El Parlament europeu prohibeix el greenwashing

El greenwashing (o màrqueting verd) és una pràctica de màrqueting  destinada a crear una imatge il·lusòria de responsabilitat ecològica i que utilitzen algunes empreses per fer creure la seva audiència que són respectuoses amb el medi ambient.

Amb l’objectiu de combatre aquesta pràctica enganyosa, el Parlament europeu va aprovar el mes de gener passat una nova llei que la prohibeix. Així, es pretén protegir els consumidors de pràctiques de màrqueting enganyoses i ajudar-los a prendre millors decisions de compra. Per aconseguir-ho, a la llista de pràctiques comercials prohibides de la UE s’hi afegiran una sèrie d’hàbits de comercialització problemàtics relacionats amb el greenwashing i l’obsolescència primerenca dels béns.

Amb aquesta decisió, les noves normes que es desplegaran arran de la llei vetllaran perquè l’etiquetatge dels productes sigui més clar i fiable, prohibint l’ús de reclams mediambientals generals com a “ambientalment amigable”, “natural”, biodegradable, “climàtic” neutral o “eco” sense proves.

Així mateix, també es regularà l’ús d’etiquetes de sostenibilitat, atesa la confusió causada per la proliferació i la manca d’ús de dades comparatives. En el futur, només es permetran a la UE etiquetes de sostenibilitat basades en sistemes oficials de certificació o establertes per les autoritats públiques.

A més, la Directiva prohibirà les afirmacions que un producte té un impacte neutre, reduït o positiu al medi ambient a causa dels sistemes de compensació d’emissions.

Un altre objectiu important de la nova llei és fer que els productors i els consumidors se centrin més en la durabilitat dels béns. En el futur, la informació de garantia haurà de ser més visible i es crearà una nova etiqueta harmonitzada per donar més protagonisme a les mercaderies amb un període de garantia ampliat.

Les noves normes també prohibiran les reclamacions de durabilitat infundades (per exemple, dir que una rentadora durarà 5.000 cicles de rentat si això no és cert en condicions normals), demana substituir els consumibles abans del que és estrictament necessari (sovint el cas amb tinta de impressora, per exemple), i quan es presentin els béns com a reparables quan no ho siguin.