Josep Sellas, primer soci jubilat d’ADEPAP: “Preveig un futur ple de reptes que caldrà afrontar amb formació continuada i una major professionalització”

Entrevistem Josep Sellas, Premi ADEPAP 2024 a la Trajectòria dins el sector i primer soci jubilat de l’associació.

Josep, vas dedicar la major part de la teva vida professional a la salut ambiental. Però de molt jove vas compaginar la feina al sector tèxtil amb els estudis a la Facultat de Dret. Quan i com vas arribar al nostre sector? L’abril de 1990 vaig iniciar una col·laboració amb l’empresa BIO KILL SA per al llançament d’un biocida que s’havia de comercialitzar en diferents canals de venda i se’m va demanar que fes un estudi de l’aleshores anomenat “sector del Control de Plagues”, ja que les empreses més representatives estaven a Catalunya i Llevant, i  ADEPAP que com a associació tenia un pes important a la federació nacional d’empreses.

L’any 1990, doncs, vas establir el teu primer contacte amb el sector de la química i la fabricació i comercialització de biocides. Quan estudiaves et plantejaves que el teu futur professional aniria per aquest camí? La veritat es que no; en aquell moment per a mi el sector era totalment desconegut.

La teva carrera professional ha anat lligada a Quimunsa. Quant temps hi vas ser i quin va ser el teu recorregut professional dins l’empresa? Vaig iniciar la meva col·laboració amb Quimunsa el setembre de 1993, en un moment d’expansió de l’empresa en què se’m va demanar la creació d’un canal de vendes dirigit al sector animal i, també, pels també coneixements que tenia del sector de Control de Plagues. Però no va ser fins a principis del 1997 que hem vaig incorporar a l’estructura de l’empresa com a Delegat de la Zona NE i Llevant, responsabilitat que va perdurar fins l’estiu del 2022. En aquests anys uns anys vaig compaginar-ho amb responsabilitats al sector del tractament de la fusta estructural i plagues xilòfagues. Els darrers dos anys han estat una col·laboració de caire formatiu i d’assessorament.

Hi vas estar molts anys, a Quimunsa. Què et va aportar formar-ne part i quin record en tens? En tinc un molt bon record. He pogut compartir els millors anys de la meva vida professional formant part d’un equip d’excel·lents professionals i companys que m’han permès créixer tant professionalment com personalment.

Des de l’any 1999 fins que et vas jubilar vas compaginar la teva feina amb la docència a diversos centres educatius. Ens pots explicar resumidament com vas decidir-te a fer formació? Per què et vas especialitzar en la docència sobre la protecció de la fusta? Durant molt anys el nostre sector havia estat mancat d’una formació específica, i en especial aquelles empreses que feien tractaments de protecció de la fusta estructural. Des del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya on jo col·laborava vàrem creure en la necessitat de sensibilitzar i formar el sector en aquest capítol per tal de fer-lo créixer amb responsabilitat, iniciant un procés que després es va estendre a l’àmbit nacional i va ser reconegut per l’administració.

Què t’ha aportat, com a formador, la docència? Exigència en la pràctica de la meva feina i satisfacció en veure el creixement de bons professionals.

Vas ser, durant molts anys, l’enllaç de l’empresa Quimunsa amb ADEPAP. Com va començar la relació amb l’associació? Al marge d’aquell primer contacte que abans he comentat, vaig viure molt de prop el canvi generacional de l’Associació, d’un grup de gent amb el que em sentia identificat i a qui vaig entendre que calia donar suport si volíem donar crèdit al sector.

De fet, a l’assemblea general d’ADEPAP de l’any 2024, en el marc de la celebració del Dia Patronal, se’t va lliurar el Premi a la Trajectòria dins el Sector. Què va suposar, per a tu, rebre aquest reconeixement? Per a mi va ser una sorpresa molt grata que em va arribar de manera sobtada. Sincerament no ho esperava. Qui no està agraït quan se li reconeix la feina feta?

Després de la modificació dels estatuts d’ADEPAP que es va aprovar el desembre de 2024 i que contemplen la figura del “soci jubilat”, ets el primer d’aquesta categoria. Ara que ja no et dediques activament al sector, què t’ha impulsat a fer-te soci? El compromís i agraïment amb l’entitat, tot i que encara mantinc alguna col·laboració voluntària amb empreses del sector i cal estar al corrent de què hi passa.

Si haguessis de convèncer alguna empresa o altres persones vinculades al sector que s’associessin a ADEPAP, què els diries? Que creus que pot aportar associar-s’hi? És important que les empreses del sector formin part de l’Associació; és la manera de compartir interessos i establir metes comunes per fer front a les necessitats que es van presentant, i també per guanyar posicionament davant l’administració amb sentit de comunitat.

La teva trajectòria i els teus coneixements, com a professional i com a formador, et converteixen en una referència. En aquest sentit, quins creus tu que són els reptes més immediats per al nostre sector? Cada cop se serà mes exigent amb el sector, que haurà d’enfrontar-se a noves exigències normatives i atendre el creixement de plagues emergents que obligarà les empreses a canviar la manera d’operar i adaptar-se a noves propostes tecnològiques. Crec que es pot preveure un futur ple de reptes que caldrà afrontar amb formació continuada i una major professionalització de les empreses i dels seus tècnics.

Moltes gràcies!