Cada cop és més habitual trobar plagues de rata negra (Rattus rattus) a les ciutats, quan fins fa poc aquesta espècie es trobava només a zones no urbanes. La seva identificació precisa és, doncs, fonamental per dissenyar estratègies de control específiques. Les seves característiques morfològiques distintives permeten diferenciar-la d’altres espècies de rosegadors comensals presents a l’entorn urbà.

Així mateix, cal tenir present que la rata negra presenta un cicle reproductiu extremadament eficient que permet l’establiment ràpid de poblacions. La seva longevitat moderada combinada amb una alta fecunditat explica el seu èxit com a plaga urbana persistent. De fet, una parella pot generar més de 1.000 descendents en un any en un entorn de condicions òptimes, cosa que subratlla la necessitat d’intervenció primerenca i sostinguda en programes de control integrat.

A diferència de la rata grisa (Rattus norvegicus), la rata negra mostra una marcada preferència per espais aeris i verticals. Aquesta tendència arborícola determina les zones crítiques d’inspecció i ubicació d’estacions de control en edificacions. Construeix nius en altura i tanques, i fa caus en escocells, sota vegetació i cobertura vegetal.

Pel que fa al seu comportament, la seva activitat és nocturna, té una dieta omnívora oportunista (en funció de la disponibilitat de menjar), una memòria espacial desenvolupada, conducta d’emmagatzematge i utilitza rutes fixes de desplaçament. Comprendre els patrons conductuals de la rata negra és essencial per optimitzar les intervencions de gestió integrada. Aquests hàbits determinen l’efectivitat d’esquers, trampes i mesures d’exclusió física.

El problema principal per al control de la rata negra és la neofòbia; és a dir, l’aversió a objectes nous, cosa que constitueix el major obstacle en el seu control químic i redueix dràsticament l’acceptació inicial d’estacions d’esquer recentment instal·lades. Així doncs, cal tenir en compte aquest condicionant en el disseny del programa de control.

El coordinador tècnic d’ADEPAP, Luis Lozano, ha elaborat una completa nota informativa al respecte on podeu trobar solucions tècniques per controlar aquesta espècie tenint en compte totes les seves característiques. La podeu llegir a La-rata-negra-Rattus-rattus-el-repte-del-control-modern.

Una representació de l’Associació, encapçalada pel president, Josep Joan Domènech, va ser present a Expocida 2026, l’espai de trobada dels professionals de la gestió de plagues i la salut ambiental organitzat per ANEPCLA.

Expocida es va celebrar els dies 26 i 27 de febrer al Pavelló 5 d’IFEMA Madrid. Hi va tenir lloc tant el Congrés Expocida com la Fira Professional, a la qual van participar també algunes de les empreses sòcies d’ADEPAP.

Dirigit a empreses, organitzacions, administracions, mitjans de comunicació i professionals del sector, Expocida 2026 va oferir una àmplia zona d’exposició de més de 8.000 m² i va comptar amb la presència de les principals empreses nacionals i internacionals.

Expocida Fira va suposar també un espai clau per al networking, l’intercanvi de coneixement, la presentació d’innovacions i la creació d’oportunitats comercials.

A més, el Congrés Expocida 2026 va reunir ponents de primer nivell i va abordar temes rellevants i actuals del sector. El programa volia fomentar l’actualització professional i el diàleg entre experts, empreses i institucions en l’àmbit de gestió de plagues i salut ambiental.

Els associats d’ADEPAP es van poder inscriure al Congrés amb un descompte especial.

La norma europea que regula la comercialització i l’ús dels productes biocides és el Reglament (UE) núm. 528/2012 del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de maig de 2012. Segons aquesta norma, les substàncies actives que es poden fer servir com a biocides són aprovades per al Unió Europea. En canvi, els productes biocides s’autoritzen en l’àmbit estatal i només són vàlids en un territori concret, tot i que es pot sol·licitar el “reconeixement” en d’altres estats membres.

Les substàncies actives, doncs, han de ser aprovades per la Unió Europea i o bé ser excloses per al seu ús com a biocides. Els criteris d’exclusió s’apliquen a substàncies carcinògenes, mutàgenes, tòxiques per a la reproducció, disruptors endocrins i les que són persistents o molt persistents, bioacumulatives o molt bioacumulatives i tòxiques.

D’altra banda, actualment també hi ha substàncies actives que són candidates a ser renovades o substituïdes per no complir alguns o alguns dels criteris d’exclusió malgrat en el passat hagin estat usades en productes biocides.

Tot i això, tant per a les substàncies actives a aprovar com les que poden ser substituïdes, hi ha excepcions als criteris d’exclusió abans esmentats: aquelles presents en un biocida que suposin un risc insignificant per a les persones, els animals o en medi ambient; i aquelles que són essencials per prevenir o controlar un perill greu per a la salut humana, animal o el medi ambient. Així, per decidir si una substància activa pot aprovar-se, una consideració clau serà la disponibilitat de substàncies o tecnologies alternatives adequades i suficients.

Per tot plegat, cal estar al dia de l’estat de les principals substàncies actives pel que fa a l’aprovació, renovació, substitució o bé que ja estan “caducades” perquè no tenen aprovació vigent. En aquest sentit, a la web de l’Agència Europea de Substàncies i Mescles Químiques (ECHA, per les sigles en anglès) es pot trobar la relació de matèries actives registrades per a Tipus de Producte (PT18) Insecticides, acaricida i productes per controlar altres artròpodes. Es pot consultar aquí.

Per facilitar la comprensió de tots aquests conceptes es pot consultar la nota informativa elaborada pel coordinador tècnic d’ADEPAP, Luis Lozano, a El-futur-dels-gels-insecticides-a-Europa.

El Ministeri de Sanitat ha publicat el primer informe nacional d’avaluació de riscos i control sanitari de l’aigua en edificis prioritaris.

Segons afirma l’informe, “el control sanitari de l‟aigua de consum és un objectiu prioritari de la Salut Pública. Les Directives europees i la legislació nacional estan destinades a garantir que l’aigua de consum sigui salubre i neta, eliminant o reduint la concentració de contaminants microbiològics, fisicoquímics i radioactius que puguin afectar la salut humana”.

El document estableix quin tipus d’edificis es consideren “prioritaris”: “grans edificis o locals, diferents dels habitatges particulars, amb un elevat nombre de usuaris que es poden veure exposats a riscos relacionats amb l’aigua, en particular grans locals d’ús públic”. Destaca en particular:

• Hospitals o clíniques de més de 200 llits o aquells que tinguin unitats de cures augmentades.
• Residències geriàtriques amb més de 150 llits.
• Hotels, aparthotels o similars amb més de 400 places d’allotjament.
• Centres d’ensenyament amb més de 1.000 places o internat (amb més de 200 llits).
• Instal·lacions esportives cobertes amb més de 3.000 metres quadrats.
• Centres penitenciaris amb més de 1.000 places.

S’hi avaluen riscos en relació a la qualitat de l’aigua en origen, les característiques de l’edifici o local, origen de l’aigua, sistema d’aigua freda i d’aigua calenta sanitària, punts de mostreig i d’ús, dispositius addicionals, i el tractament, neteja i materials en aquest tipus d’edificis.

En les conclusions, els autors de l’informe hi destaquen les següents troballes:

1. Magnitud i diversitat d’edificis prioritaris: S’han registrat 890 edificis prioritaris, amb predomini d’hotels i establiments turístics (43,6%), seguits per hospitals i clíniques (18,2%) i centres d’ensenyament (16,4%). Hi ha comunitats autònomes sense registrar encara els seus edificis prioritaris, així com altres territoris que presenten poca participació, per la qual cosa preval fer una major tasca de difusió, que aconsegueixi que arribi als titulars dels edificis prioritaris.
2. Origen de l’aigua i la complexitat dels sistemes: El 91,6% dels edificis s’abasteix de la xarxa pública, mentre que un 8,4% disposa de sistemes propis o mixtos, concentrats principalment a hotels i hospitals. Aquesta diversitat exigeix ​​controls específics per prevenir riscos associats a estancament, acumulació i deficiències en el tractament.
3. Avaluació del risc i pla sanitari de l’aigua (PSA): L’aplicació del mètode semiquantitatiu permet prioritzar riscos mitjançant la combinació de gravetat i probabilitat, i identificar punts crítics a l’origen de l’aigua, els sistemes d’aigua freda i ACS, així com, als punts d’ús i dispositius addicionals.
4. Qualitat de l’aigua i control analític: El control de rutina i el control a l’aixeta, així com el mostreig periòdic és essencial per garantir la salubritat, especialment en entorns on els usuaris més habituals són la població més sensible.
5. Mesures preventives i correctores: L’informe evidencia la necessitat de reforçar la notificació de neteja i desinfecció periòdica, la substitució de materials no conformes (especialment plom) i la implementació de sistemes de protecció en dipòsits i escomeses. La formació del personal i la traçabilitat documental són factors crítics per a l’eficàcia del PSA.
6. Ús d’eines digitals: EDIBASE i EDI-PSA es consoliden com a instruments clau per a la gestió del risc, encara que es requereix incrementar la seva utilització, millorar la qualitat de les dades notificades, així com agilitzar el desenvolupament de noves funcionalitats per part de l’equip responsable de les aplicacions.

“En síntesi”, s’afirma al document, “la implantació del PSA a edificis prioritaris representa un canvi de paradigma cap a un enfocament preventiu que reforça la seguretat de l’aigua de consum. No obstant això, persisteixen desafiaments relacionats amb l’antiguitat de les infraestructures, l’heterogeneïtat dels sistemes i la necessitat de millorar la traçabilitat i la notificació. La continuïtat en
l’actualització del PSA, la verificació anual i la cooperació entre administracions i titulars seran determinants per a reduir riscos i garantir la protecció de la salut pública”.

L’informe s’ha elaborat per complir amb la normativa (Reial Decret 3/2021) que estableix els criteris tecnicosanitaris de qualitat de l’aigua de consum, el seu control i subministrament, que especifica que “el Ministeri de Sanitat elaborarà l’«Informe Nacional de l’Avaluació del Risc a edificis prioritaris», sobre l’avaluació de riscos de les instal·lacions interiors dels edificis prioritaris, amb la informació recollida al Sistema d’Informació Nacional d’Aigua de Consum (SINAC) o altre sistema d’informació per a aquest àmbit”.

Podeu consultar l’informe sencer en aquest enllaç.

El 1992 es va declarar el 26 de març com el Dia Mundial del Clima a la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, coneguda com a Cimera de la Terra de Rio de Janeiro. Aquest dia es va crear per conscienciar i sensibilitzar sobre la importància i la influència del clima i l’impacte del canvi climàtic sobre l’ésser humà.

Aquesta commemoració suposa una invitació a la ciutadania per reflexionar sobre com vivim i la manera com ens comportem respecte del medi ambient. I també com això repercuteix en la resta d’éssers vius i als recursos naturals existents.

El Dia Mundial del Clima també està relacionat amb un dels Objectius de Desenvolupament Sostenibles (ODS), concretament l’ODS 13 d’acció pel clima que té una sèrie de metes per complir d’aquí al 2030. Aquest Objectiu pretén introduir el canvi climàtic com a qüestió primordial en les polítiques, estratègies i plans de països, empreses i societat civil, millorant la resposta a la en relació amb el fenomen.

L’escalfament del planeta i les seves conseqüències porten a una realitat climàtica requereix fer tot allò que sigui possible, com a individus i com a societat, per minimitzar l’augment de les temperatures. Però també cal ser conscients que caldrà adaptar-se a aquesta nova realitat i estar preparats per al futur.

Hi ha moltes accions que es poden dur a terme per mitigar l’escalfament global, tant des de l’àmbit domèstic —generar el mínim de residus, estalviar aigua i energia, comprar productes de proximitat—, com pel que fa a la mobilitat —reducció dels desplaçaments i ús del transport públic—, entre d’altres accions.