Les paneroles són insectes amb una alta capacitat d’adaptació a l’entorn. Davant l’ús de trampes i mètodes utilitzats per eliminar-les, han alterat els seus hàbits sexuals per assegurar-se la supervivència, segons un estudi publicat recentment per l’acadèmia científica britànica The Royal Society.

Les trampes per caçar les paneroles utilitzen substàncies ensucrades per atraure-les i matar-les. I això ha fet que hagin començat a avorrir el dolç, segons conclou l’estudi. I per tant, l’esquer ja no és tan efectiu.

Ara bé, aquest rebuig pel dolç també ha alterat la vida sexual de les paneroles, ja que el sucre te un paper central en el procés reproductiu de l’alemanya (Blatella germanica). El mascle d’aquesta espècie segrega una substància que conté proteïnes, greixos i sucres per atraure les femelles i aparellar-s’hi.

Com que aquesta substància ja no té efectes d’atracció sobre les femelles, els mascles l’han canviat i millorat. L’estudi ha trobat en els animals investigats maltotriosa, un sucre més complex, més difícil de metabolitzar i que agrada més a les femelles, cosa que garanteix la reproducció.

De moment aquestes mutacions s’han trobat en paneroles criades al laboratori. Caldrà confirmar si aquests nous hàbits ja s’han estès també a les que trobem a les cuines.

Podeu veure l’estudi publicat per The Royal Society en aquest enllaç.

El Govern català va aprovar el 21 de març de 2023 el Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya 2023-2032, que permetrà assolir l’objectiu fixat per la Unió Europea de retirar l’amiant de tots els edificis públics abans del 2028 i del conjunt del territori abans de l’any 2032.

A Catalunya, encara hi ha més de 4 milions de tones d’amiant. Es troba en forma de fibrociment a les teulades, en dipòsits, baixants o jardineres, com a aïllament tèrmic i acústic. L’any 2032, bona part d’aquest amiant caducarà i cal retirar-lo, ja que les microfibres que pot alliberar si es degrada provoquen càncer i altres malalties.

El Pla nacional aprovat pel Govern conté 21 actuacions, organitzades en 4 àmbits:

La identificació de l’amiant: s’hi inclouen accions enfocades a la seva detecció, la regulació de les diferents vies d’obtenció d’informació, el tractament de les dades recollides i la formació necessària per als tècnics que han de treballar en aquest àmbit.

La retirada de l’amiant: es preveuen accions de priorització de l’erradicació en edificis públics, accions de promoció de l’eliminació de l’amiant en l’àmbit privat i accions per al dipòsit controlat i tractament segur dels residus generats així com l’impuls d’iniciatives de reciclatge.

La prevenció: incorpora accions centrades a prevenir i pal·liar els efectes negatius que provoca l’amiant. Això inclou crear campanyes de sensibilització adreçades a la ciutadania i als professionals, revisar els protocols per a les intervencions en cas d’emergència, fer seguiment de la vigilància de la salut dels treballadors que han estat exposats a l’amiant i reforçar la recerca sanitària.

Nou marc normatiu de referència: inclou actuacions que donen resposta a la necessitat de disposar d’un marc normatiu de referència per implementar amb seguretat jurídica les mesures necessàries. Es considera que per abordar la problemàtica de manera transversal i amb visió de país cal disposar d’una Llei per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya i del desenvolupament reglamentari necessari per a la seva efectivitat, així com impulsar els canvis normatius necessaris a la legislació d’àmbit estatal.

Podeu consultar el Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya 2023-2032 clicant sobre aquest enllaç.

 

 

El Comitè de Productes Biocides (BPC) de l’Agència Europea de Productes Químics (ECHA) va emetre a finals de 2022 un dictamen en què concloïa que les trampes mecàniques són alternatives adequades als rodenticides anticoagulants per a controlar infestacions de ratolins en interiors. Tot i això, la mateixa nota diu que l’eficàcia d’aquestes trampes és incerta per a d’altres usos i d’altres animals diana, com ara les rates.

L’any 2024 es farà la revisió de substàncies anticoagulants. La nota de l’ECHA, per tant, fa pensar en la possibilitat que es pugui prohibir l’ús d’algun producte rodenticida anticoagulant per al control de ratolins en interiors. Però, què diu exactament l’ECHA sobre el tema?

A la reunió del novembre de 2022, el BPC va emetre un dictamen sobre l’avaluació comparativa per a la segona renovació de tots els rodenticides anticoagulants o antivitamina K (AVK) a la UE. Aquesta avaluació, que va analitzar alternatives químiques i no químiques als anticoagulants, va ser realitzada per l’ECHA per petició de la Comissió Europea.

Pel que fa a les alternatives no químiques, l’ECHA va concloure el següent:

• Els paranys mecànics utilitzats pel públic en general i els professionals especialitzats per controlar els ratolins domèstics a l’interior es consideren eficaços.
• L’ús d’aquestes trampes en aquest entorn no presenta desavantatges pràctics i econòmics significatius i suposarà un risc significativament menor per a la salut humana i animal i per al medi ambient en comparació amb els rodenticides anticoagulants.
• El BPC va recomanar obtenir més informació per confirmar aquesta la conclusió, ja que la prova disponible no va considerar diferents situacions d’infestació (per exemple, tipus d’edificis, tipus de trampes i nivells d’infestació).
• El BPC no va poder concloure si les trampes mecàniques són efectives per a l’esquer permanent.

Pel que fa a les alternatives químiques:

• El colecalciferol i l’alfacloralosa es van considerar adequats per al control de ratolins domèstics i per a l’esquer permanent a interiors quan aquest control el realitzen usuaris professionals.
• El BPC no va poder concloure que el colecalciferol i l’alfacloralosa tinguessin un perfil de perill significativament millor per a la salut humana, la salut animal i el medi ambient en comparació amb els rodenticides anticoagulants.
• El diòxid de carboni va ser considerat adequat per al control de ratolins per part de professionals especialitzats, per a ús de l’esquer permanent a interiors. Té un perfil de perill i risc general significativament més baix en comparació dels rodenticides anticoagulants.

La nota emesa per l’ECHA ja deia que aquest dictamen de la BPC s’enviaria a la Comissió Europea. Aquesta última haurà d’emetre el seu propi dictamen al respecte i farà recomanacions als Estats membres sobre com procedir amb les autoritzacions de productes per a rodenticides anticoagulants.

Caldrà, doncs, estar amatents per veure quines decisions s’acaben prenent al respecte quan es faci la revisió a 2024.

L’Assemblea General Ordinària d’ADEPAP, que se celebra anualment, va tenir lloc el 31 de març passat a La Masia del Pla (El Pla de Santa Maria).

A la reunió s’hi van presentar els informes de treball de l’any 2022 de gerència, comunicació i coordinació tècnica, així com algunes de les accions previstes per a aquest 2023. També es va presentar el tancament del pressupost de 2022 i la previsió per a enguany.

En la mateixa jornada es va celebrar el Dia Patronal i es van fer dues xerrades tècniques. La primera va anar a càrrec de Carles Pradera, cap tècnic d’Anticimex, que va fer una “Actualització sobre paneroles domiciliàries”. La segona xerrada, amb el nom de “Deteccions de resistències a anticoagulants en poblacions de múrids. Implicacions a la gestió”, va ser impartida per Laura Barahona, de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.

 

Proclamat per l’Assemblea Mundial de la Salut el 1948 i ratificat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el 7 d’abril se celebra el Dia Mundial de la Salut, entesa com a dret bàsic i universal. Aquest Dia Mundial, que es commemora des del 1950, pretén també fomentar l’accés a l’atenció sanitària de qualitat a totes les regions del món, especialment a la població de recursos escassos.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la Cobertura Sanitària Universal de Salut es refereix a l’accés que han de tenir totes les persones a serveis de salut essencials quan i on ho requereixin, sense que els generi dificultats econòmiques.

En els darrers anys, les campanyes de l’OMS han treballat per fomentar que la sanitat arribi a tots els racons del planeta, possibilitant que les persones puguin tenir accés a l’atenció sanitària dins la pròpia comunitat i que sigui assequible per a les famílies. D’aquesta manera se’n procura el benestar, així com la millora de la qualitat de vida.

Tot i això, almenys la meitat de les persones a tot el món segueixen sense tenir accés a una atenció sanitària de qualitat.