L’Assemblea General Ordinària d’ADEPAP se celebrarà el proper 22 de març

La propera Assemblea General Ordinària (AGO) d’ADEPAP tindrà lloc el dia 22 de març de 2023 al matí al Restaurant Castell de Rocamora (Montferri, Tarragona).

La jornada començarà a les 10h amb la xerrada tècnica “Control de la mosca negra”, a càrrec d’Andreu Colomer, de COPATE.

A les 11h se celebrarà l’Assemblea General Ordinària.

En el transcurs del Dia Patronal, ja a les 11.30h, es faran els següents reconeixements:

  • Quim Sendra rebrà el Premi Joan Solanes.
  • Ricard Caballero, a títol pòstum, rebrà el reconeixement per la seva tasca i com a persona de l’associació.
  • Josep Sellas rebrà el reconeixement la trajectòria dins el sector del control de plagues

La jornada dedicada a l’Assemblea General Ordinària estarà patrocinada per Killgerm, que també oferirà la jornada tècnica “Parasitosi pràctica”, a càrrec de Josep Parnau, a les 13.15h.

S’acabarà amb la tradicional calçotada perquè els socis tinguin una estona per interactuar de manera més informal. Reserveu-vos la data!

Per inscriure-us a l’Assemblea, contacteu amb gerencia@adepap.cat.

El 3 de març se celebra el Dia Mundial de la Vida Silvestre

El Dia Mundial de la Vida Silvestre se celebra el 3 de març en commemoració a l’aniversari de la Convenció sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres l’any 1973. Va ser proclamat per l’Organització de les Nacions Unides (ONU) l’any 2013.

Aquesta efemèride, també coneguda com a Dia Mundial de la Natura, té com a objectiu principal conscienciar la població mundial sobre el valor de la fauna i flora silvestres. Cada espècie és important dins l’entorn natural on viu, ja sigui com a aliment per a altres animals o com a control de plagues, ja que poden evitar la proliferació massiva d’algun organisme animal o vegetal, que pugui causar estralls a l’entorn.

Actualment hi ha múltiples factors que amenacen la conservació de diverses espècies de flora i fauna silvestres, la majoria causades per l’activitat humana i el canvi climàtic, com ara la degradació, fragmentació i destrucció dels hàbitats de vida silvestre; les emissions d’efecte d’hivernacle, l’explotació i sobreexplotació de recursos naturals, o la proliferació d’espècies invasores en hàbitats distints de la seva distribució geogràfica originària, entre d’altres.

 

Tractaments i conservació de la fusta a l’exterior

El Clúster de la Fusta de Galícia ha editat el document Madera en el exterior. Tratamientos y conservación.  Aquest informa s’ha fet amb la col·laboració d’empreses i la participació de la Universitat de Vigo, el Consorci de la Zona Franca de Vigo, la Fundación Instituto Tecnológico de Galicia (ITG) i el Centro de Innovación y Servicios de la Madera de Galicia (CIS Madeira).

El document inclou aspectes claus com la durabilitat natural de la fusta, la impregnabilitat i les classes d’ús. També recull una guia per a la tria del tractament protector adequat i els tipus de tractaments preventius (tant decoratius per a la protecció superficial com per a la protecció de la fusta).

A l’annex 1 del document s’hi pot consultar la normativa que afecta la cura i els tractaments de la fusta, així com un llistat d’espècies d’arbres amb la tractabilitat i durabilitat de la seva fusta. A l’annex 2 s’hi recullen, de manera sintètica, els tipus d’aplicacions (mètodes) i els tipus de penetració del protector.

Podeu consultar el document Madera en el exterior. Tratamientos y conservación, clicant en el següent enllaç: MADERA EN EL EXTERIOR TRATAMIENTOS Y CONSERVACIÓN

Protocol per prevenir i tractar fongs i bacteris al patrimoni documental

Segons el Grup d’investigació en microorganismes que afecten el patrimoni documental, “la preservació i conservació del patrimoni documental és una de les funcions bàsiques assignades als arxius, juntament amb la custòdia, el tractament i la comunicació dels documents i de la informació que contenen”.

Alguns dels factors més complexos i més generalitzats que incideixen en la conservació dels documents”, segons afirmen des del Grup, “són la contaminació i el desenvolupament de microorganismes, que per la seva activitat metabòlica i el seu creixement poden alterar i/o destruir els papers i altres suports documentals. A causa de les condicions mediambientals aquests microorganismes (fongs i bacteris) són de difícil erradicació i poden arribar a produir la destrucció total dels documents afectats”.

El Grup d’investigació es va crear per dur a terme un projecte interdisciplinari “amb l’objectiu d’analitzar exhaustivament el problema des dels diferents àmbits i punts de vista possibles, formular un seguit de recomanacions i propostes d’actuació preventiva i concretar una metodologia i un pla d’actuació en el cas de la presència activa de microorganismes, tenint en compte els tractaments més idonis en cada situació, segons el microorganisme majoritari causant del problema”.

El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació va editar el 2008, com a resultat de la feina del Grup d’investigació (format per representants d’universitats, de l’administració pública i d’empreses) el Protocol per a la prevenció, el control i el tractament de les infeccions per microorganismes que afecten el patrimoni documental.

El fruit de treball elaborat pel Grup d’investigació va quedar reflectit en els protocols i directrius que es presenten en aquesta publicació i que són els següents:

  • Directrius constructives dels dipòsits d’arxiu
  • Directrius per prevenir el desenvolupament d’una infecció
  • Protocol per al control de nous ingressos de documentació
  • Protocol per a la identificació de microorganismes que afecten el patrimoni documental
  • Protocol per a la prevenció de riscos per a la salut davant el desenvolupament de microorganismes en material d’arxiu
  • Protocol d’actuació en cas d’infecció
  • Directrius per al tractament químic de documents i espais infectats
  • Directrius i recomanacions per a la reubicació i l’aïllament de documentació infectada i tractada
  • Protocol per accedir a documentació infectada i tractada i consultar-la

Podeu consular el Protocol per a la prevenció, el control i el tractament de les infeccions per microorganismes que afecten el patrimoni documental clicant sobre el següent PDF: Protocol_Microorganismes patrimoni documental

El Parlament europeu prohibeix el greenwashing

El greenwashing (o màrqueting verd) és una pràctica de màrqueting  destinada a crear una imatge il·lusòria de responsabilitat ecològica i que utilitzen algunes empreses per fer creure la seva audiència que són respectuoses amb el medi ambient.

Amb l’objectiu de combatre aquesta pràctica enganyosa, el Parlament europeu va aprovar el mes de gener passat una nova llei que la prohibeix. Així, es pretén protegir els consumidors de pràctiques de màrqueting enganyoses i ajudar-los a prendre millors decisions de compra. Per aconseguir-ho, a la llista de pràctiques comercials prohibides de la UE s’hi afegiran una sèrie d’hàbits de comercialització problemàtics relacionats amb el greenwashing i l’obsolescència primerenca dels béns.

Amb aquesta decisió, les noves normes que es desplegaran arran de la llei vetllaran perquè l’etiquetatge dels productes sigui més clar i fiable, prohibint l’ús de reclams mediambientals generals com a “ambientalment amigable”, “natural”, biodegradable, “climàtic” neutral o “eco” sense proves.

Així mateix, també es regularà l’ús d’etiquetes de sostenibilitat, atesa la confusió causada per la proliferació i la manca d’ús de dades comparatives. En el futur, només es permetran a la UE etiquetes de sostenibilitat basades en sistemes oficials de certificació o establertes per les autoritats públiques.

A més, la Directiva prohibirà les afirmacions que un producte té un impacte neutre, reduït o positiu al medi ambient a causa dels sistemes de compensació d’emissions.

Un altre objectiu important de la nova llei és fer que els productors i els consumidors se centrin més en la durabilitat dels béns. En el futur, la informació de garantia haurà de ser més visible i es crearà una nova etiqueta harmonitzada per donar més protagonisme a les mercaderies amb un període de garantia ampliat.

Les noves normes també prohibiran les reclamacions de durabilitat infundades (per exemple, dir que una rentadora durarà 5.000 cicles de rentat si això no és cert en condicions normals), demana substituir els consumibles abans del que és estrictament necessari (sovint el cas amb tinta de impressora, per exemple), i quan es presentin els béns com a reparables quan no ho siguin.

Pla sanitari enfront la legionel·la de la clínica dental

El Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs ha publicat el Plan sanitario frente a la legionel·la de la clínica dental. Aquest document ha estat elaborat conforme les previsions del Reial Decret 487/2022, de 21 de juny, pel qual s’estableixen els requisits sanitaris per a la prevenció i el control de la legionel·losi.

El pla està basat en l’avaluació del risc, es fonamenta en les recomanacions de la Organització Mundial de la Salut i està adaptat a les particularitats de la clínica dental de l’estat espanyol. S’hi inclouen l’anàlisi d’aquest tipus d’instal·lacions per poder-ne avaluar els riscos, les mesures correctores i verificació de la seva eficàcia pel que fa al disseny de la instal·lació i els elements susceptibles de suposar un risc, un programa de tractament que inclou un protocol de neteja i desinfecció de la instal·lació, un programa de manteniment i revisió, com aplicar aquest pla sanitari de la legionel·la per part del personal, i les guies i documents que han servit de base per a l’elaboració del pla.

Podeu accedir al document complet clicant a Plan sanitario frente  a la legionela de la clínica dental.

Creix la població de coloms a Barcelona, malgrat l’ús de la nicarbazina

L’Ajuntament de Barcelona, amb la col·laboració de l’Institut Català d’Ornitologia i la Universitat de Barcelona, ha publicat recentment l’Informe de seguiment d’ocells a la ciutat de Barcelona 2022. Aquest informe recull la cobertura dels censos d’ocells a la ciutat, les tendències poblacionals i els indicadors de la biodiversitat.

A les conclusions s’hi destaca que “el resultat més preocupant del seguiment dels ocells comuns a Barcelona és el manteniment constant i sostingut de pèrdua de les poblacions dels ocells  autòctons, combinat amb l’augment també constant i sostingut de les espècies exòtiques“. D’aquestes espècies destaca el creixement de la cotorra argentina o cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus) i la cotorra de Kramer (Psittacula krameri).

A banda, pel que fa a les tendències poblacionals, el colom domèstic (Columba livia) continua sent l’espècie més abundant a la ciutat de Barcelona. Tot i que entre el 2005 i el 2015 es va produir un descens important de la població d’aquestes aus, entre el 2015 i el 2022 s’ha recuperat. Cal tenir present que a partir del 2016 s’ha utilitzat majoritàriament l’aplicació de nicarbazina com a agent anticonceptiu. Segons el coordinador tècnic d’ADEPAP, Luis Lozano, aquest fet “obliga a repensar de debò la política municipal de control poblacional dels coloms a la ciutat“. I afegeix que “des d’ADEPAP ja s’havia advertit de l’ús polèmic d’aquest producte per molts motius”, entre els quals l’eficàcia dels pinsos esterilitzants amb nicarbazina i els efectes d’aquesta substància en espècies no diana.

Podeu llegir la nota informativa de Luis Lozano a: Nota informativa seguiment ocells Barcelona 2022 CAT.

També podeu consultar complet l’Informe de seguiment d’ocells a la ciutat de Barcelona 2022.

 

El control de plagues al comerç minorista

La normativa que regula el control de plagues en el comerç minorista no és fàcil de trobar. Com explica el coordinador tècnic  d’ADEPAP, Luis Lozano, cal revisar diverses normes que apliquen a aquests casos i, sobretot, el minorista ha de comprendre, abans de res, que treballa en pro de la innocuïtat alimentària i que participa en un sistema de múltiples actors: el fabricant, el majorista, el minorista i el consumidor final.

Cal tenir en compte que, per definició, el comerç minorista inclou una tipologia molt diversa de negocis: des de bars i restaurant fins a supermercats, peixateries, carnisseries o forns de pa, passant per espais de venda ambulant.

Luis Lozano repassa en un article a LinkedIn el Codex Alimentarius (creat el 1969 per l’ONU, la FAO i l’OMS) on es recullen normes, directrius i codis de bones pràctiques pel que fa a principis generals de la higiene dels aliments. En el mateix article també recull i analitza normes europees i altres documents d’aplicació en aquest àmbit. Podeu llegir l’article sencer clicant aquí.

 

 

La formiga vermella de foc entra al “Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores”

La presència de la formiga vermella de foc (Solenopsis invicta) no ha estat notificada encara a l’estat espanyol, excepte un cas puntual de picada el 2006 a Màlaga i que va causar un episodi d’anafilaxi. Tot i així, arran que es va detectar l’insecte en fusta importada, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic la va incloure al Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores. Podeu veure la Memòria Tècnica Justificativa de la incorporació de la formiga vermella de foc al Catàleg clicant aquí.

Aquesta espècie de formiga és originària d’Amèrica del Sud i pot causar causar picades molt doloroses als humans i fins i tot s’han registrat morts per xoc anafilàctic. A més, es considera una amenaça potencial per a la biodiversitat autòctona en aquells països on s’ha introduït.

Per a més informació sobre la formiga vermella de foc, la seva distribució mundial i el mapa de risc, i com comunicar-ne la seva detecció, podeu veure la nota informativa elaborada per Luis Lozano, coordinador tècnic d’ADEPAP: Nota informativa_Formiga vermella de foc Solenopsis invicta. CAT

 

Nova espècie exòtica invasora de tèrmit subterrani detectat a Canàries

Les espècies de tèrmits subterranis que es troben actualment de manera més comú a Catalunya són del gènere Reticulitermes. La predominant a casa nostra és la Raticulitermes banyulensis, tot i que també s’ha detectat un cas aïllat de presència de Reticulitermes grassei.

A Canàries, però, s’ha localitzat una nova espècie d’aquest mateix gènere, la Reticulitermes flavipes o tèrmit subterrani oriental, que ja ha estat catalogada pel Ministeri per a la Transició Ecològica com a espècie exòtica invasora dins el Catàleg nacional d’espècies exòtiques invasores, segons els criteris establerts pel Reial Decret 630/2013. Podeu veure la Memòria tècnica justificativa d’aquest tèrmit publicada pel Ministeri clicant aquí.

Cal tenir present que a Catalunya s’ha establert una taula d’espècies que es consideren de comunicació prioritària, en la qual s’ha incorporat també aquesta espècie exòtica invasora, de manera que si se’n detecta la presència cal comunicar-ho a les autoritats pertinents. Podeu veure la taula elaborada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat en Catalunya en aquest enllaç.

Per a més informació sobre aquest tèrmit exòtic invasor i com notificar-ne la presència en cas de ser detectat, podeu consultar la nota tècnica que ha elaborat el coordinador tècnic d’ADEPAP, Luis Lozano: Nota informativa_Reticulitermes flavipes. CAT