La importància del control integrat de plagues

Tradicionalment es controlaven les plagues mitjançant el control químic. De fet ja fa milers d’anys, els sumeris feien servir sofre per controlar alguns insectes. També s’usaven plantes verinoses per al control d’algunes plagues. Els xinesos i els egipcis ja feien servir productes químics per controlar insectes i altres plagues. Ja a la industrialització, a partir dels segles XVIII i XIX, el sistema de control utilitzat van ser els productes químics. Al segle XX amb el DDT i els herbicides, l’ús de productes químics per al control de les plagues es va estendre considerablement.

Avui dia, però, l’ús de productes químics per al control de les plagues està sent reemplaçat per un nou enfocament: el maneig integrat de plagues, o també anomenat “gestió integrada de plagues”. Aquest sistema per manejar plagues prioritza l’ús de pràctiques preventives simples i econòmiques que puguin ocasionar el menor dany possible a les persones i al medi ambient. El mètode, en síntesi, es basa principalment en eliminar o controlar les plagues minimitzant-ne l’accés a aliment, aigua i refugis.

Així dons, el control integrat de plagues implica, segons el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, “controlar els organismes perjudicials utilitzant els mètodes que satisfacin millor les exigències toxicològiques, econòmiques i ecològiques, prioritzant l’ús dels elements naturals de control i tenint en compte els límits de tolerància”. El seu objectiu, doncs, és el control de les espècies perjudicials per a la salut de les persones i de l’entorn, i mantenir-les sota el llindar de tolerància.

Hi ha diferents tipus de control de plagues ja que són usats depenent de l’impacte que es vulgui tenir sobre la plaga, el medi ambient, l’economia, la població i altres variables. Per aquesta raó, sempre s’ha de fer un estudi previ abans per emprar del millor mètode i impacte possible.

Dins els programes de control de plagues, informa Salut “s’incorporen les mesures preventives d’ordenament i sanejament del medi i el control dels factors que afavoreixen l’aparició i el desenvolupament de les plagues, com a base imprescindible per tal d’assegurar l’èxit de les actuacions”. D’aquesta manera,  “es racionalitza la prevenció de l’aparició de les plagues”, entenent que aquesta prevenció s’ha de dur a terme “controlant i corregint els factors ambientals que són la causa de la formació de la plaga”, en comptes de realitzar “tractaments químics convencionals com a mètode preventiu”. Els programes de prevenció en risc de plagues i vectors de malalties, en determinades ocasions, poden fins i tot evitar o disminuir l’ús de plaguicides.

L’estratègia de control es planifica sempre d’acord amb un diagnòstic previ del problema, a partir del qual s’escull el mètode més adequat, tenint en compte l’espècie que forma la plaga, la seva distribució, les característiques del local o de l’àrea objecte del tractament i l’ús que se’n fa.

Per lluitar contra les plagues, s’utilitzen mètodes integrats de control d’aquestes, prioritzant el control biològic, físic i mecànic, i els plaguicides més específics i d’ús professional, selectius i de menys perillositat per a la salut de les persones i del medi ambient.