Ordinària de l’associació.

Tot seguit, a les 11.30h, hi haurà una xerrada tècnica a càrrec de Rubén Bueno, director tècnic de Rentokil España, cap de control de vectors de Rentokil Europa i doctor en Entomologia Mèdica per la Universitat de València, especialitzat en el disseny i l’aplicació de programes de control de vectors.

En el transcurs de la celebració del Dia Patronal, ja a les 12.45h, es faran els següents reconeixements:

Manuel Félez García rebrà el Premi Joan Solanes.
Víctor Peracho Tobeña rebrà el reconeixement la trajectòria dins el sector.
Antoni Massó Sans rebrà el premi ADEPAP.

La jornada dedicada a l’Assemblea General Ordinària estarà patrocinada per Mylva, que també oferirà una presentació, a les 13:15h. I a les 14h es presentarà IMPULSA formació per als associats.

S’acabarà amb la tradicional calçotada perquè els socis tingueu una estona per interactuar de manera més informal. Reserveu-vos la data!

Per inscriure-us a l’Assemblea, contacteu amb gerencia@adepap.cat. Teniu temps fins al 17 de març. L’acte és gratuït per a un representant de cada empresa associada. A partir del segon assistent de cada empresa, el cost és de 45€ (pagament amb targeta).

El 26 de març se celebra el Dia Mundial del Clima

El 1992 es va declarar el 26 de març com el Dia Mundial del Clima a la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, coneguda com a Cimera de la Terra de Rio de Janeiro. Aquest dia es va crear per conscienciar i sensibilitzar sobre la importància i la influència del clima i l’impacte del canvi climàtic sobre l’ésser humà.

Aquesta commemoració suposa una invitació a la ciutadania per reflexionar sobre com vivim i la manera com ens comportem respecte del medi ambient. I també com això repercuteix en la resta d’éssers vius i als recursos naturals existents.

El Dia Mundial del Clima també està relacionat amb un dels Objectius de Desenvolupament Sostenibles (ODS), concretament l’ODS 13 d’acció pel clima que té una sèrie de metes per complir d’aquí al 2030. Aquest Objectiu pretén introduir el canvi climàtic com a qüestió primordial en les polítiques, estratègies i plans de països, empreses i societat civil, millorant la resposta a la en relació amb el fenomen.

L’escalfament del planeta i les seves conseqüències porten a una realitat climàtica requereix fer tot allò que sigui possible, com a individus i com a societat, per minimitzar l’augment de les temperatures. Però també cal ser conscients que caldrà adaptar-se a aquesta nova realitat i estar preparats per al futur.

Hi ha moltes accions que es poden dur a terme per mitigar l’escalfament global, tant des de l’àmbit domèstic —generar el mínim de residus, estalviar aigua i energia, comprar productes de proximitat—, com pel que fa a la mobilitat —reducció dels desplaçaments i ús del transport públic—, entre d’altres accions.

Identificació de la panerola del Turkestan, espècie invasora ja establerta a Catalunya

La panerola del Turkestan (Blatta lateralis), també coneguda com a panerola vermella, és una espècie invasora que ja es considera establerta a la península Ibèrica. A Catalunya ja se’n van trobar el 2020 a la zona portuària de Barcelona i al Prat de Llobregat.

Aquesta panerola és originària de zones de l’Àsia Central i l’Orient Mitjà, però es troba en procés d’expansió. Es creu que va arribar a l’estat espanyol —a Almeria el 2017 i a Barcelona el 2020, dues ciutats portuàries— pel transport de mercaderies. Aquí ha trobat un hàbitat adequat per al seu desenvolupament i expansió, i entra en competència amb la panerola oriental (Blatta orientalis), a la qual està desplaçant.

Com identificar la panerola del Turkestan?

Aquest insecte pot arribar a mesurar al voltant de 3 cm de longitud. Els mascles adults són de color taronja o vermell marronós, són esvelts i tenen ales llargues i groguenques que els permeten atraure les femelles i lliscar. Les femelles adultes són de color marró fosc a negre, amb marques de color crema a l’escut i una franja de color crema que voreja les seves ales; són més amples que els mascles, i tenen ales vestigials curtes.

Tot i que la panerola del Turkestan habita principalment a l’aire lliure i no sol proliferar com a plaga interior agressiva, sí que se’n poden trobar a zones al voltant d’edificis on puguin trobar refugi i aliment. A més, en algunes zones concretes en funció de la temperatura i humitat, sí que podria arribar a convertir-se en una plaga interior significativa. Ara per ara, però, si se’n troben de manera ocasional en interior, solen ser mascles per la seva capacitat de volar i l’atracció per la llum.

Com prevenir la seva aparició

Segons UC IPM, el Programa Estatal de Maneig Integral de Plagues de la Universitat de Califòrnia —aquest estat va ser un dels primers on es va detectar com a espècie invasora—, com en tots els casos de prevenció de plagues, cal mirar d’evitar la seva entrada segellant tot tipus d’esquerdes i possibles vies d’entrada des de l’exterior. També és important un bon sanejament, especialment de les zones on se solen acumular escombraries. En aquest sentit, els voltants dels contenidors o bateries d’escombraries han d’estar ben tancats i amb un bon manteniment i neteja.

Residus generats per l’activitat de salut ambiental i codis LER

Gestionar una empresa en el sector de la salut ambiental implica conèixer necessàriament la classificació dels residus que es generen arran de l’activitat. En aquest sentit la Llista Europea de Residus és la guia oficial que permet que empreses, gestors i l’administració parlin el mateix idioma en aquest àmbit. Des d’ADEPAP us volem ajudar a entendre i aplicar aquesta classificació.

Què és la Llista Europea de Residus i el codi LER?

La Llista Europea de Residus (LER) és un sistema de classificació numèrica que té com a objectiu principal facilitar la identificació i la gestió adequada dels residus al llarg de tot el seu cicle de vida. Mitjançant un codi de sis dígits, el codi LER, els productors de residus poden categoritzar-los de manera precisa i harmonitzada a tota la Unió Europea.

Així doncs, el codi LER és un número específic assignat a cada tipus de residu per a la seva identificació i classificació. I la llista LER és el catàleg complet que conté tots els codis LER, i organitza i classifica els diferents tipus de residus.

La Llista Europea de Residus fa servir, doncs, una codificació numèrica de sis xifres (codi LER) que ens indica exactament l’origen i la naturalesa del residu. La seva estructura és jeràrquica:

Capítol (2 primers dígits): identifiquen el sector d’activitat.
Subcapítol (2 dígits següents): precisen el procés o grup.
Codi final (2 últims dígits): identifiquen el material concret segons la descripció de la Llista i, en el cas català, del Catàleg de Residus de Catalunya.

La importància de tenir en compte la perillositat dels residus

La Llista Europea de Residus és estricta en la distinció de substàncies. Així, a la mateixa línia on apareix el codi associat a cada residu específic, cal comprovar si es tracta d’un residu no perillós (sense marques) o perillós —molt habitual en el sector de la salut ambiental— (marcat amb el símbol *). Això té afectacions tant en la seva gestió com en el transport.

Cal tenir present que una classificació errònia pot suposar sancions greus o costos de tractament innecessaris.

Així doncs, per facilitar-vos la classificació dels residus, hem elaborat una nota informativa amb els principals codis LER de l’activitat del sector: Residus