El Dr. Rubén Bueno treballa en el control de plagues, dels insectes i d’organismes nocius en general. Va estudiar Biologia a la Universitat de València i, abans d’acabar la carrera, va començar a col·laborar amb el Departament d’Entomologia i Control de Plagues de la universitat. Segons explica, es va adonar de seguida que “des del punt de vista de l’aplicabilitat era una de les sortides més pràctiques que pot tenir un biòleg”.

A través d’aquesta relació amb el Departament, doncs, va entrar de ple al món de les plagues i va realitzar el seu doctorat sobre mosquits en l’àmbit de la Comunitat Valenciana. Durant aquest doctorat, vinculat també a l’assessorament a municipis en matèria de control de plagues, va poder tenir interacció amb empreses privades que duien a terme aquests programes. Va ser allà on va conèixer els seus futurs companys de Lokímica, on va començar a treballar un cop acabat el doctorat.

Durant uns deu anys, la seva carrera professional es va consolidar amb el creixement de l’empresa, assessorant molts municipis d’Espanya en control de vectors. La companyia va ser adquirida recentment per Rentokil.

Quin tipus de serveis ofereix l’empresa on treballa? El cor de l’especialització continuen sent les plagues. Però l’empresa, present a més de 70 països, ofereix una varietat més àmplia de serveis. A Espanya, a més del control de plagues, tenim una línia de serveis molt consolidada en l’àmbit de la higiene, amb un alt grau de complementarietat entre els dos camps d’actuació.

Quin valor afegit aporteu a la vostra activitat? Sempre he cregut que no només com a empresa, sinó que també com a sector, tots hem d’estirar del carro en l’avenç de qüestions que ens preocupen i amb què de vegades piquem contra una paret. Per això no podem treballar sols i col·laborem amb universitats, centres de recerca, administració… a l’hora de resoldre reptes.

Com a equip, aportem la capacitat d’innovar per trobar noves solucions davant de problemes complexos que amb les eines actuals són molt difícils de resoldre.

Què en pensa de l’associacionisme al sector? Soc un ferm defensor de l’associacionisme. Crec que treballant junts s’aconsegueixen moltes més coses que aïlladament. En un món tan globalitzat, amb problemes tan comuns, i malgrat les diferències de criteri i enfocament, el sector necessita estar ben cosit. I per això necessitem les associacions, els consensos i hem de remar junts.

Què destacaria d’ADEPAP? D’una banda, vull destacar el perfil eminentment tècnic que tenen moltes de les jornades que organitzen. També la visió innovadora que es trasllada a cada esdeveniment al qual he tingut la sort d’assistir i el concepte de germanor que es genera en compartir impressions amb col·legues professionals. I a més, aquesta visió oberta a Catalunya, Espanya i el món. Es parla d’ADEPAP a molts fòrums nacionals i internacionals, i això és resultat de la bona feina de l’associació i dels socis que la formen.

Quins creu que són els reptes més immediats per al sector? Moltíssims! A la part a què estic més vinculat i em competeix més directament un dels principals reptes és que se’ns vegi com el que som: elements necessaris per a la prevenció de la salut pública en moltíssims àmbits. Això ho aconseguim: som gestors de certs riscos ambientals, en aquest cas, el control d’organismes nocius, a més de molts altres.

Per poder avançar amb aquest esquema de treball i interactuar de tu a tu amb molts altres gestors que no són empreses privades (administració, centres de recerca, etc.) hem d’apropar-nos-hi i oferir-los la nostra visió, més pràctica.

Per tant, crec que un dels moltíssims reptes que tenim com a sector de control de plagues i de sanitat ambiental és situar el nostre sector, quant a la rellevància de les nostres tasques del dia a dia, al lloc que es mereix.

 

 

Ja fa alguns mesos que dediquem articles a parlar del control integrat de plagues i dels mètodes de control.

El control integrat de plagues, recordem-ho, és una anàlisi que s’enfoca en el maneig de plagues a llarg termini, i que utilitza una combinació d’estratègies per prevenir i controlar les infestacions de plagues. L’objectiu del control integrat és reduir la dependència dels productes químics i utilitzar tècniques més sostenibles i menys tòxiques i no en solucions a curt termini que poden generar problemes de resistència als productes químics.

Els professionals especialitzats tenim en compte tots els factors que intervenen en l’aparició i desenvolupament d’una plaga a l’hora de fer un pla per al control integrat. Tot plegat per utilitzar els mètodes més adients, ja sigui a través de mesures preventives (higiene i sanejament), mètodes passius (barreres físiques que dificultin el l’accés i al màxim possible el refugi i l’alimentació), i mètodes actius (físics i mecànics, biològics o ecològics o químics, minimitzant aquests últims tant com sigui possible).

Com explicàvem en aquest article, les feromones són substàncies que s’alliberen al medi i actuen modificant el comportament de l’insecte. Entren en el grup de mètodes biològics per al control de plagues i són importants per a diferents tipus d’aplicacions i usos.

Avui dia hi ha una llista força extensa de feromones que es comercialitzen per a diferents espècies d’insectes, entre les quals hi ha les plagues més comunes de l’àmbit ambiental i alimentari.

En el control de plagues, s’utilitzen feromones sintètiques per manipular el comportament dels insectes i controlar les seves poblacions.

Es poden fer servir per detectar plagues i avaluar-ne la intensitat i l’extensió. També per realitzar captures en massa (trampes amb atraients): molt útil, per exemple, en parcs de zones urbanes, on no és convenient utilitzar productes d’una certa perillositat.

Però també són útils per atreure insectes cap a una superfície amb un esterilitzador o un microorganisme entomopatogen (trampes amb atraients i insecticides o esterilitzadors): això té un efecte a curt termini i un cost baix i, en el cas de posar-hi un insecticida, aquesta seria una manera menys contaminant i menys perillosa d’utilitzar-lo.

I finalment, s’utilitzen per provocar confusió sexual, ja sigui en productes repel·lents o no apetibles.

L’ús de feromones, a més a més, permet als controladors de plagues monitorar la població d’insectes i determinar quan és necessari aplicar mesures de control addicionals. Per tot plegat, és important tenir molt present aquest mètode, juntament amb les mesures d’higiene i sanejament, els mètodes físics i mecànics i altres mètodes biològics.

El fet d’utilitzar aquest mètode en el control de plagues, doncs, és una forma efectiva i ecològica de reduir les poblacions d’insectes nocius sense utilitzar biocides i perillosos per al medi ambient. A més, les feromones són específiques per a cada espècie d’insecte, cosa que significa que no danyen a altres espècies no objectiu, la qual cosa ho fa una alternativa selectiva i segura.

 

 

Les paneroles són insectes amb una alta capacitat d’adaptació a l’entorn. Davant l’ús de trampes i mètodes utilitzats per eliminar-les, han alterat els seus hàbits sexuals per assegurar-se la supervivència, segons un estudi publicat recentment per l’acadèmia científica britànica The Royal Society.

Les trampes per caçar les paneroles utilitzen substàncies ensucrades per atraure-les i matar-les. I això ha fet que hagin començat a avorrir el dolç, segons conclou l’estudi. I per tant, l’esquer ja no és tan efectiu.

Ara bé, aquest rebuig pel dolç també ha alterat la vida sexual de les paneroles, ja que el sucre te un paper central en el procés reproductiu de l’alemanya (Blatella germanica). El mascle d’aquesta espècie segrega una substància que conté proteïnes, greixos i sucres per atraure les femelles i aparellar-s’hi.

Com que aquesta substància ja no té efectes d’atracció sobre les femelles, els mascles l’han canviat i millorat. L’estudi ha trobat en els animals investigats maltotriosa, un sucre més complex, més difícil de metabolitzar i que agrada més a les femelles, cosa que garanteix la reproducció.

De moment aquestes mutacions s’han trobat en paneroles criades al laboratori. Caldrà confirmar si aquests nous hàbits ja s’han estès també a les que trobem a les cuines.

Podeu veure l’estudi publicat per The Royal Society en aquest enllaç.

El Govern català va aprovar el 21 de març de 2023 el Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya 2023-2032, que permetrà assolir l’objectiu fixat per la Unió Europea de retirar l’amiant de tots els edificis públics abans del 2028 i del conjunt del territori abans de l’any 2032.

A Catalunya, encara hi ha més de 4 milions de tones d’amiant. Es troba en forma de fibrociment a les teulades, en dipòsits, baixants o jardineres, com a aïllament tèrmic i acústic. L’any 2032, bona part d’aquest amiant caducarà i cal retirar-lo, ja que les microfibres que pot alliberar si es degrada provoquen càncer i altres malalties.

El Pla nacional aprovat pel Govern conté 21 actuacions, organitzades en 4 àmbits:

La identificació de l’amiant: s’hi inclouen accions enfocades a la seva detecció, la regulació de les diferents vies d’obtenció d’informació, el tractament de les dades recollides i la formació necessària per als tècnics que han de treballar en aquest àmbit.

La retirada de l’amiant: es preveuen accions de priorització de l’erradicació en edificis públics, accions de promoció de l’eliminació de l’amiant en l’àmbit privat i accions per al dipòsit controlat i tractament segur dels residus generats així com l’impuls d’iniciatives de reciclatge.

La prevenció: incorpora accions centrades a prevenir i pal·liar els efectes negatius que provoca l’amiant. Això inclou crear campanyes de sensibilització adreçades a la ciutadania i als professionals, revisar els protocols per a les intervencions en cas d’emergència, fer seguiment de la vigilància de la salut dels treballadors que han estat exposats a l’amiant i reforçar la recerca sanitària.

Nou marc normatiu de referència: inclou actuacions que donen resposta a la necessitat de disposar d’un marc normatiu de referència per implementar amb seguretat jurídica les mesures necessàries. Es considera que per abordar la problemàtica de manera transversal i amb visió de país cal disposar d’una Llei per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya i del desenvolupament reglamentari necessari per a la seva efectivitat, així com impulsar els canvis normatius necessaris a la legislació d’àmbit estatal.

Podeu consultar el Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya 2023-2032 clicant sobre aquest enllaç.