Recomanacions per a la gestió de la cotorra de pit gris a Barcelona

El control d’aus, principalment de coloms i gavines, forma part dels serveis de les empreses de salut ambiental. El control de cotorres, en concret la cotorra de pit gris (Myiopsitta monachus), normalment ha estat en mans de control municipal o altres institucions principalment perquè es considera una espècie exòtica invasora.

L’informe Recomanacions per a la gestió de la cotorra de pit gris a la ciutat de Barcelona: models de dinàmica de poblacions i presa de decisions, analitza els mitjans de control més efectius contra l’espècie i fa una aproximació a la població de cotorres a Barcelona i la seva progressió.

El Museu de Ciències Naturals de Barcelona va publicar aquest estudi l’any 2021. Va ser elaborat per Joan Carles Senar, un dels principals experts en aquest tema.

Podeu veure l’informe sencer en aquest enllaç.

Protocol de l’ASPCAT per a la vigilància i control d’arbovirosis transmeses per mosquits

Arran de l’aparició recent de tres casos de dengue autòcton, a banda dels noranta-cinc d’origen importats, des d’ADEPAP es vol recordar que l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) va publicar el mes de juliol de 2023 el Protocol per a la vigilància i el control de les arbovirosis transmeses per mosquits a Catalunya.

En aquest document s’hi explica què és un arbovirus i com actua, i té com a objectiu “oferir una guia per a la vigilància a Catalunya de les arbovirosis més probables transmeses per mosquits“.

Pel que fa a la vigilància de les arbovirosis, el protocol entra en detall de quins són els vectors i reservoris, com es transmeten als humans, quins tractaments hi ha i com cal notificar els casos, entre d’altres aspectes, dels virus del dengue, el chikungunya i el Zika.

També s’hi inclouen detalls sobre la prevenció de picades de mosquits i mesures preventives i tractament amb productes plaguicides per al control dels vectors mosquits.

A més a més, als annexos s’hi poden trobar diferents eines i formes d’actuar davant la detecció de casos.

Podeu descarregar el document complet a Protocol per a la vigilància i el control de les arbovirosis transmeses per mosquits a Catalunya.

 

 

Tres casos de dengue de transmissió autòctona detectats a Catalunya

L’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) ha informat recentment que ja s’han detectat tres casos de dengue de transmissió autòctona el 2023 a Catalunya.

Concretament, l’Agència explica en una nota informativa que “a Catalunya, a principis d’agost del 2023, es va detectar el primer cas de transmissió autòctona de dengue d’aquest any, a la zona de Tarragona. Posteriorment, a principis del mes d’octubre, es va notificar un altre cas a la zona del Maresme. El dia 20 d’octubre es va rebre la notificació d’un tercer cas sospitós de dengue, també a la zona del Maresme, que després s’ha confirmat per laboratori. Dels tres casos, només dos van requerir ingrés hospitalari i posteriorment van estar donats d’alta a domicili”.

A més dels casos autòctons esmentats“, afegeix la nota, “durant la resta del període i fins el dia 22 de octubre, s’han detectat 95 casos confirmats de dengue, tots ells d’origen importat“.

Segons l’ASPCAT, “el risc d’importació de casos de les zones endèmiques cap a les zones no endèmiques on hi ha presents possibles vectors, com l’Aedes albopictus, fa que la transmissió sigui factible i això ocasioni l’aparició de casos en la població autòctona“. Aquest seria el cas, per exemple, dels casos autòctons que van aparèixer durant els anys 2018 i 2019 a Espanya (2 a Catalunya) i França, dels apareguts a Itàlia i França durant el 2020 (11 i 13 casos respectivament) o dels brots detectats durant el 2022 a Eivissa, amb 6 casos, i a França, amb 9 brots i 65 casos.

A Catalunya, durant l’any 2022 la detecció de casos va augmentar gairebé als nivell d’abans de la pandèmia amb un total de 120 casos confirmats. Tots els casos van ser importats d’àrees geogràfiques endèmiques de dengue, un 76% de la regió de Les Amèriques.

Podeu veure la nota completa en aquest enllaç.

 

Ernesto Díaz (DISET Control de Plagas): “Un dels reptes importants per al sector és la legislació sobre plaguicides”

El mes de gener de 2021 ADEPAP va engegar un seguit d’entrevistes als membres de l’associació, que s’aniran publicant per ordre d’antiguitat d’alta; tot deixant per al final els membres de la junta directiva.

Entrevistem Ernesto Díaz Hernández, gerent de DISET Control de Plagas.

Quin tipus de serveis ofereix la vostra empresa? Oferim serveis de desinsectació, desratització, legionel·la, tractaments de la fusta i sistemes anticoloms i gavines. Disposem de càmera pròpia per al tractament mitjançant xoc tèrmic per a fustes amb xilòfags i altres productes i insectes. També tenim botiga física i en línia de venda productes plaguicides d’ús domèstic de marca pròpia, multimarca i complements per al control de plagues. A més a més, fabriquem i venem les conegudes fundes anti xinxes per matalassos Remi Bed.

Quin valor afegit aporteu a la vostra activitat? Treballem en equip i en un entorn agradable. Disposem de personal fix en plantilla especialitzat en treballs verticals. A més, fem reparació i reconstrucció d’estructures de fusta (bigues).

Com us ha anat l’activitat del 2022 i com us va el 2023? S’ha modificat la demanda dels vostres serveis? Aquest any ens va millor que el 2022. Tenim un creixement aproximat del 25%.

Què creieu que us aporta formar part d’ADEPAP? La tasca que fa ADEPAP és molt important. Destacaria la defensa dels interessos comuns del sector davant de les diferents administracions públiques, la informació que aporta sobre les novetats, avenços i problemes del sector, la formació i desenvolupament,i  la informació sobre ofertes i concursos. També valorem molt positivament la unió, col·laboració i bona relació entre les diferents empreses del sector.

Des de l’associació hem treballat intensament perquè es reconegui el sector i les empreses professionals especialitzades. Con afrontaríeu vosaltres aquesta tasca? Això es mereixeria una taula de treball permanent!

Quins creieu que són els reptes més immediats per al sector? Els reptes són molts, però la legislació sobre plaguicides és important.

Guia tècnica sobre el bernat marró marbrejat (Halyomorfa halys)

Arran de la plaga de xinxes que s’ha estès els darrers mesos a França s’ha disparat la preocupació per aquesta plaga a Catalunya. A aquest fet, s’hi afegeix que darrerament hi ha hagut força consultes per albiraments de bernat marró marbrejat en alguns municipis catalans.

El bernat marbrejat marró (Halyomorfa halys) és un insecte exòtic d’origen asiàtic, detectat a Europa per primer cop el 2004, que provoca danys greus en cultius. A Catalunya es va trobar per primera vegada a Girona el 2016 i des d’aleshores s’ha anat estenent per tot el país.

Es tracta d’un insecte inofensiu per a les persones i els animals domèstics i que, per tant, cal no confondre amb la xinxa de llit (Cimex lectularius), present a casa nostra des de fa segles.

El bernat marró marbrejat a la tardor i a l’hivern es refugia en tota mena d’edificis. Això pot crear alarma entre la població si en troben als habitatges.

Per poder conèixer millor aquesta nova espècie, podeu consultar la Guia tècnica. Bernat marró marbrejat, publicada el 2020 per la Generalitat de Catalunya.

 

El diari ‘La Vanguardia’ recull l’opinió d’ADEPAP sobre la ‘psicosi’ per les xinxes a Catalunya

El diari La Vanguardia va publicar l’1 de novembre passat un article sobre la “psicosi” per les xinxes arran de la plaga que s’ha estès a França des de l’estiu.

El president d’ADEPAP, Quim Sendra, afirma a l’article que “aquesta psicosi no està justificada“, i que, tot i que les consultes a empreses de desinfecció han augmentar, les actuacions són similars a les que es feien abans de la pandèmia.

Segons Sendra, la plaga de xinxes no ve de París, sinó que fa temps que ja és aquí. Hi pot haver casos d’una presència més important en municipis o zones concretes, però “no hi ha una incidència més gran que abans“.

De tota manera, “no hem d’abaixar la guàrdia“, va alertar Sendra, ja que “les xinxes són a tot arreu”, especialment “on hi ha turisme i moviment de persones”. Per tot plegat, cal prendre les mesures adequades per evitar que la plaga de xinxes s’expandeixi.

Podeu veure la notícia sencera a La Vanguardia_xinxes_1novembre2023

ADEPAP parla de com prevenir les plagues de xinxes a Ràdio 4

El president d’ADEPAP, Quim Sendra, va ser entrevistat en directe al programa El pla B, de Ràdio 4, conduït per Toni Marín. Sendra ha explicat que, pel que fa a les plagues de xinxes, a Catalunya “estem en la mateixa situació que abans de la pandèmia”. També ha explicat com prevenir que les xinxes entrin a casa nostra, revisant bé l’equipatge i desfent-lo lluny de matalassos, com ara al bany, a més de rentar la roba a temperatura alta.

Podeu sentir l’entrevista sencera a partir del minut 5 en aquest enllaç.

Actualització de la Norma UNE de prevenció i control de la Legionel·la

L’actualització de la Norma UNE 100030:2023 “Prevenció i control de la proliferació i disseminació de Legionel·la a instal·lacions”, que substitueix i anul·la Norma UNE 100030:2017, ha estat aprovada recentment.

Segons Sergi Martí, enginyer ambiental i membre del grup de treball que hi ha treballat, un dels principals objectius d’aquesta actualització és que “el terme PPCL (Programa de Prevenció i Control de Legionel·la) coincideixi al màxim amb el PPCL definit al RD 487/2022″, i també per detallar i concretar “els aspectes tècnics no desenvolupats a la legislació, principalment els relacionats al PSL i avaluació del risc”.

A l’article de Sergi Martí “Nuevos requisitos normativos de Legionella en España” s’hi detalla l’objectiu, àmbit i estructura de la nova Norma UNE 100030:2023; i informació sobre el Pla de prevenció i control de Legionel·la – PPCL, el Pla sanitari enfront la Legionel·la – PSL, l’avaluació de risc, la complementarietat de la Norma UNE 100030:2023 vs. el RD 487/2022, la formació del personal involucrat en el PPCL o el PSL,  el perfil professional del responsable tècnic, les principals novetats de la Norma UNE 100030:2023.

Podeu trobar l’article de Sergi Martí sencer a actualización de la Norma actualización de la Norma UNE 1000302023.

Jornada tècnica Afectacions per al sector de la nova la Llei de Benestar Animal

ADEPAP va organitzar el 23 d’octubre passat la jornada tècnica, patrocinada per Barlesa (Akron), Afectacions per al sector de control de plagues de la nova Llei de Benestar Animal. La Llei 7/2023, de 28 de març, de Protecció dels Drets i el Benestar dels Animals, va entrar en vigor el 29 de setembre passat.

A la jornada, a la qual van assistir una quarantena de professionals, Adrià Miralles-Núñez, biòleg, tècnic superior en gestió d’invertebrats i membre del Servei de Fauna i Flora de la Generalitat de Catalunya, va presentar la ponència “Espècies exòtiques invasores: normativa, llistat i implicacions en sanitat ambiental”.

D’altra banda, Ignasi Rodríguez Ferran, Veterinari i de la Secció de Protecció dels Animals de Companyia de la Generalitat de Catalunya, va centrar-se en “Actualització de normatives sobre protecció dels animals”.

Finalment, Gonçal Cano, gerent de Barlesa (Akron), va parlar dels usos i avantatges de Pest Defender.

El 6 de novembre és el Dia Internacional per a la prevenció de l’explotació del Medi Ambient a la guerra i els conflictes armats

El dia 6 de novembre va ser proclamat per l’Organització de les Nacions Unides (ONU) per commemorar aquesta efemèride, una data que pretén protegir el medi ambient en situacions de conflicte.

Les guerres provoquen la mort de moltes persones i la destrucció de ciutats senceres. Però, a més, moltes vegades el medi ambient també és víctima dels conflictes: es cremen boscos, es contaminen o destrueixen aqüífers, s’enverinen els sòls, se sacrifiquen animals. Això implica que les persones es queden sense el seu mitjà de vida ni suport.

Aquests danys mediambientals, d’altra banda, no se solen tenir en compte en el recompte final de danys d’una guerra. I cal tenir present que dècades d’enfrontaments al món han comportat la pèrdua d’ecosistemes i recursos naturals molt valuosos.