Una tardor càlida pot provocar plagues d’eruga processionària

L’eruga processionària o processonària del pi és la denominació popular que rep la Thaumetopea pytocampa, en referència amb la manera curiosa que té de moure’s per terra: són erugues que es mouen en filera, una rere l’altra.

Aquest insecte es pot trobar a la zona mediterrània europea i africana, tot i que també es troba en algunes parts d’Alemanya, Suïssa, Hongria i Bulgària. Un dels principals factors que frena la seva expansió són les baixes temperatures, cosa que fa només pugui sobreviure en zones on l’hivern no és rigorós (temperatures mínimes superiors a uns -15 °C).

A causa del canvi climàtic, aquestes temperatures mínimes han anat pujant, i la distribució d’aquesta espècie s’està expandint cap el nord i cap a altituds superiors. És present a tota la península Ibèrica, incloses les illes Balears. A Menorca hi és present des de fa 50 anys, quan van fer-se repoblacions forestals amb pins espanyols.

Aixó doncs, amb el canvi climàtic i la pujada global de les temperatures, amb tardors cada cop més càlides, els cicles de vida de moltes espècies s’alteren i ara troben condicions favorables per adaptar-se a aquest període estacional i transformar-se en veritables plagues de tardor. A tardors i hiverns suaus més proliferació de l’eruga processionària a la primavera.

Els individus adults en forma de papallones s’aparellen a l’estiu. Aquestes papallones dipositen els ous als arbres des de finals de juny fins a finals de setembre, de manera que les larves generalment neixen durant octubre i novembre. Cada posta pot comptar amb entre 100 i 300 ous, que la femella protegeix mitjançant la col·locació d’escates del propi cos. Des del seu naixement comencen a alimentar-se dels pins i generen bosses que els serveixen de protecció fins a l’arribada de la primavera, estació que aprofiten per baixar a terra.

Aquesta espècie comporta riscos per a les persones. El pèl urticant de la processionària pot desprendre’s i quedar suspès a l’aire, cosa que pot irritar tant les vies respiratòries com la pell i, en alguns casos, pot causar reaccions de tipus al·lèrgic. Aquesta reacció és culpa del verí que tenen aquestes erugues, la Thaumatopina. Quan es produeix un contacte entre la ‘Thaumatopina’ i el cos humà, s’allibera histamina, i això desemboca en una reacció de tipus al·lèrgic. La composició d’aquesta substància, de fet, és molt semblant a la toxina que tenen les ortigues, i pot provocar inflor, picor i asma, o una classe de dermatitis que s’anomena «dermatitis de l’eruga».