Els mètodes químics per al control de plagues

Les mesures d’higiene i sanejament del medi, els mètodes mecànics i físics i els biològics són molt útils i s’apliquen abans de recórrer a l’ús de productes químics, més nocius per al medi i per a les persones, i per als quals cada cop hi ha més restriccions. L’elecció del mètode adequat dependrà del tipus de plaga, l’entorn en el qual es torba i altres factors.

Els  mètodes químics més comuns utilitzats per a controlar plagues urbanes, són els insecticides, els rodenticides, els fumigants i els repel·lents.

Els insecticides són productes químics que s’utilitzen per matar insectes; poden ser aplicats en forma d’aerosol, líquid, pols o granulat. D’altra banda, els rodenticides són productes químics que s’utilitzen per matar rates i ratolins; poden ser aplicats en forma d’esquer o líquid. Els fumigants són productes químics que s’utilitzen per controlar plagues d’insectes en àrees tancades; s’apliquen en forma de gas i poden ser molt efectius per a eliminar plagues com els tèrmits. Finalment, els repel·lents són productes químics que s’utilitzen per allunyar les plagues; poden ser aplicats en forma d’aerosol, líquid o en un altre format.

Existeixen diversos tipus d’insecticides, que es classifiquen segons la seva forma d’acció, la seva química i el seu ús. A continuació, es mencionem alguns dels tipus més comuns d’insecticides:

1. Organofosforats: actuen com a inhibidors de l’enzim acetilcolinesterasa en el sistema nerviós, que provoquen paràlisi i mort. Són altament tòxics i han de ser manejats amb cura.
2. Carbamats: actuen de manera similar als organofosforats. Són menys tòxics que aquests últims, però encara poden ser perillosos per als humans i altres animals.
3. Piretroids: insecticides sintètics que es basen en els compostos naturals dels piretroids dels insectes. Són menys tòxics que els organofosforats i carbamats, però encara així han de ser utilitzats amb precaució.
4. Neonicotinoids: actuen com a agonistes del receptor de nicotina en el sistema nerviós dels insectes, provocant paràlisi i mort. Són relativament nous en el mercat i s’utilitzen àmpliament en l’agricultura. No obstant, aquets insecticides són objecte de preocupació a causa del seu impacte en els pol·linitzadors, com les abelles i altres insectes beneficiosos per al medi.
5. Insecticides biològics: es basen en organismes vius o els seus productes per a controlar les plagues. Exemples d’insecticides biològics inclouen bacteris, fongs, virus i nematodes.

Pel que fa als raticides, els grups principals són els anticoagulants, els més utilitzats, que actuen interferint amb la capacitat dels rosegadors per a coagular la sang. Aquests verins contenen substàncies químiques que inhibeixen la producció de vitamina K, que és necessària per a la coagulació de la sang. També hi ha les substàncies que actuen sobre els nivells de calci i els inhibidors de bacteris intestinals.

És important tenir en compte que els productes químics poden ser tòxics per als éssers humans i els animals domèstics i, per tant, han de ser manejats amb cura. A més, és recomanable utilitzar mètodes de control no químics sempre que sigui possible, com l’eliminació de fonts d’aliment i aigua, el segellament d’esquerdes i l’eliminació de refugis per a plagues.

Justament, el control integrat és un sistema que permet controlar els organismes perjudicials utilitzant estratègies de pràctiques de control i prevenció per tal d’evitar que les plagues superin el llindar de dany o tolerància, així com prioritzar mètodes que minimitzin la utilització de biocides, mitigant o reduint al mínim els riscos que plantegen aquests productes per a la salubritat dels productes alimentaris i del nostre entorn, així com per a la protecció de la nostra salut.

El Control Integrat de Plagues és una anàlisi que s’enfoca en el maneig de plagues a llarg termini, i que utilitza una combinació d’estratègies per prevenir i controlar les infestacions de plagues. L’objectiu del control integrat és reduir la dependència dels productes químics i utilitzar tècniques més sostenibles i menys tòxiques i no en solucions a curt termini que poden generar problemes de resistència als productes químics. Les poblacions de plagues es tornen cada vegada més resistents, la qual cosa fa que els biocides siguin menys efectius.

Els professionals especialitzats tenim en compte tots els factors que intervenen en l’aparició i desenvolupament d’una plaga a l’hora de fer un pla per al control integrat. Tot plegat per utilitzar els mètodes més adients, ja sigui a través de mesures preventives (higiene i sanejament), mètodes passius (barreres físiques que dificultin el l’accés i al màxim possible el refugi i l’alimentació), i mètodes actius (físics i mecànics, biològics o ecològics o químics, minimitzant aquests últims tan com sigui possible).