El virus del Nil occidental continuarà creixent a l’estat espanyol, segons un estudi

Un estudi recent afirma que el virus del Nil occidental (VNO) continuarà creixent a l’estat espanyol, segons recull la web d’informació científica The Conversation. Aquest virus pot afectar greument l’ésser humà i provocar encefalitis. De fet, el mes d’agost passat es van comunicar dos casos en humans: un al País Valencià i un altre a Andalusia.

La febre del Nil occidental és una malaltia infecciosa causada pel virus del Nil occidental (VNO), un virus de la família Flaviviridae, a la qual també pertany el virus de l’encefalitis japonesa, el virus del dengue i el virus de la febre groga. Es tracta d’una zoonosi, és a dir, d’una malaltia que es transmet dels animals a l’ésser humà.

Durant la darrera dècada s’ha detectat la circulació del VNO en diversos països europeus, com ara França, Espanya, Portugal, Àustria, Hongria, Romania i Itàlia. Els darrers anys se n’han produït alguns brots, amb una important proporció de casos greus tant en regions temperades d’Europa com d’Amèrica del Nord, de manera que ha esdevingut un risc per a la salut pública, humana i animal. La infecció dona immunitat per a tota la vida, però no es disposa de vacuna per a l’ús en humans.

L’estudi publicat recentment reuneix dades recopilades durant 16 anys (del 2005 al 2020) a Doñana (Andalusia). Tot i que les aus son el reservori natural del virus, aquest infecta també d’altres animals, com ara els cavalls, que són l’objecte de l’estudi. Les dades recullen quina és l’exposició dels cavalls al virus, analitzen com el clima pot influir en la seva circulació i, en base als escenaris climàtics previstos per a les properes dècades, mostren com es preveu que evolucioni la malaltia a l’estat espanyol.

“Les condicions climàtiques, incloses les temperatures mínimes anuals mitjanes i els dies de pluja mitjans anuals (menors), es van correlacionar positivament amb la seroprevalència del VNO”, afirma l’estudi. També que “el virus del Nil occidental (VNO) és un patogen zoonòtic reemergent amb una incidència creixent a Europa” i que va provocar “un recent brot el 2020 a Espanya amb 77 casos humans i vuit víctimes mortals”.

Així, a l’estudi s’hi afirma que el canvi climàtic augmentarà la presència del virus, ja que els escenaris en aquest àmbit apunten a un augment de les temperatures mitjanes anuals i un descens de les precipitacions.

Unes temperatures mínimes (hivernals) més suaus permetran una major supervivència (i per tant abundància) dels mosquits que actuen com a vectors.

D’altra banda, l’escassetat de pluja podria afavorir un solapament espacial dels mosquits i els seus hostes, siguin aus o cavalls, als pocs tolls que quedin amb aigua disponible a l’entorn. Si, a més, les escasses pluges es distribueixen en períodes més llargs durant l’any, l’exposició dels cavalls i les aus als mosquits es prolongarà també fent més probable que s’infectin.

Tot plegat fa preveure una major intensitat en la circulació local del VNO en els propers anys i dècades.

La salut animal, ambiental i humana estan íntimament relacionades. D’aquí la importància d’aplicar el concepte una sola salut (One Health) en l’àmbit de les malalties infeccioses.

Podeu veure l’article complet sobre l’estudi a The Conversation clicant aquí.

L’estudi sencer, en anglès, el podeu trobar en aquest enllaç.

 

 

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari