Fernando García del Pino, el primer formador dels cursos de capacitació per realitzar tractaments amb plaguicides (nivell qualificat)

El 28 de febrer de 1997 es van lliurar els primers carnets qualificats de control de plagues. Prèviament, a inicis d’aquell mateix any, es va fer el primer curs de capacitació de tractaments amb plaguicides per obtenir-lo. La regulació d’aquesta formació provenia de la ORDEN de 8 de marzo de 1994 por la que se establece la normativa reguladora de la homologación de cursos de capacitación para realizar tratamientos con plaguicidas.

Arran de l’aprovació d’aquesta normativa, la Generalitat de Catalunya es va posar en contacte amb el Col·legi de Biòlegs de Catalunya perquè proposés els continguts del curs, d’una mica més de 60 hores, en base al programa recollit en l’ordre ministerial de 1994.

Fernando García del Pino, actualment director del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, que ja havia impartit tallers de capacitació professional sobre aquest àmbit a l’escola-taller de Viladecans, va ser l’encarregat d’elaborar la proposta d’aquest primer curs, que posteriorment va ser homologat per la Generalitat de Catalunya. També va ser el primer a dirigir-lo i impartir-lo, juntament amb d’altres professors.

“Va suposar un repte important”, explica García del Pino, “ja que en aquells moments el sector provenia d’una època anterior molt ‘ocultista’; on cada empresa feia servir les seves fórmules i no les compartien, con si es tractes de pocions màgiques”. A més, “moltes d’aquestes empreses, de tradició familiar, feia tota una vida que treballaven aplicant plaguicides i que algú del món acadèmic i no professional del sector els expliqués com havien de fer la feina podia generar recels”.

Un aspecte positiu d’aquesta evolució, segons García del Pino és que “a dia d’avui tothom compta amb les mateixes eines, productes i tècniques registrades i tot és molt més transparent”. “Amb l’obligatorietat d’aplicar protocols d’actuació, seguiment, traçabilitat…el punt diferencial és el servei i qui aplica millor els coneixements”.

“Els primers anys al curs hi assistien sobretot professionals de les empreses del sector que necessitaven obtenir el carnet per regularitzar la seva situació, però més endavant van assistir-hi persones de perfils molt heterogenis i de formacions de base molt diversa”. De fet, “no calia ni tan sols tenir el carnet bàsic per accedir al curs del qualificat, ni es demanava cap mena de formació prèvia”, recorda. “Per això calia treballar els continguts de manera que motivessin tots els participants i, amb tot, les múltiples edicions del curs que es van fer al llarg de 19 anys van ser molt ben valorades pels alumnes”. “En tinc molt bon record i vaig aprendre molt”, rebla.

Per al biòleg, quan es va plantejar el curs hi havia una necessitat inicial clara: complir la normativa. “Però volíem anar més enllà, malgrat les limitacions de professorat –que no podia provenir d’empreses del sector- i de temari-“. El programa del curs, que l’ordre ministerial de l’any 1994 es va anomenar Programa de los cursos para plaguicidas de uso ambiental y en la industria alimentaria, “havia de servir per informar els professionals del sector, més enllà de la normativa d’aplicació de plaguicides”, explica Fernando García. “I el verb informar té un sentit, perquè amb les 60 hores del curs amb prou feines es podia informar i capacitar; formar va més enllà d’aquests conceptes”.

Tot i així, ja en aquelles primeres edicions es van introduir temes com la com la racionalització de l’ús de plaguicides i la disminució d’aquest ús mitjançant la incorporació d’estratègies alternatives encaminades a la introducció del control integrat de plagues en els serveis que oferien les empreses d’aquest sector, conceptes que han anat evolucionant al llarg dels anys. De fet, el Real Decreto 830/2010, de 25 de junio, por el que se establece la normativa reguladora de la capacitación para realizar tratamientos con biocidas implicava que per obtenir el carnet qualificat calgués una formació reglada amb força més dedicació. “L’aplicació d’aquesta nova normativa va suposar una evolució i un canvi important que implicava una formació tècnica de veritat”, explica el biòleg.

Malgrat tot, segons el García del Pino hi ha alguns buits, ja que alguns titulats -llicenciats o graduats de carreres molt diverses- poden exercir de professionals qualificats quan realment algunes de les formacions universitàries de què provenen poc tenen a veure amb el sector. “En aquests casos no s’ha resolt del tot bé, ja que seria bo que haguessin d’obtenir una especialització a través d’un curs de postgrau que els formés per a la feina que hauran de fer realment”.

Per Fernando García del Pino és obvi que el concepte de salut ambiental ha evolucionat molt, però “el sector és molt heterogeni i caldria veure si totes les empreses entenen aquest concepte, ja que la societat ho demana”. “Sovint els conceptes evolucionen més ràpidament que els procediments”, conclou.

Tenint en compte la sostenibilitat, actualment la qualitat del servei, segons el biòleg, s’hauria de relacionar amb un ús més racional dels biocides. És a dir, “es tracta d’utilitzar el mínim necessari de producte biocida per ser el màxim d’efectiu, a més de tenir en compte altres tècniques i procediments que en minimitzin l’ús, cosa que obliga a posar encara més en valor el coneixement dels professionals especialitzats”.