Residus generats per l’activitat de salut ambiental i codis LER

Gestionar una empresa en el sector de la salut ambiental implica conèixer necessàriament la classificació dels residus que es generen arran de l’activitat. En aquest sentit la Llista Europea de Residus és la guia oficial que permet que empreses, gestors i l’administració parlin el mateix idioma en aquest àmbit. Des d’ADEPAP us volem ajudar a entendre i aplicar aquesta classificació.

Què és la Llista Europea de Residus i el codi LER?

La Llista Europea de Residus (LER) és un sistema de classificació numèrica que té com a objectiu principal facilitar la identificació i la gestió adequada dels residus al llarg de tot el seu cicle de vida. Mitjançant un codi de sis dígits, el codi LER, els productors de residus poden categoritzar-los de manera precisa i harmonitzada a tota la Unió Europea.

Així doncs, el codi LER és un número específic assignat a cada tipus de residu per a la seva identificació i classificació. I la llista LER és el catàleg complet que conté tots els codis LER, i organitza i classifica els diferents tipus de residus.

La Llista Europea de Residus fa servir, doncs, una codificació numèrica de sis xifres (codi LER) que ens indica exactament l’origen i la naturalesa del residu. La seva estructura és jeràrquica:

  • Capítol (2 primers dígits): identifiquen el sector d’activitat.
  • Subcapítol (2 dígits següents): precisen el procés o grup.
  • Codi final (2 últims dígits): identifiquen el material concret segons la descripció de la Llista i, en el cas català, del Catàleg de Residus de Catalunya.

La importància de tenir en compte la perillositat dels residus

La Llista Europea de Residus és estricta en la distinció de substàncies. Així, a la mateixa línia on apareix el codi associat a cada residu específic, cal comprovar si es tracta d’un residu no perillós (sense marques) o perillós —molt habitual en el sector de la salut ambiental— (marcat amb el símbol *). Això té afectacions tant en la seva gestió com en el transport.

Cal tenir present que una classificació errònia pot suposar sancions greus o costos de tractament innecessaris.

Així doncs, per facilitar-vos la classificació dels residus, hem elaborat una nota informativa amb els principals codis LER de l’activitat del sector: Residus

Normativa aplicable a les empreses de salut ambiental (actualització a febrer de 2026)

La normativa en general i la legislació en particular estan en constant evolució en tots els àmbits i a diversos nivells territorials. I el sector de la salut ambiental, òbviament, no se n’escapa i cal estar-ne amatents per complir amb els paràmetres que s’hi recullen amb rigor i professionalitat.

És per això que, periòdicament, el coordinador tècnic d’ADEPAP, Luis Lozano, prepara i actualitza una nota informativa amb un llistat de la normativa —tant l’àmbit europeu, com l’estatal i l’autonòmica— aplicable al sector. I que recull des de la més concretament aplicable a la salut ambiental com a temes formatius o de riscos laborals, entre d’altres.

Al llistat hi trobareu, doncs, normativa aplicable a:

  • Control de plagues
  • Prevenció i control de la legionel·losi
  • Seguretat alimentària
  • Qualitat ambiental interior
  • Control d’aus
  • Tractaments fitosanitaris
  • Riscos laborals
  • Formació
  • Autorització, fabricació, envasament i etiquetatge, comercialització i ús de substàncies biocides
  • Emmagatzematge de productes químics
  • Registre de transportistes i mitjans de transport d’animals vius
  • Transport de mercaderies perilloses per carretera
  • Gestió de residus

Podeu trobar el llistat amb enllaços a cada norma a Legislacio- Febrer-2026.

 

Obertes les inscripcions per al Global Public Health Summit 2026 a Hong Kong

La Cimera Mundial de Salut Pública i Seguretat Alimentària 2026 (Global Public Health and Food Safety Summit) tindrà lloc a Hong Kong del 4 al 5 de juny de 2026.

Aquesta trobada global reuneix professionals de la gestió de plagues, funcionaris de salut pública, especialistes en seguretat alimentària i investigadors, entre d’altres perfils professionals, per compartir els darrers avenços en salut pública i protecció de la seguretat alimentària, les millors pràctiques i les estratègies d’avantguarda per controlar les plagues que contaminen els aliments i amenacen la salut pública. Aquest esdeveniment està dedicat a promoure la missió crucial d’augmentar la seguretat alimentària i reduir les malalties transmeses per plagues mitjançant formació d’alt nivell i treball en xarxa amb experts de la indústria.

A l’esdeveniment s’hi parlarà de temes com ara informació sobre les perspectives de l’Organització Mundial de la Salut sobre les amenaces emergents de malalties transmeses per vectors; resultats de recerca global i estudis de casos del món real; col·laboració i treball en xarxa transfronterer amb professionals de més de 20 països; i actualitzacions sobre les normes d’auditoria de seguretat alimentària i els requisits reglamentaris.

A més de la creació de xarxes professionals, els objectius de la trobada se centren en la col·laboració i l’intercanvi de coneixements, i el desenvolupament professional dels assistents.

Organitzen el Global Summit la National Pest Management Association (NPMA), la Confederation of European Pest Management Associations (CEPA), i la Federation of Asian & Oceania Pest Managers Associations (FAOPMA).

Podeu consultar el programa complet de l’esdeveniment.

Sanitat considera el risc actual de contagi del virus Nipah “molt baix”

La malaltia per virus Nipah pot afectar diverses espècies animals i causa de malalties greus en humans. Per aquest motiu, la manca de tractament eficaç i el risc d’establir-se transmissió sostinguda entre humans, el virus Nipah es troba sota estreta vigilància per part de l’OMS.

No obstant això, segons informa en Ministeri de Sanitat, “el risc a nivell global es considera molt baix a causa de la manca de reservoris naturals a la major part dels països i al fet que fins ara, en els 27 anys des de la seva identificació, només s’han detectat casos a Bangla Desh, Índia, Malàisia i Singapur”. Pel que fa a l’estat espanyol, “el risc actual per a la població d’Espanya a reavaluar a mesura que es disposi de més informació s’estima molt baix”, afegeix el Ministeri.

Què és el virus Nipah?

El virus de Nipah és un virus zoonòtic que es va identificar per primera vegada a Malàisia el 1999. Es considera que el seu reservori són ratpenats frugívors i que salta esporàdicament a l’espècie humana, s’han identificat al voltant de 750 casos humans des de la primera identificació d’acord amb les notificacions fetes a la OMS. Tot i que les dades d’estudis de seroprevalença en animals indiquen una possible extensió al sud-est asiàtic i Àfrica, gairebé tots els casos humans coneguts fins ara s’han produït a Bangla Desh i l’est de l’Índia.

La forma de presentació clínica en humans és variada, des d’una infecció asimptomàtica a un quadre respiratori agut i fins i tot una encefalitis d’alta letalitat (entre el 40 i el 75% d’acord amb les dades de l’OMS).

La majoria de les infeccions humanes conegudes es van produir per contacte directe amb porcs malalts o les secrecions. La transmissió es produeix probablement a través de gotes respiratòries o del contacte amb secrecions nasofaríngies o teixits de porcs malalts, segons informa Sanitat. En brots a Bangla Desh i Índia, la font probable de la infecció va ser el consum de fruites o productes de fruites contaminats amb orina o saliva de ratpenats infectats. També s’ha notificat una transmissió limitada de persona a persona entre familiars i cuidadors de pacients infectats. Fins al quasi el 50% dels casos notificats per Bangla Desh entre el 2001 i el 2008 es van considerar infeccions per transmissió de persona a persona durant l’atenció als pacients.

La dispersió de la ‘Periplaneta americana’ a les xarxes de clavegueram

Les instal·lacions de sanejament públic i privat, juntament amb les estructures dels habitatges, constitueixen un sistema ecològic artificial interconnectat que permet l’adaptació, dispersió i persistència de la Periplaneta americana.

Aquesta panerola de clavegueram és una espècie sinantròpica, estretament associada a entorns creats o modificats per l’activitat humana. El seu cicle biològic i comportament estan especialment adaptats a ambients subterranis, cosa que afavoreix el seu establiment a les xarxes de sanejament. En aquest sentit, les condicions òptimes per al desenvolupament i reproducció de la Periplaneta americana inclouen, entre d’altres, una alta humitat ambiental (superior al 70 o 80%), temperatures estables compreses entre 20 i 30 °C, presència constant de matèria orgànica —que actua com a font d’aliment—, acumulació de sediments, foscor permanent —ja que es tracta d’una espècie fotofòbica—, i baixa pertorbació humana —cosa que permet la continuïtat del cicle biològic—.

Aquestes condicions coincideixen gairebé perfectament amb les xarxes de sanejament, especialment les xarxes públiques profundes i els col·lectors privats mal ventilats.

És per tot plegat que per poder lluitar contra aquesta plaga cal conèixer com s’estructuren les xarxes de clavegueram —tant públic com privat— i com és l’ecologia de l’insecte en aquests entorns per analitzar com es dispersen (de manera passiva o activament) i els patrons d’aquesta dispersió.

Podeu trobar una extensa explicació al respecte en la nota tècnica elaborada pel coordinador tècnic d’ADEPAP, Luis Lozano, a Dispersio-de-Periplaneta-Americana-en-xarxes-de-clavegueram-publiques-i-privades.

Toni Zurera, soci jubilat d’ADEPAP: “La nostra feina té una part humana molt important, d’escoltar i aconsellar, més enllà d’oferir solucions”

Entrevistem Toni Zurera, soci jubilat d’ADEPAP

Toni, has dedicat gran part de la teva trajectòria professional al sector de la salut ambiental. Quina és la teva formació en aquest àmbit? Al llarg de tots els anys que vaig treballar a l’àmbit de la salut ambiental vaig mirar de formar-me constantment, tant per poder exercir diverses tasques com per estar al dia i fer la meva feina amb rigor i professionalitat. Així que vaig fer múltiples formacions i vaig obtenir diverses acreditacions: el Nivell Especial de Productes Fitosanitaris, el Nivell Qualificat d’Aplicador de Fitosanitaris, el Nivell Qualificat d’Aplicador de Tractaments DDD, el Certificat Professional d’Equips de Treball, el de Prevenció de Riscos Laborals en Espais Confinats, el Carnet ADR (mercaderies perilloses), el de Tractaments Tèrmics Thermokill per al control de plagues i el Curs de Manteniment Higienicosanitari d’Instal·lacions de Risc enfront la Legionel·la.

Abans d’incorporar-te al sector de la salut ambiental, vas treballar en algun altre àmbit? Sí, abans de treballar en l’àmbit de la salut ambiental vaig fer altres feines. Vaig començar treballant a farmàcies, de xofer repartidor i coordinador de magatzem. També vaig fer de comercial i vaig treballar en vendes i atenció personalitzada al client dirigida al sector musical, una de les meves grans passions.

Com vas arribar al sector del control de plagues i la salut ambiental? Doncs hi vaig arribar a través de l’oficina d’ocupació.

Quina ha estat la teva trajectòria dins el sector? Quines tasques feies en les diferents empreses en què vas treballar? La meva trajectòria ha estat molt estimulant per la formació que vaig anar adquirint, pels múltiples viatges que vaig fer i sobretot pel que vaig aprendre tant en l’àmbit professional com en la vessant més humana. Veient els problemes de la gent, de vegades exercia gairebé de “psicòleg”. Poder resoldre els problemes i copsar la satisfacció i l’agraïment dels clients va fer que m’interessés encara més la meva professió. És una tasca que té una part humana molt important, d’escoltar i aconsellar, més enllà d’oferir solucions.

Et vas jubilar a Mont Medi? Com valores la teva experiència en aquesta darrera etapa? Com descriuries el teu pas per l’empresa? A Mont Medi hi vaig aprendre una altra manera de treballar, més digital i amb plataformes que ajuden a fer les feines per garantir una professionalitat més gran i estalviar temps per a futures auditories. També vaig tenir contacte amb nous clients de fora, cosa que em permetia viatjar.

Com estàs vivint la jubilació? Després de tota la vida treballant es fa estrany tenir prou temps per a les teves necessitats i aficions. Però ho gaudeixo molt! Ara puc dedicar llargues estones a la música, que és una gran passió (soc cantautor i toco la guitarra), i a sortir amb moto.

Després de la modificació dels estatuts d’ADEPAP que es va aprovar el desembre de 2024 i que contemplen la figura del “soci jubilat”. Ara que ja no et dediques activament al sector, què t’ha impulsat a fer-te’n soci? La meva idea és poder aportar el que pugui arran de la meva experiència professional, però també per no desvincular-me del tot d’allò que he fet durant molts anys.

Si haguessis de convèncer alguna empresa o altres persones vinculades al sector que s’associessin a ADEPAP, què els diries? Que creus que pot aportar associar-s’hi? Crec que formar part d’ADEPAP és important per estar al corrent de tot allò que fa referència al sector de la salut ambiental: normes, butlletí oficial, licitacions, treballs… i un llarg etcètera.

Sobre la base de la teva trajectòria professional, quins creus que són els reptes més immediats per al nostre sector? Doncs, entre d’altres, crec que cal parar atenció a les normes del productes fitosanitaris a l’agricultura, ja que s’estan important productes d’altres països que no tenen les mateixes normes que a Catalunya i els tractaments són mes permissius que a casa nostra. I cal estar-ne al cas.

 

El 15 de febrer farà 80 anys que es va presentar l’ENIAC, el primer ordinador electrònic

L’ENIAC (acrònim de Electronic Numerical Integrator And Computer; en català, Integrador i Calculador Numèric Electrònic) era una màquina gegant considerada el primer ordinador programable, electrònic, d’ús general i totalment digital.

El disseny i construcció de l’ordinador fou finançat per l’Armada dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial. Va ser dissenyat per al càlcul de taules de tir de l’artilleria al Laboratori de Recerca Balística de l’Armada dels Estats Units.

L’ENIAC va ser concebuda i dissenyada per John Mauchly i J. Presper Eckert de la Universitat de Pennsylvania. Si bé van ser aquests enginyers els que van passar a la història, hi va haver sis dones que es van ocupar de programar l’ENIAC, que passaren a ser conegudes com les Top Secret Rosies.

Aquest equip de programadores destacava per ser hàbils matemàtiques i lògiques i van treballar inventant la programació a mesura que la duien a terme. Els seus noms —Betty Snyder Holberton, Jean Jennings Bartik, Kathleen McNulty Mauchly Antonelli, Marlyn Wescoff Meltzer, Ruth Lichterman Teitelbaum i Frances Bilas Spence— pràcticament no apareixen en els llibres d’història de la computació, però van dedicar llargues jornades a treballar amb la màquina. Quan l’ENIAC es va convertir després en una màquina llegendària, els seus enginyers es van fer famosos, mentre que mai se li va atorgar cap crèdit a aquestes sis dones que es van ocupar de la programació.

L’any 1997, després de dècades en què van ser menystingudes, van ser incloses al Women in Technology International Hall of Fame.

La taxa d’absentisme per incapacitat temporal s’ha disparat en l’última dècada, segons un estudi de Pimec

Les hores de baixa per incapacitat temporal a Catalunya s’han més que doblat en l’última dècada i ja representen més del 75% de totes les hores no treballades, segons l’informe Evolució de les baixes per incapacitat temporal a Catalunya 2013-2025, presentat a mitjans de gener per l’Observatori de la Pime de Catalunya (departament d’estudis de Pimec).

“L’estudi”, segons la notícia publicada a la pàgina web de la patronal de la petita i mitjana empresa a Catalunya, “mostra que les hores mitjanes mensuals per treballador han passat de 3,8 hores el 2013 a 8,0 hores el 2025, mentre que la taxa d’absentisme per IT s’ha incrementat del 2,5% al 5,3%. Tot i que les baixes són cada cop més curtes (més del 75% no superen els 15 dies), el nombre de processos no ha deixat d’augmentar”.

L’impacte econòmic és, segons Pimec, “molt elevat”, cosa que situa la incapacitat temporal “com un dels principals reptes econòmics i de gestió del mercat de treball a Catalunya”. A més, l’informe destaca que “Catalunya és la segona comunitat autònoma amb una incidència més alta d’incapacitat temporal, tot i tenir una proporció menor de població envellida i amb malalties cròniques que altres territoris”. A més, alerta de “l’augment sostingut de les baixes per problemes de salut mental”, que ja concentren gairebé una quarta part del total de dies de baixa.

En comparació amb Europa, l’informe posa de manifest que Catalunya i Espanya se situen entre les regions amb un percentatge més elevat de persones ocupades que no han treballat per incapacitat temporal. En concret, “a Catalunya aquesta proporció s’estima en el 4,2%, per sobre de la mitjana europea (2,0%) i només per sota de Noruega”.

Podeu llegir la notícia sencera de Pimec clicant aquí i l’estudi en aquest enllaç.

ADEPAP intervé a “L’altaveu” de TVE Catalunya per parlar de la plaga de processionària a Badalona

El vicepresident i portaveu d’ADEPAP, Andreu Garcia, va intervenir el 15 de gener al programa L’altaveu de TVE a Catalunya per recomanar actuacions enfront la plaga d’eruga processionària del barri de Bonavista de Barcelona.

En aquest barri s’ha detectat una important plaga d’eruga processionària del pi, que afecta molt els veïns ja que, des dels mes d’octubre, aquestes arnes cauen directament des de les teulades, els entren a casa i els provoquen reaccions i urticària. Els veïns pensen que les erugues venen d’un bosc proper que no està cuidat i que, a causa del canvi climàtic, s’ha avançat l’eclosió de la plaga.

Segons Garcia, l’actuació s’hauria d’haver fet abans, en les primeres fases, per retirar les bosses que es formen la primera fase larvària — cosa que en aquest cas ja no és possible. Pel vicepresident de l’associació, sí que hi ha una actuació que es pot fer en la fase actual, que consta a posar uns dispositius al voltant dels arbres, una mena d’anelles connectades a unes bosses per “interceptar la baixada de la processó”.

En aquest estadi, Garcia recomana no manipular les erugues amb les mans descobertes i recollir-les tirant-los aigua. Tot i així, cal, segons el portaveu, “insistir a l’Ajuntament perquè instal·li trampes per interceptar-les de cara a evitar que el problema continuï les properes setmanes”.

Podeu veure el reportatge i l’entrevista al portaveu d’ADEPAP al minut 16 del següent vídeo.

 

Sostenibilitat i economia circular a les empreses de control de plagues

El full de ruta que regula les polítiques de sostenibilitat a la Unió Europea és l’European Green Deal o Pacte Verd Europeu.

Segons la Unió Europea, una economia verda és un model econòmic que millora el benestar humà i l’equitat social, mentre redueix de forma significativa els riscos ambientals i l’escassetat ecològica. A la pràctica significa una economia baixa en carboni, eficient en recursos i socialment inclusiva. Tot plegat per convertir la Unió Europea en el primer continent climàticament neutre per al 2050.

En aquest sentit, el Pacte Verd Europeu té com a principals eixos el clima i la descarbonització, l’energia neta i l’eficiència, l’economia circular, la contaminació zero i la salut ambiental, la biodiversitat i protecció d’ecosistemes, la mobilitat sostenible i el transport, i l’edificació i l’eficiència energètica en edificis. Tot això tenint en compte els paràmetres d’un sistema alimentari sostenible, l’ocupació i la transició justa, i la innovació perquè les empreses siguin més innovadores, eficients i competitives.

Així doncs, l’economia circular és un dels principals eixos del Pacte Verd Europeu i se centra en el cicle de materials i productes. El que promou és la integració d’aquesta circularitat en tota la vida útil dels productes, des del seu disseny fins a la reutilització i reciclatge.

I com afecta a les empreses de salut ambiental? L’economia circular és un dels pilars que afecta directament l’operativa diària i en són objecte productes, materials, envasos i residus.

A l’hora d’elaborar plans d’economia circular de les empreses de control de plagues cal tenir presents els següents punts:

  1. Disseny circular del servei (prevenció i reducció)
  2. Selecció i ús circular de productes biocides
  3. Allargament de la vida útil d’equips i materials d’aplicació
  4. Envasos biocides i logística inversa
  5. Gestió circular dels residus biocides
  6. Materials auxiliars i consumibles
  7. Digitalització al servei de l’economia circular
  8. Compres i cadena de subministrament circular
  9. Model de negoci i comunicació circular
  10. Governança, indicadors, objectius i formació i millora contínua

Així doncs, l’economia circular en una empresa de control de plagues no tracta de “ser més verd”, sinó de fer servir menys producte, generar menys residu i oferir més valor professional amb els mateixos recursos. I això implica més prevenció i deriva en eficàcia i professionalitat.

Podeu trobar més informació sobre els plans d’economia circular a les empreses de control de plagues, amb llistes de comprovació i verificació per a tècnics a la nota informativa Sostenibilitat – Economia circular.