Salut ambiental i economia. La necessitat d’una estratègia basada en els co-beneficis

Durant dècades s’havia considerat que la salut i el medi ambient generaven un gran cost econòmic. No obstant això, en els últims dos anys, l’epidèmia de la COVID-19 ha posat en dubte aquesta visió i s’ha demostrat que, de fet, són la base de les economies a tot el planeta.

La contaminació de l’aire, sobretot en països on impera el negacionisme, suposa un alt cost en vides i, a més, dilapida els recursos que cal dedicar a la salut. Cada any moren per la contaminació de l’aire 7 milions de persones, 600 mil de les quals són nens.

La presa de consciència sobre la importància de la salut ambiental per a l’economia queda palesa en les decisions preses per organitzacions internacionals de referència. Arran de la pandèmia de la COVID-19, el mes de maig de 2021 l’OMS va fer públic un document que establia diversos principis per al disseny i la difusió d’una política de salut ambiental aplicable en diferents àmbits governamentals. Aquestes directrius, especialment pel que fa a l’Estratègia mundial de l’OMS sobre salut, medi ambient i canvi climàtic, es poden consultar en aquest enllaç.

Així que és vital reconèixer que la relació entre salut i medi ambient és a la base de la salut planetària i passar de l’anàlisi costos-beneficis a l’anàlisi dels co-beneficis. Ara que el món intenta gestionar les crisis planetàries en matèria de medi ambient i salut, la incapacitat d’actuar eficaçment es deu, en gran part, als suposats costos que aquestes mesures tindrien per a “l’economia”, entesa com la manera de produir i abastir-nos.

No hi ha dubte que la transició perquè el nostre sistema econòmic s’allunyi de l’autodestrucció té un cost, però aquest preu és clarament inferior a no fer la transició. Per això, cal construir un sistema que reconegui que no s’ha de triar entre salvar l’economia i salvar vides, ni entre l’economia i el medi ambient. Si degradem el medi ambient, destruïm la nostra salut i les bases de tota activitat econòmica.

Per tant, el que realment és necessari és protegir simultàniament aquestes tres valuoses dimensions de l’existència humana: salut, medi ambient i economia i, en conseqüència, deixar enrere la relació costos-beneficis que segueix dominant el paradigma i la presa de decisions actuals.

Cal doncs, passar a una estratègia de co-beneficis que tingui en compte el valor intrínsec de la salut de les persones i del planeta i la seva importància com a base de qualsevol activitat econòmica. Si s’assumeix aquesta perspectiva, s’entendrà que mitigar el canvi climàtic no només és vital per a la salut i el benestar col·lectius sinó que produeix considerables estalvis socials derivats de la millora de la qualitat humana en salut i higiene, així com en la millora de la qualitat dels processos empresarials, reduint alhora costos i impactes ambientals.