Els ratpenats: depredadors per al control de plagues

Els ratpenats, com altres depredadors naturals, poden ajudar a controlar tant plagues agrícoles que afecten els cultius, com d’altres que suposen un problema per a la salut humana, com per exemple els mosquits. A Catalunya hi ha una trentena d’espècies de ratpenats comptabilitzades avui dia. Entre aquestes, hi ha espècies de mida petita, que fan escassament vint centímetres de llargada, fins a espècies que mesuren mig metre de punta a punta d’ala.

A casa nostra trobem des de ratpenats que cacen i viuen a les cotes més altes dels Pirineus, que es refugient entre els blocs de pedra de les tarteres, fins a espècies de terra baixa que es refugien a les coves marines. La seva dieta és igualment variada, i contra la percepció popular, no tots s’alimenten d’insectes voladors: n’hi ha que es llancen sobre el terra o sobre la vegetació per agafar les seves preses, sovint no voladores (aranyes, artròpodes varis, ortòpters que s’amaguen a la vegetació), d’altres cacen només larves i insectes emergents de l’aigua, pescant-los al vol amb les seves potes quan estan arran de superfície, i finalment n’hi ha una bona colla que cacen les seves preses al vol.

Els factors que converteixen els ratpenats en reguladors de plagues són la seva voracitat (mengen fins a un 50% del seu pes en aliment cada nit); la dieta variada; la capacitat d’adaptar-se a multitud d’hàbitats diferents i el fet que estan actius durant els mesos més càlids, quan també hi ha la major part de plagues.

Al delta de l’Ebre, gràcies a un estudi de l’entitat Galanthus, s’ha pogut comprovar com els ratpenats fan baixar les poblacions del barrinador de l’arròs per sota del llindar de tractament, estalviant un mínim de 40 euros per hectàrea només en tractaments. El més rellevant d’aquest cas particular és que té lloc en unes parcel·les de cultiu, a l’Illa de Buda, on la densitat de plaga era elevada i on les maresmes circumdants actuen, teòricament, com a reservori de la plaga, fent molt improbable a priori que s’arribi a una regulació natural. Sis anys després que es col·loquessin a la zona unes 80 caixes refugi per a ratpenats, ja s’hi havia instal·lat uns 3.500 ratpenats, que són els responsables de mantenir a ratlla el barrinador de l’arròs.

Però els ratpenats també poden ser útils per controlar plagues no agrícoles. És el cas d’una escola de Màlaga que els fa servir per controlar plagues de mosquits. Amb l’objectiu de reduir les poblacions de mosquits que apareixen al col·legi d’educació infantil i primària Los Guindos (Màlaga) a causa de les aigües que acumula, el centre educatiu ha decidit contractar els serveis d’una empresa que instal·la caixes –elaborades amb fusta ecològica– en llocs on els ratpenats no tenen refugis. D’aquesta manera, a la nit, aquests animals poden fer parades als habitacles que imiten els seus espais naturals per sentir els insectes i menjar-se’ls.