La normativa en general i la legislació en particular estan en constant evolució en tots els àmbits i a diversos nivells territorials. I el sector de la salut ambiental, òbviament, no se n’escapa i cal estar-ne amatents per complir amb els paràmetres que s’hi recullen amb rigor i professionalitat.

És per això que, periòdicament, el coordinador tècnic d’ADEPAP, Luis Lozano, prepara i actualitza una nota informativa amb un llistat de la normativa —tant l’àmbit europeu, com l’estatal i l’autonòmica— aplicable al sector. I que recull des de la més concretament aplicable a la salut ambiental com a temes formatius o de riscos laborals, entre d’altres.

Al llistat hi trobareu, doncs, normativa aplicable a:

• Control de plagues
• Prevenció i control de la legionel·losi
• Seguretat alimentària
• Qualitat ambiental interior
• Control d’aus
• Tractaments fitosanitaris
• Riscos laborals
• Formació
• Autorització, fabricació, envasament i etiquetatge, comercialització i ús de substàncies biocides
• Emmagatzematge de productes químics
• Registre de transportistes i mitjans de transport d’animals vius
• Transport de mercaderies perilloses per carretera
• Gestió de residus

Podeu trobar el llistat amb enllaços a cada norma a Legislacio- Febrer-2026.

 

La malaltia per virus Nipah pot afectar diverses espècies animals i causa de malalties greus en humans. Per aquest motiu, la manca de tractament eficaç i el risc d’establir-se transmissió sostinguda entre humans, el virus Nipah es troba sota estreta vigilància per part de l’OMS.

No obstant això, segons informa en Ministeri de Sanitat, “el risc a nivell global es considera molt baix a causa de la manca de reservoris naturals a la major part dels països i al fet que fins ara, en els 27 anys des de la seva identificació, només s’han detectat casos a Bangla Desh, Índia, Malàisia i Singapur”. Pel que fa a l’estat espanyol, “el risc actual per a la població d’Espanya a reavaluar a mesura que es disposi de més informació s’estima molt baix”, afegeix el Ministeri.

Què és el virus Nipah?

El virus de Nipah és un virus zoonòtic que es va identificar per primera vegada a Malàisia el 1999. Es considera que el seu reservori són ratpenats frugívors i que salta esporàdicament a l’espècie humana, s’han identificat al voltant de 750 casos humans des de la primera identificació d’acord amb les notificacions fetes a la OMS. Tot i que les dades d’estudis de seroprevalença en animals indiquen una possible extensió al sud-est asiàtic i Àfrica, gairebé tots els casos humans coneguts fins ara s’han produït a Bangla Desh i l’est de l’Índia.

La forma de presentació clínica en humans és variada, des d’una infecció asimptomàtica a un quadre respiratori agut i fins i tot una encefalitis d’alta letalitat (entre el 40 i el 75% d’acord amb les dades de l’OMS).

La majoria de les infeccions humanes conegudes es van produir per contacte directe amb porcs malalts o les secrecions. La transmissió es produeix probablement a través de gotes respiratòries o del contacte amb secrecions nasofaríngies o teixits de porcs malalts, segons informa Sanitat. En brots a Bangla Desh i Índia, la font probable de la infecció va ser el consum de fruites o productes de fruites contaminats amb orina o saliva de ratpenats infectats. També s’ha notificat una transmissió limitada de persona a persona entre familiars i cuidadors de pacients infectats. Fins al quasi el 50% dels casos notificats per Bangla Desh entre el 2001 i el 2008 es van considerar infeccions per transmissió de persona a persona durant l’atenció als pacients.

Entrevistem Toni Zurera, soci jubilat d’ADEPAP

Toni, has dedicat gran part de la teva trajectòria professional al sector de la salut ambiental. Quina és la teva formació en aquest àmbit? Al llarg de tots els anys que vaig treballar a l’àmbit de la salut ambiental vaig mirar de formar-me constantment, tant per poder exercir diverses tasques com per estar al dia i fer la meva feina amb rigor i professionalitat. Així que vaig fer múltiples formacions i vaig obtenir diverses acreditacions: el Nivell Especial de Productes Fitosanitaris, el Nivell Qualificat d’Aplicador de Fitosanitaris, el Nivell Qualificat d’Aplicador de Tractaments DDD, el Certificat Professional d’Equips de Treball, el de Prevenció de Riscos Laborals en Espais Confinats, el Carnet ADR (mercaderies perilloses), el de Tractaments Tèrmics Thermokill per al control de plagues i el Curs de Manteniment Higienicosanitari d’Instal·lacions de Risc enfront la Legionel·la.

Abans d’incorporar-te al sector de la salut ambiental, vas treballar en algun altre àmbit? Sí, abans de treballar en l’àmbit de la salut ambiental vaig fer altres feines. Vaig començar treballant a farmàcies, de xofer repartidor i coordinador de magatzem. També vaig fer de comercial i vaig treballar en vendes i atenció personalitzada al client dirigida al sector musical, una de les meves grans passions.

Com vas arribar al sector del control de plagues i la salut ambiental? Doncs hi vaig arribar a través de l’oficina d’ocupació.

Quina ha estat la teva trajectòria dins el sector? Quines tasques feies en les diferents empreses en què vas treballar? La meva trajectòria ha estat molt estimulant per la formació que vaig anar adquirint, pels múltiples viatges que vaig fer i sobretot pel que vaig aprendre tant en l’àmbit professional com en la vessant més humana. Veient els problemes de la gent, de vegades exercia gairebé de “psicòleg”. Poder resoldre els problemes i copsar la satisfacció i l’agraïment dels clients va fer que m’interessés encara més la meva professió. És una tasca que té una part humana molt important, d’escoltar i aconsellar, més enllà d’oferir solucions.

Et vas jubilar a Mont Medi? Com valores la teva experiència en aquesta darrera etapa? Com descriuries el teu pas per l’empresa? A Mont Medi hi vaig aprendre una altra manera de treballar, més digital i amb plataformes que ajuden a fer les feines per garantir una professionalitat més gran i estalviar temps per a futures auditories. També vaig tenir contacte amb nous clients de fora, cosa que em permetia viatjar.

Com estàs vivint la jubilació? Després de tota la vida treballant es fa estrany tenir prou temps per a les teves necessitats i aficions. Però ho gaudeixo molt! Ara puc dedicar llargues estones a la música, que és una gran passió (soc cantautor i toco la guitarra), i a sortir amb moto.

Després de la modificació dels estatuts d’ADEPAP que es va aprovar el desembre de 2024 i que contemplen la figura del “soci jubilat”. Ara que ja no et dediques activament al sector, què t’ha impulsat a fer-te’n soci? La meva idea és poder aportar el que pugui arran de la meva experiència professional, però també per no desvincular-me del tot d’allò que he fet durant molts anys.

Si haguessis de convèncer alguna empresa o altres persones vinculades al sector que s’associessin a ADEPAP, què els diries? Que creus que pot aportar associar-s’hi? Crec que formar part d’ADEPAP és important per estar al corrent de tot allò que fa referència al sector de la salut ambiental: normes, butlletí oficial, licitacions, treballs… i un llarg etcètera.

Sobre la base de la teva trajectòria professional, quins creus que són els reptes més immediats per al nostre sector? Doncs, entre d’altres, crec que cal parar atenció a les normes del productes fitosanitaris a l’agricultura, ja que s’estan important productes d’altres països que no tenen les mateixes normes que a Catalunya i els tractaments són mes permissius que a casa nostra. I cal estar-ne al cas.

 

Les hores de baixa per incapacitat temporal a Catalunya s’han més que doblat en l’última dècada i ja representen més del 75% de totes les hores no treballades, segons l’informe Evolució de les baixes per incapacitat temporal a Catalunya 2013-2025, presentat a mitjans de gener per l’Observatori de la Pime de Catalunya (departament d’estudis de Pimec).

“L’estudi”, segons la notícia publicada a la pàgina web de la patronal de la petita i mitjana empresa a Catalunya, “mostra que les hores mitjanes mensuals per treballador han passat de 3,8 hores el 2013 a 8,0 hores el 2025, mentre que la taxa d’absentisme per IT s’ha incrementat del 2,5% al 5,3%. Tot i que les baixes són cada cop més curtes (més del 75% no superen els 15 dies), el nombre de processos no ha deixat d’augmentar”.

L’impacte econòmic és, segons Pimec, “molt elevat”, cosa que situa la incapacitat temporal “com un dels principals reptes econòmics i de gestió del mercat de treball a Catalunya”. A més, l’informe destaca que “Catalunya és la segona comunitat autònoma amb una incidència més alta d’incapacitat temporal, tot i tenir una proporció menor de població envellida i amb malalties cròniques que altres territoris”. A més, alerta de “l’augment sostingut de les baixes per problemes de salut mental”, que ja concentren gairebé una quarta part del total de dies de baixa.

En comparació amb Europa, l’informe posa de manifest que Catalunya i Espanya se situen entre les regions amb un percentatge més elevat de persones ocupades que no han treballat per incapacitat temporal. En concret, “a Catalunya aquesta proporció s’estima en el 4,2%, per sobre de la mitjana europea (2,0%) i només per sota de Noruega”.

Podeu llegir la notícia sencera de Pimec clicant aquí i l’estudi en aquest enllaç.