Un estudi apunta quines olors corporals atreuen més els mosquits

Els mosquits tenen una gran preferència per algunes persones. Una de les causes, segons un estudi de la Universitat Rockefeller de Nova York, podrien ser els àcids carboxílics, unes substàncies que produeix el greix de la pell.

Tot i que se sabia que les olors que desprenen les persones atrauen els mosquits, calia determinar quines substàncies i en quines proporcions aquestes olors resultes més atraients per a aquests insectes.

Els investigadors d’aquest estudi van fer 2.330 proves en 64 persones durant tres anys. Els van cobrir l’avantbraç amb peces de niló de cinc centímetres que contenien substàncies diverses i els van situar prop d’una caixa plena de mosquits de l’espècie Aedes aegipty.

Els resultats van mostrar que un dels participants de l’estudi va atraure els mosquits quatre vegades més que el niló de segon classificat i cent vegades més que el del que menys atreia els mosquits.

Els resultats indiquen que hi ha tres àcids carboxílics, concretament el pentadecanoic, l’heptadecanoic i el nonadecanoic, presents a la pell dels individus més atractius per als mosquits. Però també reconeixen que hi ha deu substàncies més que no han pogut identificar, tot i que són àcids carboxílics.

Els autors de l’estudi consideren improbable que dues persones tinguin a la pell exactament les mateixes substàncies i en les mateixes proporcions, perquè els bacteris de la pell generen moltes substàncies diferents.

Tot i això, els autors de l’estudi adverteixen que demostrar causalitat requeriria establir que aquestes substàncies són necessàries i suficients perquè hi hagi “imants de mosquits”. Malauradament, diuen, no coneixen cap mètode per eliminar específicament els àcids carboxílics de la pell per establir que són necessaris per atreure mosquits.

És a dir, que els àcids carboxílics i concretament els que citen deuen tenir un paper per fer algunes persones mosquitoatractives, però no es pot afirmar que són determinants o que no hi ha altres substàncies igualment importants.

El que sí remarquen els autors de l’estudi és que l’Aedes aegypti és transmissor de diverses malalties, com febre groga, zika, chikungunya i dengue, i que això provoca moltes morts cada any a tot el món.

En una altra part de l’experiment, van fer la prova amb mosquits modificats genèticament per reduir-ne la capacitat d’olorar els àcids carboxílics. Si bé el niló va atreure molts menys mosquits, encara diferenciaven els individus amb més magnetisme per als insectes. Això deu indicar, segons els investigadors, que els insectes també se senten cridats per altres olors o que tenen sistemes redundants en el seu olfacte.