Les rates han protagonitzat les plagues d’aquest estiu a Catalunya. Durant els confinaments de la ciutadania per la pandèmia, aquests animals, que solien evitar la presència humana, van acostumar-se a campar al seu aire, han perdut la por al contacte amb les persones i, arran d’aquest canvi d’hàbits, ara s’han fet seus els carrers, especialment a les grans ciutats.

En els darrers anys a Catalunya ja s’havia detectat un increment sostingut d’incidències amb la rata grisa (Rattus norvegicus) i de presència de rata negra (Rattus rattus) als entorns urbans, on habitualment no se’n solien veure d’aquesta última espècie. L’increment de les restriccions d’ús d’alguns productes biocides (rodenticides-raticides, concretament), sumat a la gran capacitat d’adaptació d’aquests organismes i a les resistències que van apareixent a algunes matèries actives, fa que cada vegada sigui més complex mantenir les poblacions sota els llindars de tolerància establerts. Això, sumat al canvi d’hàbits abans esmentat, ha fet que hagi augmentat la població de rates, però també que la sensació és que n’hi ha encara moltes més de les que es veien fa uns anys.

Quim Sendra, president d’ADEPAP, ja va alertar a principis d’estiu, amb motiu del Dia Mundial del Control de Plagues (6 de juny) que “les plagues de rates, que només haurien de poder tractar els professionals especialitzats, són molt nocives per a la salut ambiental, ja que es tracta d’una espècie que pot transmetre malalties zoonòtiques, és a dir que es transmeten d’animal a persona i viceversa”. “Una bona salut ambiental, especialment en àmbits molt concrets com el sanitari o l’alimentari, passen per combinar la prevenció i el control de plagues amb desinfeccions professionals especialitzades”, afirmava Sendra.

A banda dels rosegadors, enguany també hi ha hagut plagues de paneroles i de xinxes de llit. Pel que fa als mosquits, les plagues s’han concentrat a ciutats i comarques concretes, i allà on les plugues han estat més intenses.

Pdeu llegir la nota de premsa sencera a NP ADEPAP balanç plagues estiu 2022_set2022

El 16 de setembre del 1987 es va signar el Protocol de Montreal relatiu a les substàncies que esgoten la capa d’ozó. Commemorant aquest acte, l’Assemblea General de l’ONU proclama cada 16 de setembre Dia Internacional de la Preservació de la Capa d’Ozó.

La capa d’ozó és una franja de gas molt fràgil que protegeix la vida al planeta, dels efectes nocius dels raigs solars i que està en perill per l’ús que es va fer durant anys de determinats productes químics.

La fórmula química de l’ozó és O3. L’ozó es troba majoritàriament a la part superior de l’atmosfera, entre 10 i 40 Km. sobre la superfície terrestre, a la zona de l’estratosfera. L’ozó de l’estratosfera s’encarrega, entre altres coses, d’absorbir gran part de la radiació ultraviolada del Sol, que és perjudicial per a la vida. Per això, és fonamental preservar aquesta capa d’ozó.

Hi ha, però, un ozó que es considera nociu i és el que es troba en excés a la superfície de la Terra i que és perjudicial per als éssers vius.

El terme “forat de l’ozó” va aparèixer en un article científic del British Antarctic Survey al maig de 1985, parlant sobre la problemàtica de la destrucció de la capa d’ozó.

Un esforç internacional conjunt ha permès l’eliminació i la reducció de l’ús d’aquestes substàncies que esgotaven la capa d’ozó i actualment s’ha reduït considerablement la radiació ultraviolada del sol que arriba a la Terra protegint la salut humana i els ecosistemes.

La Generalitat ha informat recentment (13/09/2022) que s’ha confirmat la presència al Port de Barcelona d’un vesper de vespa oriental (Vespa orientalis).

Tot i que l’any 2012 ja s’havia detectat la presència de la vespa oriental a València i aquest estiu s’han vist exemplars d’aquesta espècie invasora a Algesires i a Madrid, aquest és el primer cop que se n’albiren a Catalunya.

La Vespa orientalis és una espècie exòtica invasora procedent del Mediterrani oriental, l’Àsia occidental, l’Orient mitjà i l’Àfrica nord-oriental i la seva via d’entrada és a través del transport de mercaderies.

L’arribada d’aquesta espècie pot repercutir greument sobre la biodiversitat i les activitats econòmiques, apicultura i cultius fruiters, i pot representar un problema de salut pública en produir picades doloroses.

És una vespa de mida mitjana, una mica més gran que la vespa asiàtica (Vespa velutina) i més petita que l’autòctona.

A diferència de la vespa asiàtica, que té cap negre amb colors ataronjats al frontal, un tòrax marró, línia groga prima en el primer abdomen i potes grogues, la vespa oriental es pot diferenciar fàcilment pel seu color marró vermellós amb taques grogues al cap i dues franges grogues al final de l’abdomen.

Totes dues són espècies agressives. La vespa oriental i la vespa asiàtica també s’estableixen en entorns urbans, al contrari que altres insectes similars que es troben només en espais rurals. Les picades són perilloses per als humans pel seu dolor i, si s’és al·lèrgic, pot causar greus problemes de salut. La mortalitat només és possible en casos de persones al·lèrgiques.

La prevenció, juntament amb la detecció ràpida i l’erradicació, són claus en la lluita contra les espècies invasores, una de les principals causes de pèrdua de biodiversitat.

Una (sola) Salut (One Health en anglès) és un concepte definit per l’Organització Mundial de la Salut com un enfocament dirigit a la col·laboració en múltiples estaments públics i privats per assolir els millors resultats possibles de política pública de salut.  El Grup de Treball de la Iniciativa One Health (OHITF) ho defineix com “els esforços de col·laboració de múltiples disciplines que treballen de manera local, nacional i mundial, per aconseguir una salut òptima per a les persones, els animals i el medi ambient”.

A causa dels temors mundials al voltant dels brots d’influença H5N1 (grip aviària) de principis i mitjans de la dècada de 2000, l’Associació Mèdica Veterinària Nord-americana va establir un Grup de Treball de la Iniciativa One Health el 2006 per promoure l’associació entre organitzacions mèdiques veterinàries i humanes el 2007, i es va recomanar un enfocament “una sola salut” com a resposta als brots mundials de malalties.

Arran d’aquestes iniciatives, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) es van unir amb el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF), la Coordinació d’Influència del Sistema de les Nacions Unides i el Banc Mundial per desenvolupar un marc de treball titulat “Contributing a One World, One Health-A Strategic Framework per reduir Risks of Infectious Diseases at the Animal-Human- Ecosystems Interface” el 2008, reiterant les recomanacions per a una salut mundial amb enfocament One Health.

La importància d’aquest concepte en els darrers anys pren encara més rellevància pels canvis que s’han produït en les interaccions entre persones, animals, plantes i medi ambient. I la pandèmia de la COVID-19 reforça encara més la necessitat d’aquest enfocament multidisciplinari.

La població humana no para de créixer i expandir-se a noves àrees geogràfiques, cosa que fa que entri cada cop més en contacte estret amb animals salvatges i domèstics, augmentant la possibilitat de transmissió de malalties zoonòtiques. Cal recordar que, segons l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE), un 60% de les malalties infeccioses humanes conegudes són d’origen animal.

D’altra banda, el canvi climàtic, la desforestació o l’augment de la ramaderia intensiva són altres factors nocius per a la sostenibilitat del planeta. La ramaderia intensiva afavoreix tant la  transmissió de malalties d’animals a persones com un elevat consum d’aigua i la contaminació del sòl. La desforestació és la causa directa de la pèrdua d’hàbitat de milions d’espècies, que es desplacen cada cop més a prop de les persones i hi entren en contacte.

Així mateix, amb els moviments globals de persones, animals i mercaderies, en un món cada cop més interconnectat, el brot d’una malaltia infecciosa en un país es port convertir ràpidament, com s’ha demostrat recentment amb el coronavirus, en una situació d’emergència mundial amb efectes devastadors. Com a conseqüència del ràpid augment dels viatges internacionals en les últimes dècades, les malalties i vectors de transmissió es poden dispersar ràpidament a través de les fronteres a nivell mundial.

Des d’ADEPAP apostem fermament per aquesta visió àmplia i connectada de la salut humana, la salut alimentària i l’ambiental. I per això creiem que la nostra activitat s’ha de basar en la prevenció, en les actuacions integrades i integrals, i en un sistema de gestió de control de plagues i desinfeccions el més sostenibles possibles i respectuosos amb l’entorn.