Control d’aus urbanes, una competència dels ajuntaments

El control de les poblacions d’aus urbanes (coloms i altres ocells) correspon als ajuntaments, d’acord amb l’establert a l’article 16 del text refòs de la Llei de Protecció dels Animals. Són aquestes administracions públiques, doncs, les responsables de prendre les mesures més adients a l’espai de domini públic per tal d’evitar o reduir els possibles problemes de salut, urbanístics i les molèsties que ocasionen, vetllant alhora per mantenir un equilibri que permeti la convivència amb garanties de salubritat.

Per tot plegat, les actuacions dels municipis en aquest àmbit han d’orientar-se a definir i dur a terme plans de control integral d’aus. En aquests plans, l’anàlisi de la situació de partida és fonamental per decidir les mesures més adequades per al control de les poblacions. A més, amb aquesta finalitat, l’ajuntament pot informar els veïns i propietaris d’immobles sobre les actuacions preventives que han d’adoptar i, si escau, prendre les mesures oportunes perquè es compleixin les directrius marcades des de cada consistori.

En aquest sentit, la Diputació de Barcelona té actualment oberta una convocàtoria d’ajuts econòmics (fins el 9/02/2023) per a les actuacions de Salut ambiental dels ajuntaments, que es pot consultar aquí. Aquest mateix organisme ofereix també un servei d’assessorament per al control d’aus urbanes.

Publicades les dates de l’entrada en vigor d’apartats del RD sobre prevenció i control de la legionel·losi

El RD 487/2022, pel qual d’estableixen els requisits sanitaris per a la prevenció i control de la legionel·losi, va entrar en vigor el 2 de gener de 2023. Però no tots els apartats de la normativa han entrat en vigor en aquesta data, ja que alguns ho faran al llarg dels propers anys.

Per aquest motiu, el Ministeri de Sanitat també va emetre una nota informativa amb les dates d’entrada en vigor d’alguns del apartats del nou Reial Decret.

La nota informativa Relació de dates d’entrada en vigor dels diferents apartats del Reial Decret 487/2022, de 21 de juny, per qual d’estableixen els requisits sanitaris per a la prevenció i el control de la legionel·losi es pot consultar aquí.

Kraken: la nova variant de la covid que ve dels Estats Units

La nova variant XBB.1.5 del virus de la covid descoberta a Nova York, anomenada comunament Kraken, amenaça d’expandir-se a escala global durant les properes setmanes i causar una nova onada de contagis, amb el consegüent augment d’hospitalitzacions de persones vulnerables.

Les dades dels Estats Units indiquen que XBB.1.5 té una capacitat de contagi molt superior a la de qualsevol variant anterior i s’ha convertit ràpidament en la variant majoritària al país. Forma part de la família de variants òmicron, que es caracteritzen per una alta capacitat de contagi i un risc baix de causar complicacions greus en persones vacunades. S’espera que aquesta variant s’imposi com la més comú a Europa ben aviat.

La capacitat més gran de propagació del virus XBB.1.5 s’explica per una mutació que li permet fixar-se millor a les cèl·lules que infecta, segons ha demostrat Yunlong Cao, de la Universitat de Pequín. Concretament, la mutació F486P permet fixar-se millor al receptor ACE2 de les cèl·lules humanes. D’aquesta manera, la nova variant conserva l’alta capacitat d’evadir-se dels anticossos de la variant XBB.1, de la qual baixa, ia més a més li suma una capacitat més gran d’infectar cèl·lules.

Les vacunes que s’administren ara a Espanya com a dosi de reforç es van dissenyar per immunitzar contra les variants de la família òmicron i protegeixen millor contra els coronavirus XBB que les vacunes que es van fer servir per a les dosis anteriors, va informar al diari La Vanguardia Magda Campins, epidemiòloga de l’hospital Vall d ‘Hebron i presidenta del comitè científic assessor de la covid de Catalunya.

Per tot plegat, les autoritats sanitàries recomanen seguir les pautes vacunació amb la corresponent dosi de record i prendre les precaucions ja conegudes: higiene de mans i mascareta en llocs tancats i amb molta densitat de persones, com ara el transport públic.

Des d’ADEPAP, a més, continuem insistint en la importància de les desinfeccions professionals especialitzades per evitar al màxim la propagació de virus i bacteris.

Aprovat un nou Reial Decret per a la gestió d’envasos i residus d’envasos

El nou RD 1055/2022 d’envasos i residus d’envasos té com a objectiu prevenir i reduir l’impacte dels envasos i residus d’envasos al medi ambient al llarg de tot el cicle de vida d’aquests i contribuir a la transició cap a una economia circular. Mitjançant aquest Reial Decret s’incorpora a la legislació espanyola la Directiva (UE) 2018/852 relativa als envasos i residus d’envasos, i es desenvolupa la Llei 7/2022 pel que fa als requisits de responsabilitat ampliada del productor, aplicada a tots els envasos posats al mercat i residus d’envasos generats al territori de l’Estat: domèstics, comercials o industrials i independentment dels materials utilitzats per produir-los, d’acord amb l’actual legislació de la UE.

La nova normativa estableix, tanmateix, mecanismes per incrementar la transparència i el seguiment adequat i control de les obligacions dels productors, tant pel que fa a la posada al mercat de productes com pel que fa a la gestió dels residus d’aquests.

Per això, d’acord amb el principi de jerarquia de residus, s’estableixen mesures destinades com a primera prioritat a la prevenció de la producció de residus d’envasos, i successivament a la reutilització d’envasos, al reciclatge i altres formes de valorització dels residus d’envasos. Tot plegat per aconseguir la reducció i l’eliminació final d’aquests residus.

Aquesta nova norma aplica a tots aquells productors que treballin en els àmbits del cartró, la comercialització, els envasos, la gestió de residus, la fusta, el plàstic, els productes alimentaris, el vidre i les substàncies perilloses, entre d’altres.

En aquesta mateixa línia i també en relació a la Llei 7/2022, el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública va aprovar el passat 30 de desembre de 2022 l’Ordre HFP/1314/2022, que regula el compliment de les obligacions derivades del nou Impost Especial sobre els Envasos de Plàstic no reutilitzables, que va entrar en vigor el dia 1 de gener de 2023. Amb aquesta Ordre, s’aprova el model d’autoliquidació de l’Impost 592 i el model de sol·licitud de devolució A22. Així mateix, estableix el procediment d’Inscripció al Registre Territorial i la gestió i presentació del Llibre de Comptabilitat i d’Existències.

Les noves plagues: senglars, conills i cabirols

Més enllà de les plagues més conegudes (rates, mosquits, vespa asiàtica, paneroles o xinxes, entre d’altres), cada cop és més habitual sentir parlar de noves plagues, en aquest cas de mamífers, que proliferen als entorns urbans i/o agrícoles i creen problemes per allà on passen.

Cada cop són més els porcs senglars que surten de boscos i muntanyes i s’acosten a les ciutats, especialment a les grans, on poden trobar aliment de manera fàcil entre la brossa acumulada prop de contenidors. A més, aquests animals han perdut la por a les persones i fins i tot als vehicles. Tenen un olfacte molt desenvolupat per poder detectar arrels i cucs sota terra i això fa que puguin localitzar menjar amagat i per poder accedir-hi provoquin destrosses. Tot i que Unió de Pagesos va reclamar ja fa anys que se suprimissin les vedes per caçar aquesta i altres espècies, com els cabirols, els experts avisen que per molt que se n’augmenti la caça, això no és una solució per si sola, ja que es reprodueixin més i fan reproduir animals més joves per continuar creixent com a espècie. Les esterilitzacions tampoc seran efectives si no s’hi posen molts més recursos dels que s’hi dediquen avui dia, diuen.

Enguany els mitjans de comunicació també s’han fet ressò de plagues de conills al pla de Lleida. Aquestes plagues són un problema habitual al Segrià, però cada cop d’estenen a més poblacions i a més plantacions d’arreu de Catalunya, per la seva gran capacitat reproductiva. Els conills destrossen les collites ja que no només mengen el que troben arran de terra i roseguen les soques dels arbres podent-ne provocar la mort, sinó que també salten de branca a branca fins a destroçar-los. El govern de la Generalitat ja va reconeixer aquest estiu passat que les densitats de conills són “excessives” i que han crescut sense parar l’última dècada. Per resoldre-ho, el Departament d’Acció Climàtica va idear unes primeres propostes: avançar la temporada de caça, prohibir capturar guineus, posar gàbies trampa per a conills o cartografiar les zones afectades.

De la seva banda, el cabirol és un dels animals salvatges que acostuma a fer malbé els conreus, especialment a la vinya, menjant els brots tendres i evitant que ja no en surti raïm. Normalment, ataca des de principis de la primavera i fins l’agost. Els pagesos del Priorat denuncien que és un mal endèmic.

 

 

 

Les xinxes també estan actives a l’hivern

Tot i que la majoria de plagues acostumen a augmentar durant els mesos més càlids de l’any, n’hi ha d’altres que no són tan estacionals i que perduren, d’una manera o altra, també en els mesos de fred.

És el cas dels tèrmits, les aranyes, els rosegadors o les xinxes de llit. Aquestes últimes solen habitar en climes temperats, però com que s’amaguen en llocs concrets dels habitatges i la temperatura d’aquests sol ser més càlida que a l’exterior, és una plaga que es pot patir, i molt, també a l’hivern.

Les xinxes de llit o domèstiques (Cimex lectularius) són molt difícils d’eliminar -calen diverses actuacions per eradicar-les- i se solen amagar als matalassos, capçals, sofàs, esquerdes dels mobles i fins i tot als sòcols dels habitatges. A la nit, surten a xuclar la sang dels mamífers, ja siguin persones o animals, que hi visquin.

Algunes persones responen a infestacions de les xinxes de llit amb ansietat, estrès i insomni. També es poden produir infeccions de la pell i cicatrius en rascar les picades.

Aquests insectes arriben als habitatges transportades per les persones i per tant, cal tenir molta cura, especialment si es viatja a països de climes càlids o temperats. En aquests casos, cal que es revisin a fons les estances on es passarà la nit, així com les maletes en tornar a casa. També cal rentar la roba que s’ha utilitzat durant el viatge a la màxima temperatura possible. I, un cop la plaga ja és present, cal l’actuació de professionals especialitzats en control de plagues, per la complexitat a l’hora de combatre aquests insectes.

Els ratpenats: depredadors per al control de plagues

Els ratpenats, com altres depredadors naturals, poden ajudar a controlar tant plagues agrícoles que afecten els cultius, com d’altres que suposen un problema per a la salut humana, com per exemple els mosquits. A Catalunya hi ha una trentena d’espècies de ratpenats comptabilitzades avui dia. Entre aquestes, hi ha espècies de mida petita, que fan escassament vint centímetres de llargada, fins a espècies que mesuren mig metre de punta a punta d’ala.

A casa nostra trobem des de ratpenats que cacen i viuen a les cotes més altes dels Pirineus, que es refugient entre els blocs de pedra de les tarteres, fins a espècies de terra baixa que es refugien a les coves marines. La seva dieta és igualment variada, i contra la percepció popular, no tots s’alimenten d’insectes voladors: n’hi ha que es llancen sobre el terra o sobre la vegetació per agafar les seves preses, sovint no voladores (aranyes, artròpodes varis, ortòpters que s’amaguen a la vegetació), d’altres cacen només larves i insectes emergents de l’aigua, pescant-los al vol amb les seves potes quan estan arran de superfície, i finalment n’hi ha una bona colla que cacen les seves preses al vol.

Els factors que converteixen els ratpenats en reguladors de plagues són la seva voracitat (mengen fins a un 50% del seu pes en aliment cada nit); la dieta variada; la capacitat d’adaptar-se a multitud d’hàbitats diferents i el fet que estan actius durant els mesos més càlids, quan també hi ha la major part de plagues.

Al delta de l’Ebre, gràcies a un estudi de l’entitat Galanthus, s’ha pogut comprovar com els ratpenats fan baixar les poblacions del barrinador de l’arròs per sota del llindar de tractament, estalviant un mínim de 40 euros per hectàrea només en tractaments. El més rellevant d’aquest cas particular és que té lloc en unes parcel·les de cultiu, a l’Illa de Buda, on la densitat de plaga era elevada i on les maresmes circumdants actuen, teòricament, com a reservori de la plaga, fent molt improbable a priori que s’arribi a una regulació natural. Sis anys després que es col·loquessin a la zona unes 80 caixes refugi per a ratpenats, ja s’hi havia instal·lat uns 3.500 ratpenats, que són els responsables de mantenir a ratlla el barrinador de l’arròs.

Però els ratpenats també poden ser útils per controlar plagues no agrícoles. És el cas d’una escola de Màlaga que els fa servir per controlar plagues de mosquits. Amb l’objectiu de reduir les poblacions de mosquits que apareixen al col·legi d’educació infantil i primària Los Guindos (Màlaga) a causa de les aigües que acumula, el centre educatiu ha decidit contractar els serveis d’una empresa que instal·la caixes –elaborades amb fusta ecològica– en llocs on els ratpenats no tenen refugis. D’aquesta manera, a la nit, aquests animals poden fer parades als habitacles que imiten els seus espais naturals per sentir els insectes i menjar-se’ls.

El 26 de gener se celebra el Dia Mundial de l’Educació Ambiental

El 26 de gener se celebra el Dia Mundial de l’Educació Ambiental amb el propòsit de conscienciar la ciutadania perquè conservi i protegeixi el medi ambient amb la realització d’accions i activitats.

Es considera que la primera recomanació oficial de nivell internacional que postula la necessitat d’utilitzar l’eina educativa com a resposta a la problemàtica ambiental és la Declaració sobre el Medi Humà, document final de la Conferència de Nacions Unides sobre el Medi Humà, celebrada a la ciutat sueca d’Estocolm del 5 al 16 de juny de 1972. La celebració del Dia Mundial de l’Educació Ambiental té el seu origen l’any 1975, any en què es va celebrar a Belgrad (capital llavors de Iugoslàvia i actual capital de Sèrbia), el Seminari Internacional d’Educació Ambiental, en què van participar experts de més de 70 països.

En aquest esdeveniment es van establir els principis de l’educació ambiental en el marc dels programes de les Nacions Unides. Com a resultat es va publicar la Carta de Belgrad, en la qual es plasmen les reivindicacions fonamentals i els principals objectius de l’educació ambiental.

Els principals objectius de la celebració d’aquesta efemèride són els següents:

  • Fer que les persones prenguin consciència i se sensibilitzin pel que fa als problemes mediambientals del seu entorn, perquè puguin cercar, protegir i oferir solucions a aquests problemes.
  • Educar la societat perquè entenguin què és el medi ambient, la seva importància i el delicat equilibri que hi ha entre persones i natura.
  • Transmetre valors mediambientals.
  • Ajudar els grups socials a desenvolupar les habilitats necessàries per cercar solucions als problemes ecològics del seu entorn immediat.
  • Portar les estadístiques a la realitat en matèria mediambiental i ensenyar les persones a avaluar l’evolució del procés, bé sigui per evidenciar la millora o detectar un problem cada cop més palès.
  • Incentivar la participació de la societat en la recerca de solucions als problemes del medi ambient i que s’adonin que tenen el deure d’exigir als governs que prenguin mesures.

La diada serveix també per explicar quines accions es desenvolupen i es recomana fer servir les xarxes socials (Twitter, Facebook, Instagram…) i els hashtags #EA26 #EducacioAmbiental i #DiaMundialEducacioAmbiental

 

Pacte Verd de la Comissió Europea: propostes per fer dels productes sostenibles la norma

La Comissió va presentar aquest 2022 un paquet de propostes del Pacte Verd Europeu per fer dels productes sostenibles la norma a la UE, fomentar els models de negoci circulars i capacitar els consumidors de cara a la transició ecològica. Com es va anunciar al Pla d’Acció per a l’Economia Circular, la Comissió proposa noves normes perquè gairebé tots els béns físics comercialitzats a la Unió Europea siguin més respectuosos amb el medi ambient, adaptats a l’economia circular i eficients des del punt de vista energètic en tot el cicle de vida, des de la fase de disseny fins al seu ús quotidià, reconversió i eliminació.

La proposta de Reglament sobre el disseny ecològic dels productes sostenibles fa referència al disseny de productes, el qual determina fins al 80% de l’impacte mediambiental del seu cicle de vida. Estableix nous requisits per fer que els productes siguin més duradors, fiables, reutilitzables, actualitzables, reparables, més fàcils de mantenir, renovar i reciclar i eficients en l’ús de l’energia i els recursos. A més, els requisits d’informació específics dels productes han de garantir que els consumidors coneguin l’impacte mediambiental de les compres. Tots els productes regulats tindran passaports digitals de productes, cosa que en facilitarà la reparació o reciclatge i el seguiment de les substàncies preocupants a tota la cadena de subministrament. També es pot introduir l’etiquetatge corresponent. Així mateix, la proposta comprèn mesures per posar fi a la destrucció de béns de consum no venuts, ampliar la contractació pública ecològica i oferir incentius per als productes sostenibles.

Podeu ampliar la informació sobre el paquet complet de noves propostes aquí.

Mesures d’higiene i sanejament del medi com a mètode de control de plagues

El control integrat  de plagues significa controlar els organismes perjudicials utilitzant estratègies de  practiques de control i prevenció per tal d’evitar que les plagues superin el llindar de dany o tolerància, així com mètodes que minimitzin la utilització de biocides, mitigant o reduint al mínim els riscos que plantegen aquests productes per a la salut humana i el medi ambient. Per tant, els biocides s’usen només quan són estrictament necessaris.

Hi ha diversos mètodes per a dur a terme aquest control integrat, entre els quals, les mesures d’higiene i sanejament del medi. Aquestes actuacions tenen dues finalitats importants. D’una banda, evitar l’entrada a les edificacions dels possibles organismes susceptibles d’originar una plaga. Això consisteix en la col·locació de barreres físiques (mosquiteres, aïllaments, dobles portes, segellat d’esquerdes i forats, etc.). De l’altra, controlar els factors que m’afavoreixen l’aparició i el desenvolupament (existència de llocs on poden trobar menjar, acumulació d’escombraries, recer i condicions ambientals de temperatura i humitats adequades per al seu desenvolupament, etc.).

Cal tenir present que hi ha molts factors que afavoreixen o dificulten el desenvolupament d’una plaga. Els principals són ambientals, nutricionals, biològics i les característiques intrínseques de cada espècie.

Quan als factors ambientals, cal tenir en compte la temperatura, la humitat, les zones de refugi i de nidificació. Pel que fa als nutricionals, són la disponibilitat d’aigua (punts d’estancament d’aigua, escapaments, etc.) i d’aliments (matèria orgànica en forma d’escombraries, brutícia, animals que puguin ser parasitats, etc.). Entre els principals factors biològics, trobem la competència entre espècies, la depredació, el parasitisme i els organismes patògens. Finalment, la velocitat de multiplicació, la natalitat i mortalitat, el comportament, la duració del cicle evolutiu i el potencial de supervivència són factors de les característiques intrínseques de cada espècie.

Els professionals especialitzats tenim en compte tots aquests factors a l’hora de fer un pla per al control integrat de plagues per utilitzar els mètodes més adients, ja sigui a través de mesures preventives (higiene i sanejament), mètodes passius (barreres físiques que dificultin el l’accés i al màxim possible el refugi i l’alimentació), i mètodes actius (físics i mecànics, biològics o ecològics o químics).

Aquesta metodologia de treball (control integrat  de plagues) representa una manera més sostenible d’evitar la proliferació d’organismes nocius minimitzant els riscos per a la salut i el medi ambient.