Les cotorres invasores, una de les plagues d’aus més comuns a les ciutats
A moltes ciutats de la regió mediterrània el creixement de la població de cotorres argentines (Myiopsitta monachus) és exponencial. L’adaptació d’aquestes aus a l’entorn de la ciutat durant les darreres dècades ha comportat alguns canvis en la seva estratègia d’alimentació. El coneixement d’aquest canvi d’hàbits alimentaris és rellevant per saber el grau d’assentament de l’espècie i per ajudar a predir el potencial impacte futur sobre l’entorn urbà i suburbà.
En el cas de les cotorres argentines, sovint s’alimenten a terra tant en els seus hàbitats d’origen com en aquells que envaeixen. Però curiosament, poques vegades ho fan en les primeres etapes de la invasió, cosa que es considera un acte de flexibilitat conductual per afavorir-la. El comportament d’alimentar-se a terra és possible que posteriorment l’aprenguin d’altres espècies que exploten aliments antropogènics, com els coloms (Columba livia) o pot ser el resultat de l’habituació als humans, que a moltes ciutats mediterrànies tenen l’hàbit d’alimentar a les aus als carrers i places.
Un estudi realitzat a Barcelona per J.L. Postigo, Josep Carrillo-Ortiz, Jordi Domènech, Xavier Tomàs, Lluïsa Arroyo i Juan Carlos Senar, documenta i quantifica aquest canvi en el comportament alimentari de la cotorra argentina a Barcelona ciutat, durant un període de 17 anys (2001-2017). Al llarg d’aquests anys d’estudi, les cotorres argentines van augmentar el consum de menjar a terra més del 25% i el consum d’aliments d’origen humà un 8%.
Els autors de l’estudi destaquen que la gran quantitat de plantes exòtiques que es cultiven a parcs i jardins de Barcelona serveixen d’aliment a les cotorres argentines durant tot l’any. La majoria de les espècies vegetals consumides per aquestes aus no són autòctones, per això aquest aliment proporcionat indirectament per l’home pot augmentar l’èxit reproductiu i la supervivència de les cotorres, la població de les quals a Barcelona tenen un dels índexs reproductius més alts coneguts, fins i tot superior al dels seus països nadius.
El fet que durant el període d’estudi s’hagi observat un augment (26%) del comportament d’alimentar-se al sòl i de la ingesta d’aliments antropogènics (8%) augmenta en gran mesura les fonts d’aliment disponibles per a les cotorres. I, a més, aquest canvi de comportament pot facilitar-ne l’accés a una important tercera font d’aliment: els cultius baixos com ara tomàquets, blat, blat de moro i gira-sols, que poden ser comuns en àrees suburbanes. De fet, les cotorres argentines estan considerades a la seva àrea de distribució original com una de les principals espècies d’aus plaga que causa danys als cultius a països d’Amèrica del Sud.
Referència: Postigo, J. L., Carrillo–Ortiz, J., Domènech, J., Tomàs, X., Arroyo, L., Senar, J. C., 2021. Dietary plasticity in an invasive species and implications for management: the case of the monk parakeet in a Mediterranean city. Animal Biodiversity and Conservation, 44.2: 185–194.
Deixa una resposta
Vols unir-te a la conversa?No dubtis a contribuir!