Comença la fase de creació de nius embrionaris de vespa asiàtica

Amb l’arribada de la primavera i la pujada de les temperatures comença la fase de creació de nius de la Vespa velutina ssp. nigrithorax, coneguda amb el nom comú de vespa asiàtica.

Un cop acabada la fase d’hibernació, en aquesta nova etapa, que s’allarga fins a principis d’estiu, aquesta espècie crea nius embrionaris que es poden convertir en vespers habitats pel milers d’aquests insectes. Les vespes reines fecundades creen ara els nius on es pondran els ous i que, un cop neixen les vespes obreres, es convertiran en vespers primaris. Si creixen molt en població, poden generar, fins i tot, vespers secundaris creats en altres emplaçaments.

Des del punt de vista de la gestió integral de plagues, és molt important detectar, durant la primavera, la presència de nius embrionaris per evitar que les colònies de vespes asiàtiques comencin a créixer, ja que es tracta d’una espècie invasora que s’expandeix i s’adapta molt ràpidament. La Vespa velutina és molt perjudicial per al nostre hàbitat, ataca l’abella de la mel i això acaba afectant també els cultius, sense deixar de banda que poden provocar picades molt doloroses a les persones.

Cal parar especial atenció a espais coberts com porxos, sortints de teulades i espais prop d’on es concentri aigua, com ara piscines, estanys, llacs i rieres, ja que són llocs proclius per a la nidació d’aquest insecte. I sobretot, si es detecta un niu, comunicar-ho a les autoritats locals i avisar sempre els professionals del control de plagues per a eliminar-lo, ja que provar de fer-ho sense coneixements comporta un gran perill.

De fet, el protocol d’actuació del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, que es pot consultar aquí, diu explícitament que “en el cas de detectar algun exemplar, no intentar capturar-lo amb el risc de picada que suposa” i que “la persona que detecti un niu ha de mantenir-se a una distància mínima de 5 metres. No acostar-s’hi sense l’equip de protecció adequat”.

En l’àmbit agrícola, el dany més gran que produeixen les vespes asiàtiques és la depredació de les abelles de la mel fins a l’eliminació de colònies senceres. A més dels perjudicis econòmics que provoquen als apicultors, les vespes adultes necessiten sucres que poden aconseguir de les fruites i cosa que també perjudica molt als fructicultors.

Un altre dany col·lateral de les vespes asiàtiques és la reducció de la biodiversitat pel seu caràcter eminentment depredador d’altres insectes. Un sol vesper en una temporada, de març a novembre, pot capturar un total de 6.700.000 insectes d’altres espècies.

En aquestes dues infografies de la de la Diputació de Girona podeu veure amb detall els tipus de vespes socials i espècies semblants i el cicle biològic de la vespa asiàtica. Cliqueu sobre cada infografia per anar a la imatge ampliada.