Principals malalties provocades per vectors arran de la crisi climàtica

La pujada global de les temperatures augmenta el risc de difusió de malalties transmeses per mosquits i paparres. Aquests artròpodes són molt dependents de la temperatura ambiental i l’escalfament global n’afavoreix la supervivència, la reproducció i que s’estenguin a latituds on abans no eren presents.

Així, s’estableix un vincle directe entre en canvi climàtic i algunes malalties per la variació de comportament dels vectors, els reservoris i els patògens.

A més a més, la península ibèrica es troba en una posició de risc pel veïnatge amb Àfrica, ja que és un lloc de trànsit obligat d’aus migratòries i de persones, i per les condicions climàtiques pròximes a les de les zones on hi ha transmissió de malalties vectorials. La crisi climàtica afavoreix l’extensió geogràfica de transmissors ja establerts i la importació i instal·lació d’alguns de subtropicals.

Les malalties que es preveu que creixeran o apareixeran a l’estat espanyol pel canvi climàtic són el dengue, chikungunya, encefalitis del Nil occidental, zika, febre de la vall del Rift, malària i leishmaniosi, entre les transmeses per mosquits i flebòtoms.  La febre de Crimea-Congo, la malaltia de Lyme, la febre botonosa i la rickettsiosi figuren entre les transmeses per paparres. Algunes ja estan presents (com la leishmaniosi, principalment canina, i la malaltia de Lyme), d’altres ja se’n comencen a detectar casos de transmissió autòctona (com en el cas del dengue) i la resta s’espera que arribin aviat.