Detectat un cas positiu de febre del Nil occidental a Reus

La Conselleria de Salut, la Secretaria de Salut Pública i l’Ajuntament de Reus (Tarragona) van activar a mitjans de setembre un pla d’informació, vigilància, prevenció i tractament arran de la detecció d’un cas positiu de febre del Nil i un altre de probable a la ciutat.

Es tracta d’una parella, un home de 90 anys i una dona de 85, que van ingressar a l’Hospital Sant Joan de Reus el 31 d’agost amb un quadre neurològic. L’home és un cas de positiu confirmat, mentre que la dona a hores d’ara només és un cas probable. La parella continua ingressada i en evolució favorable, segons va informar el Departament de Salut.

Atès que la febre del Nil es considera una malaltia emergent, i que un cas ja s’ha de considerar com un brot, l’Ajuntament de Reus, en coordinació amb el Departament de Salut i la Secretaria de Salut Pública va posar en marxa un pla d’informació, vigilància, prevenció i tractament.

La febre del Nil occidental és una malaltia infecciosa causada pel virus del Nil occidental (VNO). Es tracta d’una zoonosi, és a dir, d’una malaltia que es transmet dels animals a l’ésser humà.

La principal via de transmissió és a través de la picada de mosquits infectats. S’han identificat fins a quaranta espècies de mosquits capaços d’actuar com a transmissors de la malaltia, principalment del gènere Culex, algunes de les quals, com ara el Culex pipiens, es troben àmpliament distribuïdes a Catalunya.

Els mosquits piquen aus infectades i el virus passa a les glàndules salivals del mosquit; quan torna a picar, injecta el virus als éssers humans i als animals, que els pot causar la malaltia. Es coneixen també altres vies de transmissió menys freqüents, com el trasplantament d’òrgans o la transfusió sanguínia a partir de pacients infectats.

No s’ha confirmat cap cas de transmissió de persona a persona, ni de transmissió del virus al personal sanitari assistencial, tot i que sí que se n’han descrit de transmissió del virus a personal de laboratori.

El període d’incubació se situa entre 2 i 14 dies i en humans la infecció del VNO no produeix símptomes en el 80% dels casos. Al 20% restant els pot causar febre >38,5 °C i almenys un dels símptomes següents: miàlgia (dolor muscular), artràlgia (dolor articular), cefalea (mal de cap), fatiga, i fotofòbia (intolerància anormal a la llum). També hi pot haver limfadenopatia (augment de la mida dels ganglis limfàtics) i exantema maculopapular (erupció a la pell).

La majoria dels casos infectats pel VNO són lleus. Els casos greus (menys de l’1%) presenten afectació neurològica, com ara meningitis, encefalitis (inflamació del cervell) i síndrome de Guillain Barré (inflamació dels nervis) o paràlisi flàccida. Les persones afectades són majoritàriament majors de cinquanta anys.

No hi ha cap medicament que pugui eliminar el virus. El tractament es basa en el control dels símptomes.

Com a principals mesures de prevenció, cal prevenir l’aparició de mosquits amb un correcte manteniment de les adequades condicions sanitàries del calvegueram, fosses sèptiques i embornals. També evitar l’acumulació d’aigua i mantenir en condicions higiènico sanitàries les piscines, basses i estanys.

Pel que fa a la prevenció per part de la ciutadania, les recomanacions son disposar de mosquiteres a les vivendes, vestir peces de roba que cobreixin la major part de la superfície del cos i utilitzar repel·lents autoritzats sempre seguin les instruccions d’ús que es detallen al prospecte del producte.

Un estiu de rates a Catalunya

Les rates han protagonitzat les plagues d’aquest estiu a Catalunya. Durant els confinaments de la ciutadania per la pandèmia, aquests animals, que solien evitar la presència humana, van acostumar-se a campar al seu aire, han perdut la por al contacte amb les persones i, arran d’aquest canvi d’hàbits, ara s’han fet seus els carrers, especialment a les grans ciutats.

En els darrers anys a Catalunya ja s’havia detectat un increment sostingut d’incidències amb la rata grisa (Rattus norvegicus) i de presència de rata negra (Rattus rattus) als entorns urbans, on habitualment no se’n solien veure d’aquesta última espècie. L’increment de les restriccions d’ús d’alguns productes biocides (rodenticides-raticides, concretament), sumat a la gran capacitat d’adaptació d’aquests organismes i a les resistències que van apareixent a algunes matèries actives, fa que cada vegada sigui més complex mantenir les poblacions sota els llindars de tolerància establerts. Això, sumat al canvi d’hàbits abans esmentat, ha fet que hagi augmentat la població de rates, però també que la sensació és que n’hi ha encara moltes més de les que es veien fa uns anys.

Quim Sendra, president d’ADEPAP, ja va alertar a principis d’estiu, amb motiu del Dia Mundial del Control de Plagues (6 de juny) que “les plagues de rates, que només haurien de poder tractar els professionals especialitzats, són molt nocives per a la salut ambiental, ja que es tracta d’una espècie que pot transmetre malalties zoonòtiques, és a dir que es transmeten d’animal a persona i viceversa. “Una bona salut ambiental, especialment en àmbits molt concrets com el sanitari o l’alimentari, passen per combinar la prevenció i el control de plagues amb desinfeccions professionals especialitzades”, afirmava Sendra.

A banda dels rosegadors, enguany també hi ha hagut plagues de paneroles i de xinxes de llit. Pel que fa als mosquits, les plagues s’han concentrat a ciutats i comarques concretes, i allà on les plugues han estat més intenses.

Pdeu llegir la nota de premsa sencera a NP ADEPAP balanç plagues estiu 2022_set2022

El programa Migdia COPE Catalunya i Andorra entrevista Quim Sendra per les plagues de rates a Barcelona

El president d’ADEPAP, Quim Sendra, va ser entrevistat a l’informatiu Migdia COPE Catalunya i Andorra el passat 13 de setmebre de 2022 per parlar de les plagues de rates a Barcelona durant aquest estiu.

Segons Sendra, “hi ha hagut un increment real en el nombre de rosegadors i s’ha produït per diferents motius. Un d’ells i el que creiem que és més versemblant, és la manca d’eines que tenim per lluitar contra les rates, ja que existeixen unes restriccions en l’àmbit Europeu respecte a l’ús dels productes tradicionals i això fa que tinguem menys eines de lluita. Per una altra banda, per lluitar contra les plagues necessitem recursos i hem de denunciar que les administracions públiques que són les principals que volen lluitar contra les plagues en el medi públic, primen més enllà pel que fa a la qualitat contra aquesta lluita, és a dir, priven d’un estalvi econòmic i això fa que els recursos també vagin a menys. Finalment, la pandèmia ha produït un canvi en els hàbits i comportament d’aquests individus i per això les veiem més en l’àmbit públic, al cap i a la fi, sí que creiem que ha estat un 25% d’increment de rates.”

Podeu escoltar l’entrevista sencera en aquest enllaç.

El 16 se setembre és el Dia Internacional de la Capa d’Ozó

El 16 de setembre del 1987 es va signar el Protocol de Montreal relatiu a les substàncies que esgoten la capa d’ozó. Commemorant aquest acte, l’Assemblea General de l’ONU proclama cada 16 de setembre Dia Internacional de la Preservació de la Capa d’Ozó.

La capa d’ozó és una franja de gas molt fràgil que protegeix la vida al planeta, dels efectes nocius dels raigs solars i que està en perill per l’ús que es va fer durant anys de determinats productes químics.

La fórmula química de l’ozó és O3. L’ozó es troba majoritàriament a la part superior de l’atmosfera, entre 10 i 40 Km. sobre la superfície terrestre, a la zona de l’estratosfera. L’ozó de l’estratosfera s’encarrega, entre altres coses, d’absorbir gran part de la radiació ultraviolada del Sol, que és perjudicial per a la vida. Per això, és fonamental preservar aquesta capa d’ozó.

Hi ha, però, un ozó que es considera nociu i és el que es troba en excés a la superfície de la Terra i que és perjudicial per als éssers vius.

El terme “forat de l’ozó” va aparèixer en un article científic del British Antarctic Survey al maig de 1985, parlant sobre la problemàtica de la destrucció de la capa d’ozó.

Un esforç internacional conjunt ha permès l’eliminació i la reducció de l’ús d’aquestes substàncies que esgotaven la capa d’ozó i actualment s’ha reduït considerablement la radiació ultraviolada del sol que arriba a la Terra protegint la salut humana i els ecosistemes.

Quim Sendra parla de les plagues de paneroles a Barcelona a Ràdio Estel

El president d’ADEPAP, Quim Sendra, va ser entrevistat el passat 13 de setembre al programa La Caravana de Ràdio Estel.

Sendra va incidir en les causes que fan augmentar les paneroles tant a l’espai públic com el privat, especialment l’extrema calor d’aquest estiu, però també una neteja insuficient. També va explicar com actuar per reduir-les per sota del nivell de tolerència, comptant sempre amb professionals especialitzats i no usant “productes miraculosos que suposen un cost elevat, no funcionen” i “poden arribar a ser perjudicials per a la salut”.

Podeu escoltar l’entrevista sencera en aquest enllaç, a partir del minut 17:45.

Detectada una nova espècie de vespa invasora, l’oriental, a Catalunya

La Generalitat ha informat recentment (13/09/2022) que s’ha confirmat la presència al Port de Barcelona d’un vesper de vespa oriental (Vespa orientalis).

Tot i que l’any 2012 ja s’havia detectat la presència de la vespa oriental a València i aquest estiu s’han vist exemplars d’aquesta espècie invasora a Algesires i a Madrid, aquest és el primer cop que se n’albiren a Catalunya.

La Vespa orientalis és una espècie exòtica invasora procedent del Mediterrani oriental, l’Àsia occidental, l’Orient mitjà i l’Àfrica nord-oriental i la seva via d’entrada és a través del transport de mercaderies.

L’arribada d’aquesta espècie pot repercutir greument sobre la biodiversitat i les activitats econòmiques, apicultura i cultius fruiters, i pot representar un problema de salut pública en produir picades doloroses.

És una vespa de mida mitjana, una mica més gran que la vespa asiàtica (Vespa velutina) i més petita que l’autòctona.

A diferència de la vespa asiàtica, que té cap negre amb colors ataronjats al frontal, un tòrax marró, línia groga prima en el primer abdomen i potes grogues, la vespa oriental es pot diferenciar fàcilment pel seu color marró vermellós amb taques grogues al cap i dues franges grogues al final de l’abdomen.

Totes dues són espècies agressives. La vespa oriental i la vespa asiàtica també s’estableixen en entorns urbans, al contrari que altres insectes similars que es troben només en espais rurals. Les picades són perilloses per als humans pel seu dolor i, si s’és al·lèrgic, pot causar greus problemes de salut. La mortalitat només és possible en casos de persones al·lèrgiques.

La prevenció, juntament amb la detecció ràpida i l’erradicació, són claus en la lluita contra les espècies invasores, una de les principals causes de pèrdua de biodiversitat.

ADEPAP parla de les plagues de paneroles a Barcelona a TV3

El president d’ADEPAP, Quim Sendra, va fer el passat 6 de setembre de 2022 unes declaracions al Telenotícies Migdia i al Telenotícies Comarques de TV3 arran de l’augment de les plagues de paneroles a la ciutat de Barcelona.

Podeu veure la notícia en aquest enllaç.

 

Una Salut: la intersecció de salut humana, salut animal i salut ambiental

Una (sola) Salut (One Health en anglès) és un concepte definit per l’Organització Mundial de la Salut com un enfocament dirigit a la col·laboració en múltiples estaments públics i privats per assolir els millors resultats possibles de política pública de salut.  El Grup de Treball de la Iniciativa One Health (OHITF) ho defineix com “els esforços de col·laboració de múltiples disciplines que treballen de manera local, nacional i mundial, per aconseguir una salut òptima per a les persones, els animals i el medi ambient”.

A causa dels temors mundials al voltant dels brots d’influença H5N1 (grip aviària) de principis i mitjans de la dècada de 2000, l’Associació Mèdica Veterinària Nord-americana va establir un Grup de Treball de la Iniciativa One Health el 2006 per promoure l’associació entre organitzacions mèdiques veterinàries i humanes el 2007, i es va recomanar un enfocament “una sola salut” com a resposta als brots mundials de malalties.

Arran d’aquestes iniciatives, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) es van unir amb el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF), la Coordinació d’Influència del Sistema de les Nacions Unides i el Banc Mundial per desenvolupar un marc de treball titulat “Contributing a One World, One Health-A Strategic Framework per reduir Risks of Infectious Diseases at the Animal-Human- Ecosystems Interface” el 2008, reiterant les recomanacions per a una salut mundial amb enfocament One Health.

La importància d’aquest concepte en els darrers anys pren encara més rellevància pels canvis que s’han produït en les interaccions entre persones, animals, plantes i medi ambient. I la pandèmia de la COVID-19 reforça encara més la necessitat d’aquest enfocament multidisciplinari.

La població humana no para de créixer i expandir-se a noves àrees geogràfiques, cosa que fa que entri cada cop més en contacte estret amb animals salvatges i domèstics, augmentant la possibilitat de transmissió de malalties zoonòtiques. Cal recordar que, segons l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE), un 60% de les malalties infeccioses humanes conegudes són d’origen animal.

D’altra banda, el canvi climàtic, la desforestació o l’augment de la ramaderia intensiva són altres factors nocius per a la sostenibilitat del planeta. La ramaderia intensiva afavoreix tant la  transmissió de malalties d’animals a persones com un elevat consum d’aigua i la contaminació del sòl. La desforestació és la causa directa de la pèrdua d’hàbitat de milions d’espècies, que es desplacen cada cop més a prop de les persones i hi entren en contacte.

Així mateix, amb els moviments globals de persones, animals i mercaderies, en un món cada cop més interconnectat, el brot d’una malaltia infecciosa en un país es port convertir ràpidament, com s’ha demostrat recentment amb el coronavirus, en una situació d’emergència mundial amb efectes devastadors. Com a conseqüència del ràpid augment dels viatges internacionals en les últimes dècades, les malalties i vectors de transmissió es poden dispersar ràpidament a través de les fronteres a nivell mundial.

Des d’ADEPAP apostem fermament per aquesta visió àmplia i connectada de la salut humana, la salut alimentària i l’ambiental. I per això creiem que la nostra activitat s’ha de basar en la prevenció, en les actuacions integrades i integrals, i en un sistema de gestió de control de plagues i desinfeccions el més sostenibles possibles i respectuosos amb l’entorn.

Detectat el primer cas de poliomelitis als Estats Units en gairebé deu anys

Una persona adulta del comtat de Rockland, Nova York, va ser diagnosticada amb pòlio el mes de juliol passat, el primer cas identificat als Estats Units en gairebé una dècada.

L’adult jove no vacunat va començar a experimentar debilitat i paràlisi feia aproximadament un mes (al juny de 2022), va dir la comissionada de salut del comtat, la Dra. Patricia Schnabel Ruppert. La mateixa doctora va advertir posteriorment, el 9 d’agost, que els casos de pòlio poden ser molts més dels que s’han diagnosticat.

El cas de Nova York es va produir gairebé un mes després que l’Agència de Seguretat Sanitària del Regne Unit advertís que havia detectat poliovirus en la vigilància de mostres d’aigües residuals de Londres, cosa que indica que s’havia produït una certa propagació entre persones estretament vinculades al nord i l’est de Londres, encara que no s’hi havien identificat casos.

La poliomielitis és una infecció causada pel poliovirus. Aproximadament 1 de cada 4 persones infectades té símptomes similars als de la grip, com mal de coll, febre, cansament, nàusees, mal de cap i mal d’estómac. Fins a 1 de cada 200 desenvoluparà símptomes més greus que inclouen formigueig i entumiment a les cames, una infecció del cervell o la medul·la espinal i paràlisi, segons els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties dels EUA (CDC, per les sigles en anglès).

No hi ha cura per a la poliomielitis. El tractament per abordar els símptomes pot incloure medicaments per relaxar els músculs i calor i fisioteràpia per estimular-los. No obstant això, qualsevol paràlisi causada per la pòlio és permanent.

Arran del cas detectat als Estats Units, el primer des de 2013, les autoritats sanitàries d’aquest país temen que hi hagi centenars, fins i tot milers, de casos de pòlio sense diagnosticar.

Així ho va declarar Patricia Schnabel Ruppert, que va fer una crida als països desenvolupats a augmentar les seves taxes de vacunació. L’experta va indicar que la preocupa que la malaltia estigui circulant àmpliament sense ser detectada. “Quan veiem una persona paralitzada per poliomielitis això no vol dir que només hi ha un cas de pòlio. La incidència de la poliomielitis paralítica és inferior a l’1%“, va explicar Ruppert. “La majoria dels casos són asimptomàtics o lleugerament simptomàtics, i aquests símptomes solen passar desapercebuts“, “així que si veiem un cas de poliomielitis paralítica, això significa que hi ha centenars, potser fins i tot milers de casos”, va explicar.

Pla d’acció de la Generalitat per a un ús més sostenible dels productes fitosanitaris

Vetllar per la salut de les plantes és imprescindible per assegurar la seguretat alimentària, protegir el medi ambient i la biodiversitat i impulsar el desenvolupament econòmic.

Per això, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural té en marxa un Pla d’acció per assolir l’ús sostenible dels productes fitosanitaris a Catalunya 2022-2030. El document recull i dona forma a una sèrie d’actuacions incloses en el nou marc europeu de millora de la sostenibilitat en la producció agrícola.

El nou Pla té  com a objectiu d’optimitzar la prevenció de plagues, la formació i l’assessorament tècnic en gestió integrada de plagues per assolir l’ús sostenible dels productes fitosanitaris. Per assolir els objectius fixats, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural treballarà en set eixos diferents d’actuació:

  • Prevenció de plagues: engloba les accions de prevenció pel que fa a la introducció i propagació de noves plagues a Catalunya, a més de donar suport a l’agricultor per fer una prevenció de les plagues existents.
  • Formació: accions encaminades a la formació inicial i complementària dels usuaris de productes fitosanitaris i les persones tècniques assessores en gestió integrada de plagues, de manera que els usuaris professionals, distribuïdors i assessors adquireixin un coneixement suficient de les matèries segons el que estableix la Directiva 2009/128/CEE, tenint en compte les seves diferents comeses i responsabilitats.
  • Innovació: accions que generen coneixement en el camp de l’ús sostenible dels productes fitosanitaris i la gestió integrada de plagues per tal d’avançar cap a una agricultura sostenible.
  • Assessorament en gestió integrada de plagues (GIP): seguit d’accions dirigides a impulsar les entitats que intervenen en l’assessorament directe als agricultors: agrupacions de defensa vegetal i de cooperatives, empreses o entitats agrícoles que fomenten la coordinació amb l’Administració, per tal de generar sinèrgies i millorar l’eficàcia de l’assessorament.
  • Foment de la implementació i la consolidació de la GIP: es vol crear una taula per coordinar la innovació i la recerca, impulsar grups de treball d’experts per a cultius i promoure i millorar la informació disponible sobre la gestió integrada de plagues.
  • Controls oficials de l’ús i la comercialització de productes fitosanitaris: per optimitzar l’execució del Programa de control oficial de la comercialització de productes fitosanitaris i adaptar-se als nous requeriments normatius.
  • Reducció del risc derivat de l’ús de productes fitosanitaris en espais verds: promourà la gestió integrada de plagues en els parcs i jardins per disminuir els riscos associats a l’ús dels productes fitosanitaris en espais verds a la ciutadania, especialment a la població vulnerable, i vetllarà per la reducció de l’ús de productes herbicides.

Podeu trobar més informació sobre aquest nou pla en la nota de premsa publicada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.