Josep Parnau (Killgerm) informa sobre els mètodes de control dels mosquits
Josep Parnau, del Departament Tècnic de Killgerm, va realitzar al final de l’Assemblea General Ordinària i la celebració del dia patronal d’ADEPAP, el passat 17 de juny de 2021, la ponència “Mosquits i mètodes de control”.
Per començar, Parnau va explicar què són els mosquits i el seu cicle biològic, així com la forma en què localitzen els seus “amfitrions”, a través del CO2 que emetem, l’olor de la pell, la calor i la humitat, els senyals visuals i els corrents d’aire.
Així mateix, va enumerar els mosquits que se solen trobar més habitualment a casa nostra i la seva classificació en grups: mosquits comuns (Culex pipiens), mosquits tigre (Aedes albopictus), mosquits d’inundació i de bosc, i en va definir les característiques. També va destacar que alguns d’aquests mosquits, com el mosquit tigre, són vectors transmissors de malalties com el Chikunguya, el Dengue, el Zika i la Febre groga, tot i que va destacar que normalment els casos detectats d’aquestes malalties són importats i no de transmissió al nostre país. És a dir, de persones que han estat picades en d’altres països on aquestes malalties són més habituals. De tota manera, sí que s’han detectat a l’estat espanyol i altres països d’Europa brots epidemiològics transmesos per mosquits, com pot ser casos de la febre del virus del Nil occidental per picada de mosquits del gènere Culex.
Tot i que, en general, els casos d’aquestes malalties per picada de mosquit no són habituals en països europeus, és obvi que es tracta d’uns insectes que causen grans molèsties a la població. Per tant, segons Parnau “és molt important conèixer i aplicar els diferents mètodes de control”. D’una banda, “la reducció dels focus, mirant d’evitar al màxim els punts de cria: aigua estancada, pneumàtics vells, torretes, etc.”. D’altra banda, “l’ús de larvicides, que tracten els punts de cria sobretot amb Bacillus, molt efectiu en el control de mosquits sense gairebé cap efecte en d’altres organismes”. Una altre mètode convencional són els adulticides, “insecticides pulveritzats o nebulitzats, efectius en mosquits adults”, però que tenen grans restriccions d’ús a la Unió Europea.
Més enllà dels mètodes convencionals, Parnau va destacar també l’ús de nous mètodes, com les trampes per a mosquits, que, segons va explicar “són de fàcil ús i manipulació, respectuoses amb el medi ambient, no contenen biocides i no capturen insectes beneficiosos per l’entorn”. A més, aquestes trampes són segures per les persones i els animals de companyia, es poden usar tant a l’exterior com a l’interior dels habitatges i són econòmiques i efectives. Cal tenir en compte que “l’efectivitat d’aquestes trampes es pot augmentar mitjançant una font de CO2“.
Una variant d’aquestes trampes per a mosquits adults són les trampes d’ovoposició, les quals atrapen les femelles en buscar un lloc on dipositar els ous.
Segons Parnau, és important que les trampes es col·loquin adequadament i tenir en compte l’àrea de cobertura, d’uns 10 o 15 metres de radi. Així mateix, es recomana un enfocament integrat i combinar l’ús d’aquestes trampes amb totes les diferents tècniques disponibles.
Deixa una resposta
Vols unir-te a la conversa?No dubtis a contribuir!