Mesures d’higiene i sanejament del medi com a mètode de control de plagues

El control integrat  de plagues significa controlar els organismes perjudicials utilitzant estratègies de  practiques de control i prevenció per tal d’evitar que les plagues superin el llindar de dany o tolerància, així com mètodes que minimitzin la utilització de biocides, mitigant o reduint al mínim els riscos que plantegen aquests productes per a la salut humana i el medi ambient. Per tant, els biocides s’usen només quan són estrictament necessaris.

Hi ha diversos mètodes per a dur a terme aquest control integrat, entre els quals, les mesures d’higiene i sanejament del medi. Aquestes actuacions tenen dues finalitats importants. D’una banda, evitar l’entrada a les edificacions dels possibles organismes susceptibles d’originar una plaga. Això consisteix en la col·locació de barreres físiques (mosquiteres, aïllaments, dobles portes, segellat d’esquerdes i forats, etc.). De l’altra, controlar els factors que m’afavoreixen l’aparició i el desenvolupament (existència de llocs on poden trobar menjar, acumulació d’escombraries, recer i condicions ambientals de temperatura i humitats adequades per al seu desenvolupament, etc.).

Cal tenir present que hi ha molts factors que afavoreixen o dificulten el desenvolupament d’una plaga. Els principals són ambientals, nutricionals, biològics i les característiques intrínseques de cada espècie.

Quan als factors ambientals, cal tenir en compte la temperatura, la humitat, les zones de refugi i de nidificació. Pel que fa als nutricionals, són la disponibilitat d’aigua (punts d’estancament d’aigua, escapaments, etc.) i d’aliments (matèria orgànica en forma d’escombraries, brutícia, animals que puguin ser parasitats, etc.). Entre els principals factors biològics, trobem la competència entre espècies, la depredació, el parasitisme i els organismes patògens. Finalment, la velocitat de multiplicació, la natalitat i mortalitat, el comportament, la duració del cicle evolutiu i el potencial de supervivència són factors de les característiques intrínseques de cada espècie.

Els professionals especialitzats tenim en compte tots aquests factors a l’hora de fer un pla per al control integrat de plagues per utilitzar els mètodes més adients, ja sigui a través de mesures preventives (higiene i sanejament), mètodes passius (barreres físiques que dificultin el l’accés i al màxim possible el refugi i l’alimentació), i mètodes actius (físics i mecànics, biològics o ecològics o químics).

Aquesta metodologia de treball (control integrat  de plagues) representa una manera més sostenible d’evitar la proliferació d’organismes nocius minimitzant els riscos per a la salut i el medi ambient.