El control de mosques a la indústria alimentària

Les mosques poden transportar microorganismes patògens, com les bactèries Salmonella i l’Escherichia coli, adherits a les vellositats del cos i a les potes, i contaminar així els aliments i les superfícies en què es paren. També allotgen aquests patògens a l’interior del seu aparell digestiu i poden transmetre’ls per regurgitació o en excretar-los a la femta.

Així doncs, el control de mosques en entorns on es produeixen, processen o serveixen aliments, és imprescindible per preservar-los, complir la normativa i superar amb èxit qualsevol auditoria en seguretat alimentària.

Quan es tracta de prevenir problemes de mosques, el sanejament sempre és la clau per mantenir les instal·lacions lliures d’aquests insectes. Un protocol de neteja adequat, d’acord amb un programa de control integrat de plagues, ajudarà a evitar que es completin els cicles de desenvolupament de les espècies i a prevenir-ne la presència.

Tanmateix, també és important conèixer algunes diferències entre les espècies principals que poden representar un problema als establiments on es tracti amb aliments per poder detectar i resoldre més ràpidament possibles incidències. Podríem destacar dos grans grups: les mosques petites i les mosques grans.

Les mosques petites són un problema més comú que les mosques grans en els llocs on es processen aliments. Les més comuns són les mosques del vinagre, amb predilecció per les matèries ensucrades, amb malta o amb vinagre, i que solen trobar-se a contenidors d’escombraries, fruites madures o restes d’aquestes o dispensadors de begudes. D’altra banda, també són molt comuns els fòrids, que es troben en llocs poc salubres (desaigües, aigües residuals, desfets d’aliments, etc.) i poden infestar tot tipus de matèria orgànica, per la qual cosa són força difícils d’eliminar. També es poden trobar les mosques dels drenatges i els esferocèrids o mosques dels fems, que poden presentar un hàbitat similar als fòrids.

Quan en les instal·lacions que tracten aliments es troben mosques grans, cal identificar l’espècie per saber quin motiu les atreu. Les mosques blaves se solen associar a les escombraries i a les deixalles alimentàries, tot i que les larves s’alimenten principalment de carronya. En canvi, les mosques domèstiques solen aparèixer en els fems i en d’altres materials orgànics humits.

En tots els casos, la clau per combatre-les establir uns bons protocols de neteja i unes actuacions de control de plagues de manera periòdica.