El coipú, la nova espècie invasora que s’estén a Catalunya

El coipú (Myocastor coipus) és un mamífer rosegador de la família dels miocastòrids, propi d’Amèrica del Sud, de pell molt apreciada. Forma part de la llista de les 100 espècies invasores més nocives d’Europa.

Van arribar al continent europeu per ser criats en granges pelleteres, i és possible que alguns d’aquests exemplars s’escapessin i aconseguissin sobreviure en estat salvatge. A Catalunya van arribar travessant la frontera amb França per les conques fluvials de l’Albera.  Des de fa uns anys aquest mamífer amenaça l’equilibri ecològic, especialment els ecosistemes fluvials, i cultius com el de l’arròs.

A les zones humides catalanes, el coipú ha trobat un lloc ideal per expandir-se i es reprodueix amb molta rapidesa: cada femella té entre 2 i 8 cries cada any. Té molt pocs depredadors -algun rapinyaire i la guineu- i és difícil de capturar, segons va explicar el cap dels Agents Rurals de Girona.

Es troba en expansió ja que l’Alt Empordà ara n’està ple i s’han estès exemplars per la Muga, el Fluvià i el Ter, i ja han arribat fins al Ripollès i la Selva, passant pel Pla de l’Estany, el Gironès, el Baix Empordà i la Garrotxa.

Tot i que el coipú té un cert aspecte de rata, la seva grandària el fa impossible de confondre amb cap altre rosegador o insectívor d’hàbits amfibis. De fet, la seva aparença és com una barreja de rata, castor i llúdriga. És un animal gran i massís (pot pesar entre 3 i 7 kg.), amb una cua llarga i esquamosa, de secció rodona, gairebé desproveïda de pèl. Altres trets que el caracteritzen són la presència de membranes interdigitals als peus, unes orelles petites, unes vibrisses llargues i uns incisius potents de color ataronjat.

El seu hàbitat és a les vores de masses d’aigua corrents o estancades amb abundant vegetació a les ribes. De costums amfibis, neda i busseja amb facilitat, i quan s’espanta pot romandre ben quiet sota l’aigua durant uns quants minuts. A terra, en canvi, no es mou amb tanta agilitat. Viu en colònies o en parelles en unes galeries no gaire profundes i poc ramificades que construeix a la vora de l’aigua, i és actiu sobretot al crepuscle i a la nit, però també de dia.