L’ús de feromones per al control de plagues

Ja fa alguns mesos que dediquem articles a parlar del control integrat de plagues i dels mètodes de control.

El control integrat de plagues, recordem-ho, és una anàlisi que s’enfoca en el maneig de plagues a llarg termini, i que utilitza una combinació d’estratègies per prevenir i controlar les infestacions de plagues. L’objectiu del control integrat és reduir la dependència dels productes químics i utilitzar tècniques més sostenibles i menys tòxiques i no en solucions a curt termini que poden generar problemes de resistència als productes químics.

Els professionals especialitzats tenim en compte tots els factors que intervenen en l’aparició i desenvolupament d’una plaga a l’hora de fer un pla per al control integrat. Tot plegat per utilitzar els mètodes més adients, ja sigui a través de mesures preventives (higiene i sanejament), mètodes passius (barreres físiques que dificultin el l’accés i al màxim possible el refugi i l’alimentació), i mètodes actius (físics i mecànics, biològics o ecològics o químics, minimitzant aquests últims tant com sigui possible).

Com explicàvem en aquest article, les feromones són substàncies que s’alliberen al medi i actuen modificant el comportament de l’insecte. Entren en el grup de mètodes biològics per al control de plagues i són importants per a diferents tipus d’aplicacions i usos.

Avui dia hi ha una llista força extensa de feromones que es comercialitzen per a diferents espècies d’insectes, entre les quals hi ha les plagues més comunes de l’àmbit ambiental i alimentari.

En el control de plagues, s’utilitzen feromones sintètiques per manipular el comportament dels insectes i controlar les seves poblacions.

Es poden fer servir per detectar plagues i avaluar-ne la intensitat i l’extensió. També per realitzar captures en massa (trampes amb atraients): molt útil, per exemple, en parcs de zones urbanes, on no és convenient utilitzar productes d’una certa perillositat.

Però també són útils per atreure insectes cap a una superfície amb un esterilitzador o un microorganisme entomopatogen (trampes amb atraients i insecticides o esterilitzadors): això té un efecte a curt termini i un cost baix i, en el cas de posar-hi un insecticida, aquesta seria una manera menys contaminant i menys perillosa d’utilitzar-lo.

I finalment, s’utilitzen per provocar confusió sexual, ja sigui en productes repel·lents o no apetibles.

L’ús de feromones, a més a més, permet als controladors de plagues monitorar la població d’insectes i determinar quan és necessari aplicar mesures de control addicionals. Per tot plegat, és important tenir molt present aquest mètode, juntament amb les mesures d’higiene i sanejament, els mètodes físics i mecànics i altres mètodes biològics.

El fet d’utilitzar aquest mètode en el control de plagues, doncs, és una forma efectiva i ecològica de reduir les poblacions d’insectes nocius sense utilitzar biocides i perillosos per al medi ambient. A més, les feromones són específiques per a cada espècie d’insecte, cosa que significa que no danyen a altres espècies no objectiu, la qual cosa ho fa una alternativa selectiva i segura.