L’afectació de les plagues a l’agricultura

Les plantes estan subjectes a l’amenaça de gran quantitat d’agents que les poden atacar, la majoria dels quals són plagues o malalties. Habitualment aquests perills es tenen en compte només quan afecten collites o explotacions agrícoles per les importants pèrdues econòmiques que poden arribar a suposar, però gairebé totes les plantes són susceptibles de ser atacades.

La globalització, el comerç i el canvi climàtic, com també una reducció en la resiliència dels sistemes productius a causa de dècades d’intensificació agrícola i pèrdua de biodiversitat, han contribuït a un important augment i la propagació de plagues i malalties transnacionals de les plantes.

Les plagues i malalties es poden propagar fàcilment a diversos països i assolir proporcions epidèmiques. Les epidèmies i els augments significatius poden causar enormes pèrdues en cultius i pastures, posant en risc els mitjans de vida dels agricultors i la seguretat alimentària i nutricional de milions de persones.

Les principals vies de propagació són tres. D’una banda, el comerç i els moviments migratoris humans. De l’altra, les forces ambientals, pel propi clima o bé per l’arrossegament pel vent. Finalment, per insectes i altres patògens transmesos per vectors.

Les plagues en l’àmbit agrícola estan provocades per animals, habitualment insectes, que s’alimenten de la planta o li produeixen danys d’alguna forma. Les plagues de les plantes més comunes són el pugó, la cotxinilla i l’aranya vermella, que s’alimenten de les plantes xarrupant la seva saba i poden atacar gairebé qualsevol espècie vegetal, debilitant-les i fent-les vulnerables a d’altres plagues; el curculiònids, com en corc de l’arròs, del blat o el blat de moro; els trips, petits insectes que s’alimenten de fulles i fruits; la mosca blanca, una de les plagues que més danys causen a plantes i cultius; i larves de diverses espècies d’insectes que es desenvolupen a l’interior de les plantes, sobretot a la part de les fulles.

Així, doncs, les plagues i malalties de les plantes no només poden influir negativament en la dura feina dels agricultors i generar pèrdues significatives en els rendiments i els ingressos, sinó que també representen una amenaça important per a la seguretat alimentària.