Una Salut: la intersecció de salut humana, salut animal i salut ambiental

Una (sola) Salut (One Health en anglès) és un concepte definit per l’Organització Mundial de la Salut com un enfocament dirigit a la col·laboració en múltiples estaments públics i privats per assolir els millors resultats possibles de política pública de salut.  El Grup de Treball de la Iniciativa One Health (OHITF) ho defineix com “els esforços de col·laboració de múltiples disciplines que treballen de manera local, nacional i mundial, per aconseguir una salut òptima per a les persones, els animals i el medi ambient”.

A causa dels temors mundials al voltant dels brots d’influença H5N1 (grip aviària) de principis i mitjans de la dècada de 2000, l’Associació Mèdica Veterinària Nord-americana va establir un Grup de Treball de la Iniciativa One Health el 2006 per promoure l’associació entre organitzacions mèdiques veterinàries i humanes el 2007, i es va recomanar un enfocament “una sola salut” com a resposta als brots mundials de malalties.

Arran d’aquestes iniciatives, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) es van unir amb el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF), la Coordinació d’Influència del Sistema de les Nacions Unides i el Banc Mundial per desenvolupar un marc de treball titulat “Contributing a One World, One Health-A Strategic Framework per reduir Risks of Infectious Diseases at the Animal-Human- Ecosystems Interface” el 2008, reiterant les recomanacions per a una salut mundial amb enfocament One Health.

La importància d’aquest concepte en els darrers anys pren encara més rellevància pels canvis que s’han produït en les interaccions entre persones, animals, plantes i medi ambient. I la pandèmia de la COVID-19 reforça encara més la necessitat d’aquest enfocament multidisciplinari.

La població humana no para de créixer i expandir-se a noves àrees geogràfiques, cosa que fa que entri cada cop més en contacte estret amb animals salvatges i domèstics, augmentant la possibilitat de transmissió de malalties zoonòtiques. Cal recordar que, segons l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE), un 60% de les malalties infeccioses humanes conegudes són d’origen animal.

D’altra banda, el canvi climàtic, la desforestació o l’augment de la ramaderia intensiva són altres factors nocius per a la sostenibilitat del planeta. La ramaderia intensiva afavoreix tant la  transmissió de malalties d’animals a persones com un elevat consum d’aigua i la contaminació del sòl. La desforestació és la causa directa de la pèrdua d’hàbitat de milions d’espècies, que es desplacen cada cop més a prop de les persones i hi entren en contacte.

Així mateix, amb els moviments globals de persones, animals i mercaderies, en un món cada cop més interconnectat, el brot d’una malaltia infecciosa en un país es port convertir ràpidament, com s’ha demostrat recentment amb el coronavirus, en una situació d’emergència mundial amb efectes devastadors. Com a conseqüència del ràpid augment dels viatges internacionals en les últimes dècades, les malalties i vectors de transmissió es poden dispersar ràpidament a través de les fronteres a nivell mundial.

Des d’ADEPAP apostem fermament per aquesta visió àmplia i connectada de la salut humana, la salut alimentària i l’ambiental. I per això creiem que la nostra activitat s’ha de basar en la prevenció, en les actuacions integrades i integrals, i en un sistema de gestió de control de plagues i desinfeccions el més sostenibles possibles i respectuosos amb l’entorn.