La Confederació Europea d’Associacions de Control de Plagues (CEPA, per les sigles en anglès) va publicar fa un temps un mapa interactiu sobre les regulacions que afecten el sector en 16 països.

Com explica la mateixa CEPA, “actualment no hi ha una legislació de la Unió Europea harmonitzada per regular el sector del maneig de plagues. A tot Europa hi ha enfocaments significativament diferents respecte dels requisits regulatoris per als professionals del maneig de plagues que els permetin ‘accedir al mercat’”.

El mapa es permet visualitzar les pràctiques de cada estat pel que fa a la reglamentació i la capacitació.

El coordinador tècnic d’ADEPAP, Luis Lozano, va publicar el mes de març un interessant article a LinkedIn sobre com interpretar aquest mapa i algunes de les conclusions que se’n deprenen. Podeu llegir-lo sencer en aquest enllaç.

La Diputació de Barcelona va publicar ja fa uns anys un recurs dirigit als ajuntaments, però també molt interessant per al sector: Criteris per a l’avaluació de les bones pràctiques en control de plagues.

El document, elaborat per Jordi Tapias Oller, explica que “la climatologia, la situació geogràfica, determinants en els ecosistemes naturals, esdevenen factors de segon ordre al costat de les característiques de l’entorn generades per l’activitat humana, que modifica profundament el medi físic, articula el transport, i modifica el microclima urbà”. I afegeix que “mentre l’entorn urbà implica una disminució de la biodiversitat radical, algunes espècies, que podríem anomenar antropogèniques, s’adapten al nou medi ric en fonts d’alimentació, generador d’hàbitats segurs, i que proporciona bones condicions termo-higromètriques”. Així, “quan aquestes espècies interfereixen negativament en l’activitat humana provoquen danys en estructures, generen risc per a la salut de les persones o esdevenen plagues urbanes“.

El recurs conté informació sobre conceptes bàsics i normativa d’interès sobre biocides (estatal, de la Generalitat de Catalunya, de la Unió Europea i altres publicacions de referència). També fa un repàs de l’evolució en les darreres dècades, de l’estat de la qüestió quan va ser publicat el document i de les tendències de futur. Tot plegat per definir els criteris generals i específics de bones pràctiques en els plans de control de plagues i també de les bones pràctiques locals. Al final del recurs s’hi inclou una útil taula de ponderació de criteris de bona pràctica.

Podeu consultar el recurs clicant a Criteris per a l’avaluació de les bones pràctiques en control de plagues.

Com cada any, en el marc de l’assemblea general ordinària d’ADEPAP, el 22 de març es va celebrar també el Dia Patronal.

Enguany, els reconeixements van ser per a Quim Sendra, Josep Sellas i, a títol pòstum, a Ricard Caballero.

El Premi Joan Solanes va ser atorgat a Quim Sendra, amb una llarga trajectòria al sector de la salut ambiental dins de Sahicasa (ara PHS Sahicasa) i president d’ADEPAP des del 2015 fins al 2023. També ha estat vinculat a Pimec i a la Cambra de Comerç de Tarragona. Sendra va iniciar la seva carrera al sector de la salut ambiental a l’empresa familiar, Sahicasa, que va ser una de les fundadores d’ADEPAP.

A Ricard Caballero es va atorgar, a títol pòstum, el reconeixement a persones d’ADEPAP. Caballero, qui va ser gerent d’Umbralia, va traspassar el mes de juliol passat a causa d’un accident, pocs mesos després que l’entrevistéssim des de l’associació (podeu recuperar l’entrevista en aquest enllaç). Caballero va entrar al sector l’any 2001, provinent de món de les assegurances, i Umbralia és sòcia d’ADEPAP des de l’any 2006. Van recollir el guardó el seu soci, Carles Medrano, i la seva vídua, Ester Regué.

Finalment, el reconeixement a la trajectòria dins el sector va ser per a Josep Sellas, que es va jubilar el 2023 després d’anys com a enllaç entre l’empresa que representava, Quimunsa, i ADEPAP. Sellas va entrar el 1990 al sector de la química i fabricació de biocides, i des de l’any 1993 fins a la seva jubilació va compaginar la feina a Quimunsa amb la formació a diversos centres catalans.

Aquesta efemèride va ser proclamada oficialment per l’Organització de les Nacions Unides (ONU) l’any 2009, però se celebra des del 1970 amb l’objectiu de conscienciar la humanitat sobre els problemes provocats per la superpoblació, la contaminació, la conservació de la biodiversitat i d’altres preocupacions ambientals.

El primer antecedent del Dia de la Terra es troba el 1968, quan el Servei de Salut Pública dels EUA va organitzar el Simposi d’Ecologia Humana perquè estudiants de diversos indrets escoltessin científics parlar sobre els efectes del deteriorament ambiental en la salut humana.

Més de 20 anys després, la pandèmia de la covid-19 ha mostrat clarament que la salut de l’espècie humana està íntimament relacionada amb la salut del planeta.

El maltracte dels humans a la Terra, la pèrdua de biodiversitat, la desforestació i la producció agrícola i ramadera intensiva són factors que poden augmentar la transmissió de malalties infeccioses d’animals a humans.

Segons el PNUMA (Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient), cada quatre mesos sorgeix una nova malaltia infecciosa als humans. I el 75% prové dels animals. Per això la relació tan estreta entre salut humana, animal i ambiental.

El Comitè d’Acció contra la Resistència als Raticides (RRAC, per les sigles en anglès) ha posat a disposició un fullet en castellà que inclou una llista de verificació per a usuaris de rodenticides.

En aquesta llista s’hi descriuen, de forma molt esquemàtica, els problemes a tractar i com actuar en cada cas. A més a més, s’hi recullen algunes pautes i recomanacions per a l’ús dels rodenticides.

Podeu descarregar-vos el fullet a Llista de verificació per a usuaris de rodenticides.

El Comitè d’Acció contra la Resistència als Rodenticides és un grup de treball en el marc de CropLife International.